Llibre de piades

Barranquisme hivernal a Collegats

2012-02-09T16:27:00.000+01:00

2012-02-05T22:23:00.000+01:00

Roca Alta

Avui m'he trobat en Pol, la Juana i en Joan, qua anaven a fer via a la roca alta a Vilanova, no se com, he acabat anant amb ells. Ha fet un fred de collons, en Joan i jo ens em posat en una via, en Pol i la Juana en una altra, les mans gelades, els peus també, però ha estat bé i ho hem acabat amb unes cervesses que es com acaben totes les histories d'amor.

Juan a la primera tirada

La Juana a la inmensitat de la paret

Bones Festes

2011-12-28T18:23:00.001+01:00

Vertical Ski-Pallars

2011-12-17T20:36:00.063+01:00

Web oficial: cronoespot,
Posts de corredors: terrisseixols, kilian,
Notícies: Ski-Pallars, Sport, juanjogarra, skimocat, sportvicious,
Fotos: cronoespot,

puge o baixe?

aguantant el tipo ...

terrisse creuant meta

beneït aixopluc improvisat

"bon ambient"

...

i altres punts de vista ens permeten contemplar grans paissatges,

Tossa d'Alp

2011-12-04T22:44:00.005+01:00

Volta al Boumort en btt

2011-10-30T21:24:00.004+01:00

Cafetó al Solé de La Pobla, conversem una mica amb l'Ignasi, i pugem amb el cotxe a Pessonada; el desnivell per carretera ens l'estalviem.
És dia de caça, però un cop entrem a la reserva del Boumort, només coincidim amb un parell de turistes en 4x4.
Ruta: Pessonada, Herba-Savina, Carreu, coll de Llívia, refugi de Boumort, Can Freixes, coll La Creu, Ortoneda, Roca Santa i descens vertiginós cap a La Pobla, amb la corresponent sortida de via, volant per damunt la bicicleta, sense més conseqüències.

54 km de ruta i 1.000 m desnivell; per no estar entrenats, ja està prou bé.

Endevina territori (VII)

2011-10-27T03:17:00.005+02:00

Quina ermita veiem a la imatge?

Pista: molt a prop s'hi troba la Cova dels Àngels.

Sender de Rivert a Sant Salvador de Toralla

Roca Dreta de Toralla

Cap del Muntanyó d'Àrreu

2011-10-12T23:07:00.011+02:00

Vista del Port de la Bonaigua

Estany de Pudo

Des de la collada del Muntanyó

Circ de Baciver

Passejant al Port de la Bonaigua

2011-10-09T10:09:00.000+02:00

Cap de Comials

Clot dels Tres Puis

Isards al Clot d'Arts

Desplomat 2011

2011-09-24T04:56:00.001+02:00

http://desplomat.blogspot.com/

Ferrada Tossal de Miravet

2011-09-14T04:39:00.000+02:00

Endevina territori (VI)

2011-09-12T22:00:00.006+02:00

Un pont, rehabilitat, un barranc, massís conglomerat, al Pallars, ...

Ho endevines?

Resposta:

Segons la Vipipèdia, com tots els pont del diable, té una llegenda que n'explica la construcció. Conten que una pastora de la Bastida de Bellera duia a pasturar el seu ramat a les muntanyes del Ban de Larén, al vessant meridional del qual es troba el monestir de Sant Genís. Per poder-hi dur el ramat, havia de fer una considerable volta. Un bon dia, pel camí se li va presentar un jove d'aspecte molt agradable, el qual li oferí de fer el pont si ella s'avenia a certes condicions, que els llibres obvien. La noia s'hi avingué, però posant ella també una condició: que de primer, el pont havia d'estar construït. El diable disfressat de noi galant va acceptar sense pensar-s'ho, i va posar mans a la feina. Quan a mitja nit duia la darrera pedra per al pont, arrencada del castell de Sarroca, un monjo del monestir va encertar a passar per aquell lloc. Sorprès de l'obra, de la rapidesa amb què s'havia fet i de la gosadia de la construcció en aquell lloc, es va persignar, convençut que allò era obra del diable. Dit i fet: hi hagué un terratrèmol, se sentí una forta pudor de sofre, i el diable fugí torrent avall, deixant el pont inacabat i deslliurant, així, la pastora de la Bastida dels seus compromisos, que haurien estat la perdició del seu cos i de la seva ànima.

Aresta Ribes-Vidal 345m/V+

2011-09-09T09:26:00.001+02:00

Una tarde. Només tenim una tarde.
Amb l'horari molt ajustat.
Dia de forta calor.
Un projecte de fa anys, al costat de casa.
El company ideal.
La motivació: necessitem sentir.
Tot s'ha conjurat per a una ascensió perfecta.
No podem errar, hem d'encertar l'itinerari, els passos, les reunions, les maniobres.
Hem de sortir amb llum de dia, ... el retorn és complicat amb frontal.

Pitons, parabolts, bagues i friends. Una clàssica assequible vora casa.

Ressenya extreta d'ací
Una bona descripció de les dificultats a "Kutrescaladors k pa team "

Ferrada Cast-Urquiza-Olmo

2011-09-07T01:55:00.003+02:00

Per a més informació, la pàgina dels autors: jombigwall

Pic Inferior del Portarró

2011-09-01T16:41:00.014+02:00

Vista de la cara oest amb el trajecte aproximat de la via "Alternativa Seca"

Fissura d'entrada a la via "Alternativa Seca"

Diedre d'adherència a la segona tirada

Fissura de Vº a la tercera tirada

Via totalment desequipada, amb tan sols dos pitons "actuals" a la primera reunió i un cordino en bloc empotrat amb "maillon", probablement d'algun abandonament.
L'entrada a la via, amb una fissura, es pot considerar Vè. El diedre ajagut de la segona tirada, amb tècnica d'adherència, té algun pas de Vè. La fissura de sortida té un sol pas de Vè. Cal ser destre en autoprotecció. La quarta tirada és un IIn en rampa que es pot progressar a "ensamble", col·locant alguna que altra protecció.
La seva orientació i la protecció a la llum solar per part d'un esperó proper fa que l'ombra mantingui la temperatura a ratlla, i les fissures mantenen la humitat de qualsevol pluja, per minsa que hagi estat.
El descens el vàrem realitzar vers la collada del Portarró. 9 hores d'activitat ininterrompuda.

Ascensió realitzada per na Núria, en Ángel i en "muricec".

Vall de Romadriu en btt

2011-08-29T17:01:00.003+02:00

Tot i no haver realitzat mai el recorregut en la seva totalitat, ens aventurem una mica enmig d'aquesta vall tranquil·la, que ens embolcalla i allunya del brogit fons de la Noguera.
Iniciem la ruta a la corba de la carretera que mena a les pistes de Port Ainé, en direcció a Sant Joan de l'Erm, per després capbussar-nos en una davallada continua fins al poble de Romadriu, per viaranys antics i senders estrets i pedregosos, sent només recomanables per a amants dels camins perduts dels Pallars.
Per arribar a Romadriu hem de superar el gual del riu per un pont molt provisional, que en èpoques de cabal abundós pot donar seriosos problemes. D'ençà d'aquest poble ens dirigim per carretera asfaltada i en descens vora el riu fins a una cruïlla amb una pista senyalitzada com a ruta de btt, que travessant el riu ens mena a Monternartró en lleuger ascens. Ací trobàrem esguard a l'Abadia, on l'Imma ens rebé tant cordial com sempre. Es un bon punt d'acollida per a travessies, tant en btt, com a cavall o a peu.
Un cop avituallats i havent saludat a "Trenat", enfilem la pujada mantinguda i amb pendent constant fins a retrobar la pista principal de Sant Joan de l'Erm.

Un total de 22,7 km.

Horat deth Bo (Val d'Aran)

2011-08-28T01:33:00.000+02:00

La boca inferior es plena de blocs, els quals taponen parcialment la sortida i fan de represa a l'aigua, que gairebé s'arriba a estancar però sense sifonar la volta del sostre.

Trobareu la fitxa de la cavitat a EspeleoIndex.

Cova de l'Aigua

2011-08-02T14:01:00.004+02:00

Havent-la buscat fa anys tan sols amb l'ajuda de les descripcions de les guies i catàlegs existents en aquella època, finalment he pogut localitzar i visitar aquesta singular cavitat.

Segons en Manuel Cortés, a la seva guia "El Montsec i muntanyes veïnes", trobem que esmenta la Cova de l'Aigua "Al congost del Pas Nou, enlairada al cingle del marge esquerre, entre dues torres d'una línia d'alta tensió. La boca és gran i dóna accés a una galeria d'uns 8 a 10 m. d'ample i uns 40 de llargada, precedida d'un ampli vestíbul. Abundants formes litogèniques, especialment uns notables gours plens d'aigua, que donen nom a la cova."

Es diu que durant la Guerra Civil espanyola, els soldats destacats al Serrat del Pelat, s'abastaven d'aigua en aquesta cova.

Cova Negra de Matasolana

2011-07-28T14:27:00.000+02:00

Ben Nevis, Scotland

2011-06-21T14:34:00.034+02:00

Ben Nevis (Beinn Nibheis, en gaèlic escocès, és el cim més alt d'Escòcia (1.344 m) i també de les Illes Britàniques. Està situat a l'oest d'Escòcia, prop de Fort William, i és conegut per les nombroses vies d'escalada en roca i gel. Està coronat per una zona relativament plana voltada de penya-segats excepte per un extrem, cosa que en fa perillós el descens del cim en cas de boira. (Viquipèdia)

Nevis Path:

Arribant al CIC Hut:

Carn Mor Dearg:

1344 msnm:

Expedició EGAN a l'Elbrus (5642 m)

2011-06-10T15:42:00.008+02:00

Hola a tot el món EGAN!

Avui divendres dia 10 de Juny a les 18:50, 7 socis EGAN marxaràn cap a Russia per realitzar l´intent d´ascensió del pic Elbrus de 5642 mts, considerat el més alt d´Europa.
Si voleu seguir l´expedició podeu consultar el blog:
http://www.expedicionsegan.blogspot.com/
Deixeu el vostre comentari i compartiu amb tots nosaltres aquesta nova aventura EGAN.

Moltes gràcies i fins a la tornada !!!

EGAN

Subterra

2011-05-20T04:48:00.005+02:00

PROJECCIÓ: Subterra
Dimecres 1 de juny -19h- a la Llibreria Desnivel ( c/ Plaza Matute 6 Madrid)

Josu Granja nos presenta un trabajo sistemático de fotografía espeleológica. En cierto modo es la recreación de la grandiosidad que se esconde bajo la tierra, ya que el hilo conductor son los grandes volúmenes subterráneos, que en la cornisa Cantábrica se cuentan entre los más importantes del mundo.

www.juventus-sd.org

PETZL CRIDA A REVISIÓ ELS ELEMENTS D'ANCORATGE "SCORPIO"

2011-05-17T18:38:00.005+02:00

Documental "Els rastres del Tethys"

2011-05-17T18:23:00.009+02:00

El proper divendres 20 de maig tindrà lloc l'estrena del documental "Els rastres del Tethys" de Josep Maria Castellví, sobre l'exploració subaquàtica de la Font Bordonera.

La presentació del documental anirà a càrrec de Carmen Portilla, directora del programa de TVE "Al Filo de lo Imposible".

Des de 2007 els membres de la Vocalía d'Espeleologia Subaquàtica de la Federació Catalana d'Espeleologia, i de Proteus - Associació Catalana d'Espeleologia Subaquàtica estant explorant la important surgència càrstica de la Font Bordonera (Alt Urgell), i de les diverses tasques dutes a terme, una ha estat la col·laboració amb en Josep Maria Castellví per realitzar el documental "Els rastres del Tethys" que ara es presentarà.
Més informació a http://www.freatic.com/
Trailer

Trobada de canyons i engorjats a l'Aragó

2011-05-15T09:37:00.005+02:00

Web Mayencos

Refugi de Montenartró, L'ABADIA

2011-05-14T07:23:00.012+02:00

Tenim nou refugi a Montenartró.

Recuperant l'espai de l'antiga rectoria s'ha construït un edifici que ofereix un nou allotjament per a les activitats de muntanya a la vall de Sta.Magdalena, a 4 kms de Portainé i 12 kms de Sant Joan de l'Erm. Un nou punt per aturar-se en la Transpirenaica en BTT, un lloc on fer estada i descansar, ...

SERVEIS DEL REFUGI
Capacitat: 24 persones
2 habitacions per a 12 persones
Lloguer de llençols i tovalloles
Dutxes amb aigua calenta
Bar i servei de menjars casolans amb productes del pais
Sala amb foc a terra
Petita biblioteca i ressenyes d´activitats a la zona, revistes...
Cobertura telèfon mòbil: Vodafone
Wifi

a més a l'Abadia de Montenartró podeu trobar:
Punt d´informació del Parc Natural de l´Alt Pirineu
Servei de Guies de Muntanya
Lloguer de raquetes de neu
Taller i recanvis BTT

INFORMACIÓ I RESERVES
Mòbil 620 822 745
refugimontenartro@gmail.com

Rutes:
Eqüestre
BTT: Sant Joan l'Erm-Montenartro-Coll Baladredo-Erta Sta Magdalena

Transpireniaca

2n RAL·LI ARC'TERYX 12h d'ESCALADA

2011-04-29T12:35:00.004+02:00

El Ral·li 12h d'Escalada Terradets consisteix en escalar el màxim nombre de rutes de entre 200 i 500 metres, situades a la paret de les Bagasses del Congost de Terradets. Cada via d'escalada té una puntuació en funció de la seva longitud, la seva dificultat, la complexitat del seu recorregut, el tipus d'equipament, etc.
La suma de punts determina quina és la cordada guanyadora del Ral·li, al final de les 12 hores.

Data:	30/04/2011
Hora:	08 : 00
Duració:	1 Dies
Localització:	Terradets
Contacte:	rally-terradets@gels.org
Cost:	60€ per cordada (30€ per persona)

Aquí teniu la informació del Ral·li:

Endevina territori (V)

2011-04-28T22:20:00.002+02:00

Després d'alguns "Endevina territori" un pèl difícils, us proposo aquest de més fàcil.

Situeu l'estany? La caseta que es veu al mig de la imatge? Hi heu dormit mai? Heu pujat mai al cim del fons? I al de més a l'esquerra?

CAMINADA DE CARENES

2011-04-25T21:41:00.017+02:00

2a MARXA EL PONT DE SUERT / TREMP, 2011

El dissabte 30 d’abril es celebrarà la “CAMINADA DE CARENES, 2a MARXA El PONT DE SUERT / TREMP, 2011”, organitzada conjuntament pels Ajuntaments de Tremp i el Pont de Suert, i els centres excursionistes de les dues localitats (CEAR i la SAM).

Web Patronat Municipal Esports Tremp

Díptic informatiu:

Enllaç per inscriure'us:

Al pas pel Pui de Lleràs alguns participants vam afrontar una petita tempesta, amb pedregada inclosa:

Torrent de Mortitx

2011-04-14T23:41:00.008+02:00

L'aproximació és llarga, i el retorn encara més llarg. Ens queda un dia, i potser el podríem aprofitar més a la platja. Ens deixem portar per la inèrcia: preparem el material, esmorzem, repassem la informació, i ens adrecem cap a les vinyes de Mortitx.

A la carretera, obres de manteniment, a la pista d'accés, obres de manteniment i una porta amb rètol de prohibit això i allò, ... Tantes dificultats i impediments ens fa plantejar de llençar la tovallola i anar a fer cerveses a les terrasses de qualsevol port mariner. Però es clar, som incorregibles ... i tossuts. Aconseguim superar tots els obstacles i estacionem la furgo gairebé al costat del refugi. Tot i així, l'aproximació es fa eterna, sota un Sol de justícia.

El descens pague la pena, amb aigua clara, algun salt i tobogan, ràpels curts i algun de llarg, amb el final en una aigua d'un blau esplèndid. El retorn per una ferrada que no es pot catalogar com a fàcil, abocant-nos a un rascler ben esquerp, més que el resseguit dies abans per arribar-nos a la Cova de Sa Campana.

Els diversos avisos que trobem no ens fan canviar d'opinió, tot i parlar-nos dels diversos accidents mortals ocorreguts.

Gorg Blau (Mallorca)

2011-04-13T20:34:00.021+02:00

Amb la suada i el cansament que ens ha provocat la visita a la Cova de Sa Campana és convenient que avui pernoctem sota teulada i amb dutxa. L'hostalatge escollit ha estat el Monestir de Lluc, amb molt bon tracte, net, prou barat i amb els serveis suficients per a natres.

Esmentar que existeix una cuina-menjador lliure per als peregrins, que complint l'horari establert, el podem emprar i així estalviar-nos d'anar al restaurant; tot i això, no ens semblà pas desorbitat el preu dels restaurants que hi ha a la vora. Nosaltres vàrem tastar la cuina de Ca s'Amitger. A Sa Fonda ens serviren un "pomada" d'allò més casolana i bona.
Des d'ací podem realitzar diverses rutes de senderisme, o bé prendre l'indret com a base d'activitats.
Ens plantegem per a l'endemà el descens del Gorg Blau-Sa Fosca, però el fet de comptar amb un sol vehicle ens limita les nostres possibilitats, reduint-se a tres opcions:

Gorg Blau+Sa Fosca+Torrent de Pareis, sent una activitat de no menys de 9 hores de durada, i amb un retorn de carretera en autostop bastant llarg.
Gorg Blau+Sa Fosca, tornant per sender de 3 hores de pujada fins a Escorca i 4 km de carretera.
Gorg Blau i sortir per una escapatòria de la qual desconeixem el seu estat, amb uns 200 metres de desnivell.
Sa Fosca, entrant al engorjat per l'escapatòria anterior i amb el retorn fins a Escorca, sent una activitat d'unes 6 hores.

Optem per intentar localitzar la sortida de la escapatòria i esbrinar l'estat de l'equipament. Amb una mica d'informació d'aquí i d'allà, ens situem al punt de la carretera on sembla que arriba l'escapatòria, però no observem gaires traces de camí fresat. Amb més intuïció que evidències, arribem a una entalladura de la roca, on a pocs metres trobem una instal·lació de ràpel i un passamà de corda, estant tots ells fixats a la paret amb ancoratges inoxidables homologats. La qualitat de l'equipament, el tipus de corda i la bona disposició dels ancoratges, ens fa deduir que és la via d'escapatòria que busquem, i que molt probablement estarà tota equipada amb els mateixos criteris.
L'endemà al matí, sense la plena certesa que l'escapatòria estigui en condicions des del mateix llit del barranc, optem per l'opció del descens del Gorg Blau; si no trobem l'escapatòria haurem d'afrontar el descens del Sa Fosca i el retorn a Escorca, resultant-nos una activitat de 9 hores.
Iniciem el descens pel torrent del Gorg Blau, i tal com ens han comentat en el "xiringuito", ja no trobem l'abocament de fa anys provinent de la embotelladora; sembla ser que va ser denunciada i sancionada fa temps.

El descens es desenvolupa sense incidències, amb poc cabal, que en algunes recepcions ens obliga a remuntar la sortida de les marmites trampa, fins a trobar la "ferrada" que ens conduirà a la carretera.Podem observar els graons d'acer inoxidable de la "ferrada" de sortida, abans d'entrar al Sa Fosca.

Espeleo a Mallorca

2011-04-12T21:33:00.000+02:00

Dins del viatge per Mallorca, per combinar una mica, hem visitat la Cova de Sa Campana, que amb els seus -317 mp ostentà el rècord de desnivell a Mallorca fins al 2008.

40 minuts d'aproximació per un rascler agressiu i laberíntic, sense camí fresat, seguint fites i petits indicis del pas d'anteriors visitants, sota el pes del material bàsic d'exploració, i les instal·lacions i les tres cordes necessàries per a verticals de 35, 50 i 30 m. Afegir el material fotogràfic, que també pesa, ...

Qui estigui interessat en properes visites ha de tenir en compte que s'ha de sol·licitar autorització, donat que es troba dins el perímetre del Monument Natural del Torrent de Pareis i del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana i l'espeleologia es una activitat que està permesa però cal comunicar-ho.

Director d'Espais de Natura Balear
Sr. Francesc Aquiló Capellà. Fax: 971177647
Àrees de Conservació, Recerca i Seguiment
Paratge Natural de la Serra de Tramuntana
Espais de Natura Balear · Conselleria de Medi Ambient
c/ Pintor Josep Coll Bardolet, s/n · 07170 Valldemossa · Illes Balears
Tel. 971612876 · Fax. 971612493

Mapa satèl·lit
Ací podem veure imatges preses pel gran fotògraf i espeleòleg català Félix Alabart
Galeria fotos de la web espeleo-mallorca

De barrancs per Mallorca

2011-04-11T14:31:00.009+02:00

Uns quants dies per davant. Cabo Verde? Madeira? Madagascar? Perú? Costa Oest d'EEUU? Doncs no. L'aventura al costat de casa, com abans. Calculem despeses i ens surt a compte dur-nos la furgo. El programa a la vista: tres barrancs i una cova, amb un sol vehicle.

Embarcar la furgo ja és una aventura; treballant fins a darrera hora, trobem una retenció per entrar a Barcelona, la naviliera ens canvia el moll de càrrega, on son les taquilles?!, ... què just que ens ha anat!

Havent dormit una mica a les butaques del vaixell, afrontem el primer dia adreçant la ruta cap a Sóller i Biniaraix; el primer barranc serà el d'Ofre (també conegut com a Biniaraix, donada la proximitat d'aquesta població). El camí d'aproximació és prou espectacular com per dedicar-hi una visita per si mateix.

Web del Barranc

El Barranc a MallorcaWeb
Ruta de TV3
Amics del Barranc de Biniaraix
Ressenya descens

El tàlveg sec a l'inici del camí ens preocupa tot i que som coneixedors que en aquest terreny càrstic els cabals desapareixen habitualment en perfils sense gaire pendent. Esperem trobar aigua al tram engorjat, i aixi va ser, suficient per mullar-nos integralment.

L'empedrat del camí del barranc de Biniaraix és impressionant, sent un recorregut, fins a l'inici del descens, de prop d'una hora i mitja. És interessant observar les teules emprades per conduir l'aigua per damunt de la barana de pedra seca.

L'equipament que trobem és força bo, sent capçalera doble de químic amb doble anella, tot i que per al nostre gust, col·locats de forma massa propera.
Fins i tot, el darrer ràpel presenta una capçalera amb un dels ancoratges desplaçat en rotació.

O bé visualitza'l a YouTube

Forat de l'Or

2011-04-03T19:53:00.028+02:00

Tot i que l'exploració d'aquesta cavitat es dóna per finalitzada de fa anys, mai es pot menysprear la possibilitat d'una continuïtat, encara que en quest cas concret sigui més que remota. De tota manera, la inquietud i la il·lusió mostrades pels companys Pep i Joel és motiu més que suficient com per recolzar-los en aquesta iniciativa.

La emoció que el Pep transpira tot ell s'encomana, i quan la seva passió pel submarinisme s'apropa a l'espeleologia és fàcil que coincidim, i més en el marc de la descoberta del nostre entorn més proper. Així doncs, quan em va comentar que a l'endemà pretenia visitar el sifó del Forat de l'Or, no vaig dubtar en acompanyar-lo.

El transport del material és força feixuc

La preparació de l'equip és meticulosa

L'inici de la immersió el trobem al Sifó 1

A punt d'entrar a l'aigua

Un cop assolit l'objectiu

A continuació, l'activitat descrita per un dels protagonistes sota l'aigua, en Joel.

Immersió al Forat de l’Or

-Equip utilitzat 2 botelles de 10 litres a 250bar amb un arnes tipus Razor i muntatge lateral.

Immersió

El nivell del aigua es alt uns 13 metres per sobre del nivell d’estiatge, això es un inconvenient ja que li dona mes fondària a la immersió, però al circular l’aigua la visibilitat es molt millor de lo que s’ha relatat en les immersions de fa uns anys.

Per aquesta immersió utilitzaré dos botelles de acer de 10L de capacitat amb 250 bars de pressió ,la planificació es la següent 1/3 per anar i el 2/3 per tornar, deixar el 3/3 com a reserva.

Just al començar la immersió passo per sota de un gran bloc de pedra mare que em porta al començament del sifó 1 (esquerra) i el sifó 2 (dreta) continuo per el sifó 2 m’entres vaig instal·lant un fil guia, als 80 metres de penetració i -14 de fondària trobo el fil guia que es va instal·lar en les anteriors exploracions,trobant-se aquest en bones condicions,lligo el meu carret i continuo endavant la visibilitat es bona i la temperatura del aigua es de 10ºC, la gal·leria gira cap a l’esquerra direcció N-E cosa que em fa adonar del error en la topografia del Xavier Garza 1992.

Al arribar als -35m de fondària veig a l’esquerra una petita galeria que teòricament va cap al sifó 1, instal·lo un Spool i m’hi fico fins arribar al final de sifó 1.

Aquest es un sifó ple de sediment i que s’embruta amb facilitat, es perillós i no m’hi fico, prenc mesures de fondària i direcció i torno cap a la línia principal i inicio el retorn a la superfície sense més.

El proper dia tornaré amb una barreja amb Trimix per tal de poder baixar més, i per tant anar més endins d’aquesta surgència i explorar altes racons de la cova.

Aquest es un petit vídeo que vaig gravar amb la càmera portàtil. http://www.youtube.com/watch?v=0Htaw689wv0

Cova dels Àngels

2011-03-08T17:54:00.020+01:00

Sessió fotogràfica subterrània a la Cova dels Àngels.

És una mica difícil de trobar la boca d'aquesta cavitat, que a causa de la seva poca espeleometria mai ha despertat gaire interès, i per tant no es troben senyals que ajudin a la seva localització.
Tot i així, amb la informació trobada al volum dedicat a la comarca del Pallars Jussà del Catàleg espeleològic de Catalunya (BORRÀS, F, MIÑARRO, J.M. TALAVERA, F. (1979)), la vaig poder trobar ja fa uns quants anys, però no havia tingut ocasió encara de visitar-la.

Darrerament, en el marc d'un projecte de relocalització i georeferenciació de les cavitats de la comarca, he visitat i fotografiat la cavitat acompanyat d'un bon amic; no és pas un practicant habitual de l'espeleologia, però la seva passió per la muntanya i la fotografia el fa decidir-se de vegades a acompanyar-me.

La boca de la cavitat es troba situada en una canal boscosa al nordest de l'ermita de Sant Salvador de Toralla. L'entrada és petita, i dóna accés a una petita sala en que et pots posar de peu. Aquí trobem les sigles "GEB" serigrafiades a la paret, probablement datades de la primera exploració. Tot seguit trobem un pas molt estret, que l'hem de superar assegurats a la corda, donat que immediatament a continuació trobem una vertical. La corda es pot ancorar a dos petits merlets mitjançant cintes; la capçalera de la vertical es pot assegurar a un gran pont de roca.
A la base de la vertical accedim a una sala bellament decorada amb estalagmites, macarrons i alguna estalagmita.

Trobada d'espele i canyons

2011-03-02T21:30:00.027+01:00

6, 7 i 8 de Maig a

la Pobla de Segur

Inscripcions
Presentació a la Diputació de Lleida

Presentació (extreta de la web):

Per iniciativa de la FCE (Federació Catalana d'Espeleologia), neix ESPELEO-CANYONS una trobada destinada a ser un referent pels amants de l'espeleologia i el descens de canyons.

Ambdues disciplines podríem considerar-les mare i filla, ja que van ser grans espeleòlegs com Lucien Briet o Edouard Alfred Martel, qui a finals del segle XIX i principis del XX ens van introduir al món del descens de canyons, Briet fent un estudi intens dels canyons de l'Aragó i Martel fent la integral de l'avenc de Bramabiau. Aquestes i d'altres activitats van anar fomentant l'Espeleologia però també al Descens de canyons aconseguint que ambdues evolucionessin primer conjuntament i a partir dels anys 70 en paral·lel fins els nostres dies.

Des de la Federació Catalana d’Espeleologia, la Junta Directiva i l'equip responsable de la trobada tenim l'objectiu que, ESPELEO-CANYONS sigui d’ara endavant un referent per a tots aquells que creiem que aquestes dues disciplines poden seguir evolucionant conjuntes, amb els mateixos criteris de desenvolupament, seguretat, tècnica i respecte al medi natural.

Us esperem aquest any a La Pobla de Segur, portal del Pirineu, centre neuràlgic del Descens de Canyons i de l'Espeleología on podem trobar les activitats més interessants d'ambdues disciplines, amb la Cova Cuberes, el Graller Gran del Corralot, el Barranc de l'Infern, ...

Benvinguts a la vostra trobada.

Vídeos:

Aigües Vives al Barranc de l'Infern

Expedició Gocta

Barrancos en Perú 3-D

Curs Perfeccionament Tècnic Canyons 2010

Pic de l'Orri amb esquí de muntanya

2011-02-25T15:35:00.008+01:00

Una clàssica a l'hivern pels esquiadors dels Pallars és l'ascens al Pic de l'Orri per la estació de Port Ainé. Hi ha qui inicia l'activitat des de l'hotel, a la cota gairebé de 2.000 m, però hi ha altres que escalfen amb la "rampa" de la pista negra de la cota 1.650 m.

Sempre és agradable visitar Port Ainé, per que a banda del paisatge en primer terme i la vista que s'eixampla a mesura que ascendeixes, et retrobes amb coneguts i amics: exalumnes del CECA que treballen de monitors, companys de rutes de btt de l'estiu, veïns de la comarca, ...

Alerta: Material falsificat

2011-02-15T07:45:00.007+01:00

Notícia extreta d'Espeleobloc

Fotògraf de natura - Salvador Medina

2011-02-04T21:24:00.002+01:00

Avui us convido a visitar la pàgina web d'un fotògraf, l'obra del qual va més enllà de les terres del Pallars, però que tracta aquestes comarques nostres (i seves) amb una especial estima.

Imatges dels Pallars

Endevina territori (IV)

2011-02-04T02:00:00.004+01:00

Castells, torres de guaita, moros i cristians, ... son part del nostre patrimoni. Cal conèixer-ho per no perdre les arrels, i així estimar-ho, com el llegat que ens feren els nostres avis, i conservar-ho, com si fos so nostre.

Us hi heu arribat mai al peu d'aquesta torre?
L'heu albirada per tots els seus costats?
Heu contemplat el paisatge, el territori, el Pallars, que se'ns mostra des d'aquest mirador?
Algun pallarès, (o benvingut) ens pot eixamplar l'horitzó de coneixements relacionats amb aquesta torre? Origen medieval o fonaments romànics?

Busqueu, investigueu, pregunteu, parleu amb els padrins a l'escalfor del Sol de migdia en un dia de fred hivern, ... amb els alcaldables de les properes eleccions, i que us mostrin els seu gran coneixement de la comarca, i les iniciatives que proposen per salvaguardar aquest patrimoni, i ...

Algú la pot situar en el mapa? Quina és la població més propera?
Per què interessa tant als geòlegs el seu entorn?
Quina és la seva història?

En quan hagueu endevinat d'on es tracta, us convido a que programeu aviat una visita als seus peus, que aprofiteu aquestes temperatures fresques i clima d'interior, per trepitjar el territori, el terreny, so nostre. I veure, guaitar, observar i reconèixer el paisatge de casa nostra. Amb un matí o una tarde en tindreu prou.

"No vull vendre com una gesta el que no ho és" Simone Moro

2011-02-04T01:21:00.007+01:00

Avui m'ha arribat un comentari des d'una comarca veïna, que m'ha fet reflexionar. Acompanyava al comentari l'enllaç a una notícia sobre l'ascensió hivernal a un cim de més de 8.000 metres.
Desitjo compartir-los amb vosaltres:

Per sort, encara queden molts rius de tinta sobre la èpica a la muntanya! (Manel Rocher)
Simone Moro tumba un mito del himalayismo

"El italiano conquista el G II, sin cuerda fija y a 46 bajo cero, y es el primer alpinista en subir en invierno un ochomil del Karakorum" -ElPaís-

"Nou" mapa de la Vall Fosca

2011-02-04T00:56:00.005+01:00

Tot i que la primera edició és del 2009, i ja és coneguda dels habituals de la Vall Fosca, he cregut convenient fer-hi referència, donat que podem donat per superat el seu "període de pràctiques".

El nou mapa comprèn pràcticament tot el conjunt de la Vall Fosca, en ple Pirineu Català, i un dels cims més emblemàtics de la zona, el Montsent de Pallars. A la seva capçalera, formada per l’extensa conca lacustre de Capdella, hi trobem llacs com l'estany Gento, Tort, de Mar, o de Colomina, així com de cims destacats com el de Subenuix (2.950 m), o de Peguera, que, amb 2.980 m, s'erigeix com a màxima cota d'aquest sector i del Parc Nacional d’Aigëstortes. El full també inclou valls veïnes com la d’Àssua, la de Manyanet i de manera parcial la Vall de Boí.

La guia adjunta ofereix diverses propostes d’itineraris a peu, ascensions als principals cims, un apartat dedicat als pobles, i un altre de serveis i dades d’interès. (Blog Alpina)

Itinerannia

2011-02-03T23:42:00.004+01:00

Potser no cal anar tant lluny per trobar una gestió del senderisme atractiva i efectiva.

Xarxa de senders de més de 2.500 quilòmetres que recupera les antigues vies de comunicació entre els pobles per poder arribar a qualsevol racó i qualsevol petit indret. Aquesta xarxa del que en formen part tres comarques Ripollès, Garrotxa i l'Alt Empordà ens permet caminar dels Pirineus fins al mar i del mar fins als Pirineus. (El Bloc de l'Alpina)

El projecte Itinerànnia va néixer a les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà ara fa tres anys, amb la finalitat d’oferir un producte turístic de qualitat basat en el senderisme, creant una xarxa de senders de 2.500 quilòmetres que ha permès ordenar, recuperar i valoritzar el patrimoni natural, els recursos històrics, i l’antropologia local, perquè parteix de 2.000 anys de camins històrics. Itinerànnia és una xarxa de senders que connecta tots i cadascun dels municipis d’aquestes comarques, considerant-la com la primera xarxa “viària” de senders en el medi rural, que permet arribar a qualsevol lloc des de qualsevol punt amb absoluta llibertat i seguretat Un dels principals atractius és que permet anar des del Pirineu, passant per les seves viles mil·lenàries a les àrees interiors pre-pirenaiques, per les fagedes i la zona volcànica de la Garrotxa, fins arribar als pobles de l’interior de l’Empordà i arribar al mar, a la Costa Brava. (www.gironanoticies.com)

Presentació d'Itinerànnia en video

Itinerannia a la Garrotxa

Itinerannia a Wikilok

Itinerannia Vall de Bianya

http://www.itinerannia.net/

PyrenMuseu - Refugi Rosta

2011-02-03T21:48:00.019+01:00

En Manel Rocher ja ens en va parlar en el transcurs de les Jornades de Gestió de Camins - Viatge a Dolomites de Brenta. Era un projecte, i ara ja és una realitat.

Ací us exposo la presentació que s'ha divulgat:

Companys,

El Refugi Rosta de Salardu es l'hostal mes antic de la Vall d'Aran, escenari privilegiat de la història aranesa i lloc de descans dels grans pirineistes: Maurice Gourdon, Franz Shrader, Juli Soler Santaló, Lluis Estasen i tants d'altres varen descansar en aquesta casa-museu que en portem l'actual gestió des de 1979.

Ara, finalitzant un profund procés de reformes del Refugi Rosta, el mes passat varem inaugurar en les seves instal·lacions el PyrenMuseu, el Museu del pirineisme a la Val d’Aran: la preservació d’un llegat.

Com amants de la muntanya, les estades que programeu per visitar el Pirineu o la Val d’Aran, a partir d’ara tenen un nou al·licient: visitar el PyrenMuseu i/o allotjar-se al Refugi Rosta, que us conduirà a uns serveis, sensacions i coneixement que sens dubte satisfaran el vostre interès.

Us adjuntem un article del seu director, informació variada adjunta sobre el museu, la presentació de l’e-carnet: el newsletter del Museu amb el nº 0 i els links dels programes emesos per tv3 i btv.

Us esperem!!

.......................................................................................................................................

MUSEUS, TURISME, CURIOSITAT, CONEIXEMENT I PIRINEISME.

El turisme cultural és un sector emergent. Les oportunitats que ofereix la difusió del patrimoni són un factor de desenvolupament en el context d'un model econòmic més diversificat i especialitzat. Els recursos culturals són un element real de creixement econòmic amb una progressiva incidència demostrada i amb l'avantatge de poder-lo dirigir a un públic potencial més ampli.

Però en aquest moment, al Pirineu i en el sector del turisme de muntanya, s'està entrant en un cercle viciós per la falta de resultats. És en aquest context que des de el Refugi Rosta es presenta la visió transdisciplinar i estratègica del PyrenMuseu: eth Musèu deth Pireneisme, amb els seus grans objectius de preservar la memòria del pirineisme, transmetre informació i coneixement i impulsar la creació artística i la producció científica.

Els que l’han visitat, ja coneixen la seva autenticitat i singularitat. I també el seu gran potencial per generar activitats amb els diferents grups dels sectors de la cultura i del turisme de muntanya, també en crisi, però amb més possibilitats de recuperació si es va assumint aquest canvi de model que s'aproxima a l'anomenada "societat del coneixement ". Especialment combinades amb programes de senderisme.

"Espectacular". "Situa el Pirineisme tan alt com es mereix". "Gràcies". ".. Una expressió d'amor a les nostres muntanyes". "Felicitats de tot cor". "Documentació rica i espai viu: per molts anys!". "Enhorabona per aquesta excel lent iniciativa: No podem perdre mai la perspectiva històrica d'on venim, això ens ajudarà a saber on volem anar". "El món el mouen les bones idees ... Un llegat a la Vall d'Aran de la gent que l'estima".” Visca el Refugi Rosta, mai deixa de sorpendre”. "Llarga vida al PyrenMuseu: Viu i autèntic, tot està allà per continuar la història dels Pirineus".

Aquestes son algunes de les expressions que els primers visitants han escrit al llibre del Museu.

Per un descans, una estada, una visita, el PyrenMuseu complau la curiositat. Si vius a la plana o a la muntanya, si t’agrada caminar, o estàs relacionat en àmbits de l’excursionisme, de cultura o de turisme, o simplement ets una persona entusiasta de la muntanya o un expert en el món dels Pirineus: tens una cita amb el PyrenMuseu. Coneix-lo, recomana’l, inclou-lo als teus programes i mantindreu viu l’esperit del pirineisme.

Manel Rocher

PyrenMuseu - Refugi Rosta

Museu deth Pireneisme - Fonda Museu

Salardu - Val d'Aran

Tel. 973.645.308

Endevina territori (III)

2011-01-23T21:54:00.011+01:00

Coneixes el lloc? I el fons de la imatge? Saps com s'hi arriba?
A quin Sant està dedicada aquesta ermita o església?
Formava part d'algun nucli habitat?

Resposta: Sant Jaume amb el Turó de la Llosa al fons.

La Borda del Ros, antigament pertanyia a l'ajuntament de Gramuntill (ajuntament que només existí entre 1812 i 1847, pel poc nombre dels seus habitants). La Borda del Ros centra la partida, on hi havia un om centenari i, a la part de muntanya, les ruïnes de l'església romànica de Sant Jaume de Gramuntill. La partida de Sant Jaume és un ample coster que té el punt culminant en el Turó de la Llosa, de 1.091,1 m. alt., i, més al sud-est, el Tossal de Sant Jaume, de 674,6. L'ajuntament de Gramuntill arribava fins a Collegats, on hi havia la casa de la Barraqueta, un hostal de camí on es cobrava el peatge als que volien passar per Collegats, on la casa Bringuer, de la Pobla de Segur, acabava d'obrir el Pas que duu el nom del congost. (extret de Wipipedia, adaptat per muricec)

Plaça de guarda pel refugi de Certascan

2011-01-23T21:40:00.003+01:00

Reprodueixo la notícia de la web de la FEEC:

La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), gestora del refugi de Certascan (2.240 m), situat a l’extrem septentrional del Pallars Sobirà, posa a licitació una plaça de guarda per aquest refugi.

Els interessats en ocupar la plaça de guarda d'aquest refugi fins el 31 de desembre de 2011, hauran d’enviar la seva sol·licitud, fins el 15 de febrer, a l’adreça de correu electrònic refugis@feec.cat o bé mitjançant correu ordinari a la seu de la FEEC (la Rambla 41, pral. 08002, Barcelona), a l’atenció de l’Àrea de Refugis.

En els currículums rebuts es valorarà el coneixement de la zona, l’experiència en muntanya i el coneixement en restauració, entre d’altres aspectes.

Informació facilitada per l'Àrea de Refugis de la FEEC

Per altra banda, no puc obviar els comentaris apareguts al blog del refugi, els quals sembla que poden estar relacionats amb aquesta recerca d'un nou guarda.

Amb l'objectiu d'oferir una visió el més àmplia possible de la notícia, enllaço la resposta de la FEEC que en format de nota informativa s'ha publicat a la pàgina web: Comunicat de la FEEC sobre el refugi de Certascan.

Tossal de la Mina (2.723,8 m)

2011-01-03T13:16:00.011+01:00

Die Weiße Hölle Vom Piz Palü (1929)

2010-12-23T18:44:00.003+01:00

"L'infern blanc del Piz Palü" és una pel·lícula muda alemana dirigida per Arnold Franck i George Wilhelm Pabst, protagonitzada per Leni Riefenstahl.

"Der heilige Berg" (1926)

2010-12-23T18:32:00.008+01:00

Clip de "La montaña sagrada", pel·lícula muda alemana de 1926 protagonitzada per Leni Riefenstahl i Lluis Trenker, dirigida per Arnold Fanck.

Bones Festes!

2010-12-23T00:37:00.002+01:00

Endevina territori (II)

2010-12-05T21:42:00.008+01:00

Et consideres un bon coneixedor del Pallars?

Endevines el nom dels cims? I el poble damunt el turó?
I per als més experts, sabríeu dir des d'on estar presa la fotografia?

Només s'admeten comentaris al blog, no pas al correu. Podeu convidar als vostres coneguts a participar en aquesta proposta.

Solució:

Llessui amb esquís

2010-12-04T21:47:00.017+01:00

Després del cafè al "Coyote", sortim del pàrquing amb els esquís als peus.

Seguim la traça de vehicles 4x4 que ens han precedit, tot i que pensàvem que poder corresponien a la nova "retrac" de Llessui.
La neu està pols, amb gruix suficient com per no rascar els esquís, i la temperatura es de -4ºC, tot i que al Sol s'hi està prou bé, amb vent totalment encalmat.

X SEMINARI DE GESTIÓ AMBIENTAL - MONTSEC

2010-12-02T17:54:00.008+01:00

El proper Xè Seminari de gestió ambiental de la ICHN, es farà a Àger els dies 11 i 12 de desembre, amb el títol "El Montsec: patrimoni natural i propostes per a una gestió sostenible".

Destacar la xerrada prevista pel dissabte dia 11, a les 17:30 hores, amb el tema "La regulació de l'escalada i la conservació de la biodiversitat".

Agulla de l'Arbret

2010-11-25T21:43:00.019+01:00

1a tirada de l'aresta Brucs

Agulles de les Bessones, amb el refugi Vicenç Barbé al fons.

Fred, vent, Agulles en un dia d'entre setmana, ... Montserrat és nostra!
Aquesta regió és increïble. Tants dies que hi hem dedicat, a recórrer les seves eternes canals, tantes escalades, tants somnis de llibertat, ... Aquí ens hem format, hem crescut, ens hem trobat, ... i ens segueix acollint.
Trobem les canals amb els passos equipats amb cordes noves, amb ancoratges més segurs, amb refugis d'emergència condicionats, amb capçaleres de ràpel modernes, ... amb l'empremta dels nous montserratins.

En alguns blogs esmenten com a "químics" els ancoratges de la via "Om Mani Padme Hum", quan realment són els anomenats "Starfix"; més informació en format pdf.

Endevina territori

2010-10-26T14:41:00.042+02:00

Endevineu l'indret? Comarca? Municipi? Llocs que s'observen a la imatge?

Solució:
En el recentment aprovat Catàleg de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic, Paisatgístic, i Ambiental del municipi de Tremp, trobem inclosa la Cova d'en Janera, considerant-se així com a Bé Cultural d'Interès Local.

En el volum dedicat a la comarca del Pallars Jussà del Catàleg espeleològic de Catalunya (BORRÀS, F, MIÑARRO, J.M. TALAVERA, F. (1979)), trobem la següent descripció:

Municipi: Tremp (antic terme de Gurp de la Conca)
Coordenades: Long. 0º50'40''. Lat. 42º13'26''.
Alçària s.n.m: 998 m.
Cartografia: Full I.G.C. nº252.
Terreny: Conglomerats.
Espeleometria: Desnivell +13 m. Recorregut 127 m.
Situació: Per sobre del poble de Gurp, des d'on es veu la boca i a uns 10 minuts de camí.

Descripció: Presenta dues boques, per la més gran es realitza normalment l'accés, donant pas a una galeria de fàcil recorregut i de traçat angulós; en els últims metres existeix una gatera que desemboca a una saleta final.
Morfogènesi: Antiga sorgència en avançat estat de fossilització; excavada sobre una xarxa de diàclasis que orienten els diferents trams del conducte i un nivell margós que determina l'emplaçament altimètric.

Dades: G.Iñigo, J.Rovira, J.M.Victòria.

A l'entrada de la principal boca trobem la serigrafia habitual de les cavitats explorades pels espeleòlegs, amb les sigles del grup que estudià i mesurà la cavitat el 1965, referint-se a l'Equip de Recerques Espeleològiques (ERE), el qual és una secció del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).

Topografia:

Trobem la primera descripció d'aquesta cavitat en el "Catàlech Espeleològich de Catalunya", Butll. CEC, d'en Mossèn Norbert Font i Sagué, el 1897.
El 1965, en J.A. Raventós publica l'article "La Cova d'en Janera" a la revista Montaña, amb la fitxa completa i topografia d'aquesta cavitat.

L'accés a la cavitat es fa des del poble de Gurp, seguint el camí que s'adreça als barrancs del Grau i el de Carants, passant pels Corrals de Gurp. Des del camí cal grimpar uns pocs metres damunt un grapat de pedres amuntegades expressament, on hi trobem una cadena que ens ajudarà en el tram final.

Des del poble de Gurp, aquí amb l'església en primer terme, es fàcilment observable la boca principal de la cova d'en Janera, de la qual es diu que serví de lloc de recolliment per a un eremita fins fa poques dècades; encara s'hi poden trobar restes d'un aparent jaç.

Curs d'espeleosocorrista

2010-10-25T15:07:00.022+02:00

La IX edició del Curs Tècnic d’Espeleosocors, realitzat a Ramales de la Victoria (Cantàbria) entre els dies 27 de setembre i 2 d’octubre, ha comptat amb la participació de quatre afiliats de la Federació Catalana, dos d’ells Instructors de l’EFCE.

El curs ha estat organitzat per l'Escola Tècnica d'Espeleologia, juntament amb l'empresa MTDE. En aquest curs, d'alt nivell tècnic i 50 hores eminentment pràctiques, s'han impartit coneixements sobre l'organització d'un espeleosocors, operacions de rescat en coves, avencs i canyons, resistència de materials, condicionament d'un ferit a la llitera, tècniques de transport i evacuació, etc. Tot això mitjançant pràctiques en paret exterior, canyons i cavitats de diferent graus de dificultat: Cuevamur, río Calera, avencs de Azpilicueta, Cárcavas i la torca del Hoyón II, amb desnivells de fins a gairebé 200 m de fondària i verticals superiors als 30 m.
En total han participat 13 espeleòlegs pertanyents a grups navarresos, biscaïns, catalans i malaguenys. La implicació, l'ambient de treball, i l'alt nivell tècnic de l'alumnat, ha propiciat un resultat molt satisfactori.
Aprofitem per agrair i felicitar als organitzadors, per l'alta qualitat del curs i l'excel·lent tracte rebut. També a Rocío, María i les noies de l'Alberg de Ramales, per lo bé que ens han cuidat i per obsequiar-nos amb la seva simpatia.

Jornades de Gestió de Camins - Viatge a Dolomites de Brenta

2010-10-23T22:51:00.043+02:00

BARRANCS A PERÚ

2010-10-10T13:29:00.004+02:00

En breu disposarem de les dates de les primeres projeccions en 2D que farem.
Tràiler
Més informació: web

Crestes Lezat-Quayrat-Portillón

2010-09-23T03:11:00.002+02:00

Gorges del Cadi Inferior

2010-09-17T16:54:00.002+02:00

Gorges de Marc

2010-09-17T14:13:00.006+02:00

Barranc de l'Artigue

2010-09-17T11:27:00.007+02:00

Aneu, Flors de Déu...

2010-09-12T19:32:00.021+02:00

3.062 metres. Una altura modesta, però una ascensió magnífica. La Tuca de Las Culebras és la germana menor del Vallibierna, moltes vegades anul·lada per ell com si fossin la mateixa muntanya.

Les dues puntes, però, individualitzades i unides per l'espectacular "Pas del Cavall" es converteixen, així, en dues muntanyes bessones que comparteixen una geologia extremadament violenta i uns paisatges acolorits de ferro.

L'ascensió per la Canal de Culebras no és llarga, ni difícil. Tot i això els 1.112 metres de desnivell tenen forts pendents en alguns trams que s'enfilen fins el Coll de Culebres i a la canal rocosa que et deixa a una petita bretxa entre la Tuca i el Pic de Llauset.

Una curta i senzilla però espectacular i lleugerament perillosa grimpada de 60 metres des de la bretxa et deixa al cim, a tocar del Pas de Cavall.

Al llarg de tota l'ascensió, la Tuca de las Culebras ens ha obsequiat amb la companyia dels isards, de voltors, de cercavores, del falcó pelegrí llençant-se en picat des del cim, de crits de marmotes, de flors acolorides que viuen en alçada entre mineral de ferro...

... i aquelles altres, intocables en el prat, bellament anomenades Flors de Neu. Aneu, Flors de Déu.

I COMPETICIÓ DE BARRANCS (PALLARS SOBIRÀ)

2010-09-02T23:49:00.041+02:00

Info

Classificacions

Els dies 4 i 5 de setembre es va cel·lebrar a la població de Llavorsí la I Competició de Descens de Barrancs que es feia a Catalunya, organitzada per l'Associació Esportiva Pallars.

El barranc escollit per a desenvolupar la prova fou el de les Aubagues, també anomenat de Bardina, però popularment conegut com a d'Estarón, donada la proximitat d'aquesta població.

Les característiques d'aquest descens es mostraren idònies per a una prova d'aquest tipus, amb aproximació molt curta, retorn immediat, tram horitzontal a l'inici del descens i suficients verticals per exigir agilitat en les maniobres tècniques. Així mateix, el bon equipament de les capçaleres, amb ancoratges químics inoxidables, també fou un factor que es tingué en compte alhora d'escollir aquest barranc, donada la garantia de seguretat que ofereixen.

En un principi, a banda que amb qualsevol novetat hi ha tendència a la crítica fàcil, en aquest cas era més que probable que sorgissin dubtes de la viabilitat d'una competició en aquesta disciplina esportiva, i fins i tot que es qüestionés la seguretat dels participants. Però ja a l'inici de la idea es plantejà el projecte tenint molt en compte la seguretat, així com l'agilitat en el desenvolupament de les maniobres, i no pas la simple reducció del temps a invertir en un descens.

Amb una lectura atenta de la normativa, ja es podia percebre que els criteris de seguretat havíen primat damunt la competitivitat i la velocitat, i en el desenvolupament de la prova, amb un estricte control per part dels àrbrits, quedà palès l'objectiu d'una competició tècnica, més que no pas una simple competició de condició física amb dosi de descontrol.

El material exigit, tant a nivell individual com col·lectiu, també indicave la preocupació per la seguretat, així com el bon coneixement de l'activitat, amb peces exigides com la navalla, el xiulet, dos frontals, manta al·luminitzada, ...

A més de la evident competitivitat entre els equips, amb el bon ambient propiciat per la coneixença de la majoría dels participants, es crearen espais i moments de discussió molt profitossos al llarg de l'event; es plantejaren dubtes i qüestions que sorgiren a partir de la nova situació: la competició en barrancs.

La normativa fou potser el tema més comentat, discutint les possibles conseqüències d'una major concreció enfront d'una norma més laxa que donés marge als competidors en l'elecció de les tècniques a emprar, però també amb un possible increment del risc.

L'exigència en el compliment de la normativa provocà que les tècniques d'instal·lació anomenades "de conducció", emprades per algún equip, derivessin en dues desqualificacions, demostrant-se així l'interés de l'organització en la seguretat de la progressió dins el barranc. Per altra banda, els passamans d'accés a les capçaleres massa allunyades, ja s'instal·laren prèviament a la competició, centrant així les maniobres dels equips en la capçalera de la vertical.

Com a conclusió, l'èxit de l'event ha demostrat que és viable la competició en el descens de barrancs, i ha proposat un nou camp de discussió, el qual farà que aquesta pràctica esportiva evolucioni.
Altres esports de muntanya han viscut la creació de disciplines de competició, produïnt-se així una evolució en la tècnica, que s'ha pogut aplicar a la disciplina clàsica, fent que aquesta evolucioni en agilitat i materials. El descens de canyons també es pot aprofitar de la competició.

"És bonic observar la dinàmica dels moviments, la tècnica depurada, d'autèntics esportistes, aplicada al descens de barrancs": aquest fou un comentari d'entre el públic, mentre observavem a un equip traginant les cordes, de forma coordinada, comunicant-se en tot moment cada moviment, anticipant-se un a la maniobra dels altres companys, ...

El diumenge, emmarcat en la proposta "Descoberta de barrancs pirinencs", es realitzà el descens de les cascades del barranc de Barraonse, situat prop de la població d'Escaló, que amb diverses verticals de fins a 60 metres, salva un desnivell de 250 m amb un recorregut de tan sols 500 m.

Ánglios

2010-08-29T22:35:00.025+02:00

Pantà de Llauset, l'agost de 2005, podent observar la palanca que salvava el torrent de Botornás.

La mateixa palanca costes avall, l'agost de 2010, arrossegada probablement per alguna allau.
La natura posa tot al seu lloc.

Aquesta és una activitat de pur senderisme, d'una durada curta, ideal per mitja jornada d'activitat, en aquells dies que no vols matinar, que no vols grans desnivells, però en que tampoc vols camins planers; i a més, prou apartat de les rutes habituals, tot i tenir un inici ben concorregut: el pàrquing de la presa de Llauset.

Mapa extret de "madteam"

La cabana d'Anglios està situada en un indret ampli, lluminós, com en un balcó, envoltat d'un cercle rocós, ple d'estanys poc profunds, abocat a la vall.

Barrancs a Collegats

2010-08-28T02:15:00.008+02:00

Els hem davallat tants cops, que ja ens hi trobem com a casa, i fins i tot enllaçem els dos barrancs principals de Collegats en un mateix matí.
Hem trobat interessant el reequipament; sobretot la capçalera esquerra del primer ràpel, amb instal·lacions per a passamà d'accés a la vertical, i evitant el frec habitual de la corda de ràpel. La part negativa és la incomoditat en la sortida, que s'ha incrementat respecte a l'anterior equipament. Massa baixa i llunyana la capçalera; però per treballar amb clients és prou idònia.

Tot i les crítiques que pugui produïr aquest reequipament, com qualsevol altre, no es pot deixar de felicitar als seus promotors i executors; fa temps que calia un manteniment a les instal·lacions del barranc de l'Infern.

Aprofito aquest post per adjuntar una imatge de l'Infern amb càrrega:

Pic de Monestero

2010-08-27T17:04:00.042+02:00

Avui tenim ganes de caminar, i ens proposem recòrrer la vall de Monestero, fer el cim i baixar per la Valleta Seca; un itinerari de 9 hores de durada, a pas d'excursionista. Busquem realitzar una ruta gairebé circular, amb rutes diferents d'ascens i descens al cim del Monestero.

Sortim des de Prat Pierró, i seguint el camí dels "turistes" ens arribem en poca estona al refugi de l'Ernest Mallafré, des d'on sense aturar-nos enfilem el camí de la vall de Monestero.

Per cert, qui ha visitat (i honrat així) la tomba d'aquest pioner? Sabeu que el podeu trobar descansant al cementiri d'Espot?

Els Encantats ens saluden, amb una congesta de neu considerable; a tenir en compte que ja estem a l'agost!
Anem trobant personal per davant i per darrera, provinents del Colomina, d'Amitges, ...

Al seu començament, la vall de Monestero sembla un jardí, amb les seves passareles ben arringlerades, palanques que t'eviten descalçar-te i mullar-te els peus, o buscar-te el millor camí. El Parc s'ha acabat convertint en un parc temàtic, on la visita és conduïda subtilment per itineraris senyalitzats i arranjats amb catifes de fusta. Potser és la millor manera de protegir el sòl, però és una mostra més de la intervenció antròpica en el medi natural.

Anem apropant-nos a la capçalera de la vall, alvirant el coll de Peguera i el seu cim homònim, ascendint suaument fins a la cruïlla de camins (ben senyalitzada) que ens indica la direcció a seguir per arribar a la collada de Monestero.

A banda del pur i simple caminar, anem trobant altres al·licients a la ruta, com és la descoberta de flora i fauna diversa. Poc després del refugi de l'Ernest Mallafré hem pogut observar un cèrvol dins el bosc, l'àrnica i diverses marmotes en la davallada per la Valleta Seca.
Al coll de Monestero ens trobem una rècula d'excursionistes d'algun club de muntanya, amb els quals coïncidim al cim; esperem fins que marxen per poder gaudir una mica d'aquest cim amb la sol·litud i el silenci que es mereix.
L'ascensió al cim des de la collada ha estat amb unes bromes juganeres, que ens embolcallen a estones, per alliberar-nos just arribant dalt i poder observar el paissatge que ens envolta.
D'ací al coll de la Valleta Seca és una baixada sense problemes, seguint alguna fita escaduçera. A la collada prenem la canal més oriental, que a l'hivern és la que s'empra per ascendir amb esquís de muntanya.
Ens quedem una estona gaudint d'aquest indret, amb la vall sota els nostres peus, amb els alts cims del Monestero i el Peguera a tocar, amb una sol·litud poc habitual en aquestes valls tant "protegides".

Pic de Monestero al fons, des de la collada de la Valleta Seca

Ens va sorprendre que el sender per la Valleta Seca estigués tant marcat; així doncs, es pot resseguir sense pèrdua. Els Encantats ens marquen la sortida de la Valleta, havent estat menys pedregosa del que semblava a priori. Deixem la pujada per la via normal als Encantats a mà dreta, per continuar davallant amb bon desnivell fins al refugi de l'Ernest. Si us hi fixeu, al rètol de l'entrada al refugi hi diu Ernets enlloc d'Ernest. Una errada tipogràfica una mica difícil d'esmenar.

La Valleta Seca, amb els Encantats al fons i a la dreta.

I en acabar, un "Gran Sopar" d'amics a ca la Núria i l'Ángel, a Son del Pi, acompanyats d'en Carles i na Laura. Molt bona companyia per cloure aquesta jornada de tresc.

Transhumància natural

2010-08-13T12:51:00.009+02:00

Des del Mainera vers el Montroig, observem com el ramat enfila l'aresta en recerca de pastures i temperatures més fresques.

Integrat a la natura

2010-08-13T12:39:00.002+02:00

Pau

Relax

Descens de barrancs al Vallespir

2010-08-09T22:20:00.022+02:00

Al nord de Catalunya, a la Catalunya del Nord, ...
Barranc de Mas Calsan Barranc de Les Anelles
i Barranc del Salt del Pi

Gorges de Lapazosa (Bujaruelo)

2010-08-06T14:36:00.021+02:00

Barrancs de Flageto i de Viandico

2010-08-06T12:59:00.010+02:00

Topografia de Barranc de Flageto

Topografia Barranc de Viandico

Un descans

2010-08-06T11:57:00.015+02:00

Un descans de tant en tant, relax, un bon àpat en bona companyia, ...

Puigcerdà, Llívia, Bulloses, Fontromeu, ...

Una sola veu: 10/07/2010

2010-07-22T10:34:00.013+02:00

Descens de les Gorges de Viu de Llevata

2010-07-06T14:30:00.005+02:00

Aquesta temporada, després de dos anys fora de servei, hem pogut tornar a gaudir del "xiringuito" de Viu. Enguany se n'ocupa un bon amic i gran coneixedor de la zona, en Toni, de la companyia de guies de Taüll, i la seva parella la Dunia.
Ara, a banda dels serveis habituals de l'estacionament al prat, les begudes fresques i algunes tapes del país, podem accedir a informació actualitzada de la mà d'en Toni. A la Dunia se li dona força bé el tapeo; a recomanar la truita de patates.
Del barranc, poques novetats, un despreniment de blocs provinents de la riba esquerra, en el primer tram del barranc, el qual no ha modificat cap recepció de salt. Les instal·lacions segueixen sent millorables, amb els ja clàssics "químics" amb la soldadura oberta.
Per altra banda confirmem que la sortida a mig barranc pel camí que duu al poble de Viu, segueix sent viable, donat que l'haguerem de seguir a causa de la indisposició d'un dels membres del grup, que l'obligà a abandonar el descens.
Per als novells en aquest descens, exposo la topografia extreta del llibre ”El descens d’engorjats a Catalunya”:

Tavascan-Estany de Romedo en BTT

2010-06-15T23:02:00.049+02:00

El track del GPS: de Tavascan a l'estany de Romedo

Perfil de l'itinerari

Forat del Gel

2010-06-13T01:57:00.010+02:00

El Forat del Gel és una cavitat força popular, sent motiu de visita habitual al llarg de l'any per gent del país.
Amb motiu de la visita a la cavitat per part d'uns companys bioespeleòlegs, enllaço l'apunt de la sortida al seu bloc. Us recomano que el visiteu, i visualitzeu el video sobre el Maquis; molt interessant.

Topografia del Forat del Gel (SIE-CEA)

Comportes

2010-06-12T00:49:00.012+02:00

Les darreres pluges, amb la fosa de neu que encara queda en alçada, ha provocat la pujada dels cabals dels rius. El pantà de Sant Antoni s'ha vist obligat a obrir comportes. El dia 10 van obrir fins a tres comportes, i ahir va estar oberta una durant tot el dia. La imatge és espectacular.

Info de conseqüències de la riuada al Campionat de descens d'aigües braves a Sort.
Info de la crescuda del riu a Sort.
Info de la crescuda a Espot.

RAID EGAN 2010

2010-06-07T21:59:00.002+02:00

Els companys de l'EGAN (EspeleoGrup Anoia) d'Igualada tornen a organitzar una altra edició del ja clàssic raid a l'Anoia:

Més informació: info@egan.cat , www.egan.cat

Paul-Lalueza a Mont Rebei

2010-05-31T18:32:00.003+02:00

Després de molt de temps pensant-hi, aquest cap de setmana hem fet la clàssica Paul-Lalueza a la paret de Catalunya, a Mont Rebei. Estic content d'haver-la fet perque és una gran paret i una gran via en la seva concepció. Descobrir l'enllaç del sistema de xemeneies per part dels primer ascencionistes deuria ser tota una aventura i una satisfacció. Tot i això, l'escalada dels dos últims llargs de xemeneia m'han semblat més difícils i menys bonics del que a priori esperava. Somiava amb xemeneies franques en les quals es pogués aplicar una depurada tècnica de ramonage, i en canvi, la realitat han estat unes xemeneies algunes vegades excessivament angostes, amb algunes preses de peu pulides, amb algun arbust mal posat només per esgarrintxar-te una mica i amb una motxilla penjada de la cintura que impedia una escalada elegant. Una satisfacció escalar-les però també un martiri en alguns trams.

He fet la via amb el Vicens i hem seguit la ressenya de l'Eduard basada en la primitiva del Luichy i que actualitza la unió de llargs. De la via, destacar el quart llarg de la ressenya original, una curta placa del cinquè, la dificultat del A2, el novè i el desè llarg encadenats (65 mts), i per suposat una menció especial pels tres derrers llargs de xemeneia que, malgrat tot, perduraran a la meva memòria.

Mil·lenari de l'expedició de Montmagastre a Còrdova.

2010-05-28T10:27:00.003+02:00

Des de l'Associació d'Amics del Castell de Montmagastre, us volem convidar als actes de celebració que hem organitzat per celebrar del mil·lenari de l'expedició de Montmagastre a Còrdova.

El maig d'aquell 1.010, segons diversos historiadors experts en l'època medieval, un exèrcit de cavallers dels comtats catalans, dirigits per Ramon Borrell I de Barcelona, el compte Ermengol I d’Urgell, Bernat Tallafero de Basalú i els bisbes d'Elna, Barcelona, Girona, Urgell i Vic s'aplegaran a Montmagastre abans de dirigir-se a Còrdova i posar-se al servei de Muhàmmad Ibn Hixàm, un dels pretendents al Califat d'aquesta ciutat.

La pugna pel poder del Califat, de la qual va formar part aquesta expedició, va marcar un punt d'inflexió i els comtes catalans van saber aprofitar-ho per canviar el destí de la nostra història, ja que pocs anys després començarien la conquesta de les terres d'al-Andalus.

Així doncs, aprofitant aquesta ocasió única, amb el suport de diverses institucions (Diputació de Lleida, IEI, Universitat de Lleida, Consell Comarcal de la Noguera, ajuntament d'Artesa de Segre, Museu de la Noguera, Museu de Montsec, Biblioteca Joan Maluquer d'Artesa de Segre, biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer,....) estem preparant una sèrie d'activitats per celebrar-ho.

El primer d'aquests actes serà la sortida guiada, “Juny de 1010- juny de 2010. 1.000 anys de l’expedició a Còrdova. A la frontera d’al-Andalus i el Comtat d’Urgell”. Aquesta visita està organitzada conjuntament amb el museu de la Noguera i es realitzarà el dissabte 5 de juny.

La visita ens transportarà a temps passats, quan Montmagastre era un indret de frontera, testimoni de les batalles entre els exercits dels comptes catalans i els musulmans. Al matí, podrem gaudir d’una visita al conjunt del Castell de Montmagastre (restes del castell, església de St. Miquel, antic poble de Montmagastre,....) A la tarda, ens endinsarem en la vida dels habitants d’al-Andalus, visitant el pla d'Almatà de Balaguer i el Museu de la Noguera, l’únic museu de Catalunya dedicat a al-Andalus.

Si us sembla interessant aquesta proposta, podeu inscriure-us fins el dia 31 de maig trucant als telèfons de l'ajuntament d'Artesa de Segre i del Museu de la Noguera, o bé mitjançant correu electrònic.La visita guiada és gratuïta i el dinar té un cost de 12 €.

PROGRAMA

Juny 1010 – juny 2010.
1.000 anys de l’expedició a Còrdova.
A la frontera d’al-Andalús i del Comtat d’Urgell
Visita guiada
Dissabte, 5 de juny de 2010

9h. Concentració a la Plaça de l’Ajuntament, davant de l’Ajuntament d’Artesa de Segre i sortidacap al Castell de Montmagastre

9.30 h. Visita al Castell de Montmagastre

14h. Dinar

175 h. Visita al Museu de la Noguera i al jaciment arqueològic del Pla d’Almatà (Balaguer). Madina Balaguer fou una de les ciutats frontereres d’al-Andalús, des de la qual s’organitzava el territori i el sistema defensiu d’aquesta part de la frontera. Les restes de la madina es coneixen al jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, on es conserven les cases, el barri dels terrissaires o el cementiri musulmà dels segles XI i XII.

El Museu de la Noguera és, avui per avui, l’únic museu de Catalunya dedicat a al-Andalús i és un referent per conèixer i entendre aquest període la nostra història. Visita guiada pels tècnics del Museu de la Noguera: GRATUÏTA

Preu del dinar: 11€ socis i 12€ no socis.

PER ASSISIR AL DINAR ÉS IMPRESCINDIBLE QUE US INSCRIVIU FINS AL 31 DE MAIG A:
- Ajuntament d’Artesa de Segre: 973 400013
- Museu de la Noguera: 973 445194
- Amics del Castell de Montmagastre: montmagastre@gmail.com

“Memorial Edu, Just i Quique”

2010-05-27T20:40:00.006+02:00

Reprodueixo a continuació el missatge de correu amb el qual s'està divulgant un seguit de marxes i caminades a les Valls d'Àneu.

Benvolguts amics,

Ens plau presentar-vos de nou el “Memorial Edu, Just i Quique” en la seva segona edició, que volem celebrar el diumenge 13 de juny del 2010.

Amb aquest acte esportiu i festiu on hi poden participar els nens i nenes, nois i noies, pares i mares, padrins i padrines, de les Valls d’Àneu i de tot arreu, volem tornar a passar una jornada gaudint del nostre entorn i a la vegada recordant.

Aquest any hem pensat en tres recorreguts, la caminada popular pel pla d’Esterri, la Marxa Popular de 20 quilòmetres i una Marxa de Resistència de 40 quilòmetres per aquells més valents. I per acabar, un dinar de germanor.

En aquesta segona edició, ens trobem davant el repte d’haver superat amb èxit l’organització del darrer any, amb 300 participants i haver entrat en el calendari català de “Caminades de Catalunya”. Per la nostra part mantenim l’ànim de continuar tirant endavant i consolidar aquesta diada.

Us animem a que ens correspongueu amb el vostre suport i ajuda en tot allò que pugueu per tal que aquesta segona edició de la “Marxa popular de les Valls d’Àneu” sigui un nou èxit.

Moltes gràcies

www.vallsdaneu.com/marxa2010/

Curs de turisme de natura per a empresaris turístics

2010-05-25T16:01:00.005+02:00

Curs de turisme de natura per a empresaris turístics

"Performance" a Collegats

2010-05-11T17:47:00.007+02:00

La "Performance" és una via útil. Tenia moltes expectatives sobre ella però ha resultat només una via útil per entrenar i portar-hi amics. La via té dos llargs, el segon i el cinquè, d'una certa bellesa però els altres li treuen continuitat i sobretot, l'excés de parabolts li treuen emoció. El suposat pas de 6a del derrer llarg m'ha semblat un V+ molt pelat i assegurat. Tot i això, el conjunt de la via i de l'aproximació, l'entorn i el descens per la via ferrata amb els cables més prims que he vist mai, justifiquen i mereixen una visita a en aquesta via. Juntament amb els amics manyos Chabi, Javi i Oscar, la vàrem escalar en 2,50 hores, tranquilament, alternant llargs, amb moltes rises i la pluja trepijant-nos els peus de gat. És una via molt recorreguda i la ressenya i unes piades les podreu trobar aqui, i aqui, i també aqui, i allà, i més enllà, i acullà, i per tota la xarxa.

Forats Estalonats de Pessonada

2010-05-08T18:27:00.022+02:00

La Roca de Pessonada

Un típic dia d'aquests en que la predicció encerta que farà mal temps a Pirineu. La borrufa arriba fins a Collegats i a Erinyà.

El cim de Sant Corneli nevat i un vent molest ens fan decidir per una excursió curta i a recer: els Escalirons de Pessonada. Però a l'inici del camí, a peu de carretera, trobem un rètol cassolà que indica l'inici de la ruta als "Forats estalonats"; ens hi aventurem sense cap més informació, havent d'endevinar el camí molt poc transitat, resseguint fites de pedres i de pintura.

La pendent no és pronunciada, però sí constant, superant diversos graus pel costat més fàcil, elevant-nos fins al peu de la gran paret de Pessonada.

La panoràmica s'amplia abastament, des del Gallinova a la serra de Carreu fins al Pui de Lleràs, passant pel cim de Sant Corneli, el pantà de Sant Antoni, i al fons la serra del Montsec.

Els Forats Estalonats és un indret molt singular, on s'apleta el ramat a l'escalfor del sol i a recer dels vents. L'erosió que ha sofert l'estrat en aquesta part ha creat uns ponts de roca ben originals.

Tot i la seva singularitat, aquest racó de comarca no és gaire conegut, ni tan sols entre els mateixos pallaresos. L'època recomanable per visitar els Forats Estalonats és a l'hivern, en un dia assolellat, doncs a l'estiu hi fa massa calor.

Canal du Midi en btt

2010-05-04T20:14:00.049+02:00

122 km, de Toulousse a Carcassone. En tres dies, que han passat com un sospir.
Com descriure-ho? Fauna, flora, racons increïbles, ... el plaer d'anar en bici.
Deixem el cotxe a Carcassone, prop de l'estació de ferrocarril, al costat del Canal.
Ens trobem la primera sorpresa: un parell de bombers submarinistes del Departament s'equipen davant dels nostres ulls, i es fiquen a l'aigua; a treure un cotxe! Ja ens havia estranyat que dos operaris d'una grúa d'assistència en carretera estiguessin esperant al costat del Canal. Sembla ser que no hi va haver ferits.

Prenem un tren vers Toulousse, que amb poc menys d'una hora ens deixa al mig de l'efervescent urbs. Davant mateix trobem el Canal, que ens va treient a poc a poc de les zones industrialitzades.
Hem destinat a la ruta quatre dies, però amb tres ja farem, i les pernoctacions les improvitzarem dia a dia. Hi ha molts hostalatges al llarg de la ruta, i en temporada baixa no hi ha gaires aglomeracions.

Anem trobant fauna pel camí, bernatspescaires, llúdrigues, ànecs, oques, i fins i tot un cigne!

La ruta està suficientment senyalitzada, però és convenient anar documentat per poder saber on desviar-se i visitar indrets i pobles propers.
A excepció d'un curt tram, la via és practicable per a dos ciclistes alhora, i la majoria no és accesible a vehicles a motor, a excepció dels veïns i de vehicles de serveis de les escloses.
Sovint trobem gent practicant ciclisme, passejant o corrent. També força pescadors, tot i que no en vam veure cap amb cap trofeu, ni gran ni petit.

Sortint de Toulousse, el poc desnivell es supera en pujada, fins a l'aiguabarreig de les aigües del Mediterrani amb les de l'Atlàntic, a la Bassin de Nourouzze, prop de la qual hi trobem un obelisc en homenatge a aquest enginyer.

Les vistes dels plataners abraçant el Canal són precioses, i ens aixopluguen força bé de la pluja.

L'últim dia el dediquem a visitar la Cité du Carcassone.

Guia d'escalada a Collegats

2010-04-26T22:23:00.002+02:00

Caminada les Carenes

2010-04-20T20:40:00.059+02:00

Notícia Web Ajt. Tremp
Notícia a La Mañana
Llista d'inscrits a KmO
Track a Wikiloc

Mapa de la Caminada de les Carenes:

Les 5 del matí. Fa certa fresca. S'estàn entregant els darrers dorsals. Alguns ja demanen de donar la sortida. Hi ha neguit. Quatre indicacions per part de l'organització davant l'esglèsia de El Pont de Suert: la seva portalada ens abraça com una mena d'ampara.

Sortim amb certa recança, però de seguit s'engresquen els més competidors i inicien una cursa per als primers llocs. Al costat de la base de la Creu Roja enfilem el sender, que com un embut, ens va endreçant en una filera de cuques de llum. Els frontals il·luminen els peus del company del davant i ben just un tros de camí. Un cop salvem el Riuet del Convent la pujada fa la tria: els més agosarats forcen el pas, i altres mantenim el ritme serè.
A Montiberri ja és prou de dia i desem els frontals. Alguns reomplen les cantimplores a la font de l'antic poble. Ací trobem un tram de camí bastant enfangat, entre boixeres, i algun que altre peu acabe esfonsat fins al tormell.
La Faiada de Malpàs es mostra preciosa, oferint-nos la visió del ball de les bromes juganeres entre les valls Pallareses i Ribagorçanes.
Al Coll de Sant Roc de Viu el primer avituallament, en el qual trobem a més dels típics "ganyips" i aigua, les cares amigues dels voluntaris.

Ara iniciem un descens mantingut, passant per Trepadús, reseguint camins antics, endinsant-nos en la boira, fins al barranc de Cantallops. Atravessem pel seu propi llit, avui sec, i tornem a encarar una pujada que ens durà a la collada de Sant Roc d'Adons. Ací ja hem deixat la boira i ens escalfe el Sol; ja veiem la fita d'aquesta primera part de la Caminada, Adons, amb l'avituallament principal.

Barranc de Cantallops

Adons al fons, pujant a la Creu de Ferri.

La muralla de Sant Gervàs des de la collada de la Creu de Ferri.

L'esmorzar que ens ha oferit l'organització ha estat prou variat, dolç i salat, i quantiós, amb una sorpresa molt agradable: una degustació de formatge de Corroncui, xolís d'Adons, i porró de vi!
Amb aquestes forces renovades afrontem la suau pujada (però pujada de totes maneres) a la Creu de Ferri.

D'ara endavant, carenegem, amb petites baixades i pujades, eixamplant l'horitzó a cada pas, a cavall de les dues comarques anfitriones, que amb aquesta Caminada s'han tornat a agermanar. Però no només són dues comarques, sinó que en elles hi trobem paisatges, racons, indrets, valls, nuclis, els quals posseeixen identitat pròpia. Observem la Vall Fosca, la serra de Sant Gervàs, la Terreta, la Conca, Sant Corneli, el Montsec, Comiols, l'Alta Vall de Serradell, ... i tants altres indrets que formen part de nosaltres, que nosaltres som part d'ells. Ens sentim integrats en un paisatge variat, integrants d'un territori divers. Des d'ací dalt, sents prou a prop, a tocar, les Terres de Ponent, diguem Pallars, Alt Pirineu, Aran, Ribagorça, Franja, o com vulgueu.
Aquesta Caminada és, i ha de projectar, la unió del territori i dels seus habitants.
Seguim viaranys que reseguiren els nostres padrins, traginant, portant les notícies d'una vall a una altra, unint el país; natres avui, fem un homenatge a qui ideà, mantinguè, emprà, aquestes venes per on fluïa la vida dels nostres avantpassats.

Deixem endarrera el terreny calcari de Sant Gervàs, i cavalquem damunt el conglomerat de l'Alta Vall de Serradell i de la serra de Lleràs, trobant els camins que ens venen a saludar des de l'Espluga de Serra i des de Serradell; bells senders que ja són vells amics de jornades de travessa, en que descobríem el país a força de voluntat, quan gairebé es trobaven desapareguts sota vegetació invasora i esvorancs d'aigua de tronada.
Arribem sota el Pui de Lleràs, i quan ja ens havíem engrescat per afrontar la pujada final, ens trobem que les indicacions de l'organització ens adrecen per la pista de repoblació, evitant l'ascensió al punt culminant de la Caminada! Això ha estat un cop baix; ja fa estona que hem deixat d'anar rigurosament per la carena, no podent gaudir de la àmplia cabanera que es troba dalt d'aquesta. I ara, el "track" del GPS ens marca pel cim, però les cintes indicadores ens fan voltar el cim. És una llàstima.
Trobem el control i l'avituallament, amb els amics que no deixen de donar-nos ànims. D'ací endavant tot avall! La Caminada torna a evitar carenejar i ens condueix per pista forestal, poc transitada (però transitada), fins al poble de Santa Engràcia, arribant-hi per camí. Aquest tram ha estat avorrit i pesat pels genolls. De Santa Engràcia a Talarn serà més pesat, doncs haurem d'estar concentrats en on fiquem els peus; còdols i lleixes inclinades, camí desfet pel pas dels anys, a solana, fins al pont del barranc de Seròs. Una curta pujada que posa a prova el canvi de musculatura. Travessem Talarn com ànimes en pena, sols, ningú pels carrers, excepte un padrí amb cara d'al·lucinat. No trobem altres participants fins a l'entrada de Tremp; gairebé ens havíem cregut que ja s'havia acabat la Caminada, i que natres érem els últims. Però no!, encara hem avançat a un grupet! Arribem al Casal ben lleugers: encara arribaríem a Comiols amb l'enbranzida que portem, vés que et dic!

Resumint, cal destacar la bona organització, amb avituallaments ben situats i prou senyalitzada la ruta, a excepció del curt tram del Pui de Lleràs.
Com a suggeriment per noves edicions, valorar l'opció de baixar de la serra de Lleràs per les Vinyes de Sant Miquel, i mantindre la ruta per la carena en la mesura de lo possible; de fet, és el que li dóna nom a la Caminada, les Carenes.
I una proposta agosarada: unir la Terreta amb la Conca, d'Orrit fins a Tremp.

Per damunt de tot, ha estat un retrobament entre territoris, una abraçada entre veïns, una unió de camins.

Gorgs 2010

2010-04-11T00:37:00.014+02:00

La setena edició de Gorgs es desenvoluparà els dies 25, 26 i 27 de juny i arriba una vegada més de la mà de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i de la Federació Catalana d’Espeleologia (FCE).Enguany s’ha triat el municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça) com a seu de la Trobada.

Presentació a la Diputació de Lleida
Comunicat Gorgs 2010 FCE
WEB GORGS 2010

Cascades de Salvasa

L'Home de Sant Gervàs

2010-04-09T03:07:00.025+02:00

Aquest cop hem escollit una ruta diferent a l'habitual per visitar l'"Home de Sant Gervàs". Des d'Adons, reseguint camins antics, desbrossats de fa poc, hem pogut comprobar la feina feta per les brigades de treballadors i la senyalització. Ens ha quedat palès que la neteja dels camins ha estat feixuga, i que a cops, ha calgut un tant d'imaginació i instint per determinar el curs dels trams de camins ja perduts. Tot i saber que és fàcil criticar a feina feta, cal que s'insisteixi en la senyalització; els puntals no han estat prou esfonsats, i probablement seran abatuts pel bestiar amb certa facilitat. Tot i aixó, felicitar per la justa quantitat de senyals, que obliguen a l'excursionista a esforçar-se en retrobar el sender en diversos indrets, sense risc evident de pèrdua.

En aquesta piada, haureu de disculpar que no m'esplaï en la descripció de l'itinerari seguit, doncs la protecció arqueològica de l'"Home de Sant Gervàs", així ho requereix encara.

Forat del Balconet

2010-03-29T21:07:00.012+02:00

Convidat pels companys del GELL, he pogut visitar el Forat (0 Avenc per segons qui) del Balconet, i col·laborar en les tasques d'exploració.

Amb la companyia de l'Ivan vaig intentar forçar la punta d'exploració a l'Afluent Blanc, intentant superar per diversos indrets unes estretors verticals "inhumanes". Primer una capçalera en que hi has d'entrar de cap, assegurat a una "pseudolínia de vida", per un cop incorporat, davallar des d'un sol ancoratge "abalakof", amb tendència en diagonal buscant un possible pas més àmpli. La manca de material d'equipament ens obliga a improvitzar ancoratges naturals allà on els trobem. El resultat és un encastament que posa a prova la meva capacitat de control. M'és impossible treballar amb el bloquejador de pit, i acabo demanant un contrapés a l'Ivan per poder sortir d'aquella situació. Suposem que hem forçat alguns metres la punta d'exploració, però no hem aconseguit superar el pas.

Amerats de suor, deixem aquesta incògnita per alguna altra vegada i ens adreçem a La Colada, per prospeccionar possibilitats de continuïtat, les quals les trobem en un parell d'escalades que semblen factibles, però amb material adient, que no duïem en aquesta visita.

Croquis extret de: http://www.madteam.cat/smf/index.php?topic=1999.0

Experiències en gestió de camins, mobilitat i turisme a l'Alta Ribagorça

2010-03-29T20:50:00.021+02:00

Els passats dies 25 i 26 de març, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, el Consell Comarcal de l’Alt Ribagorça i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici organitzaren la jornada Experiències en gestió de camins, mobilitat i turisme a l'Alta Ribagorça, plantejant-se com un espai de trobada entre els agents públics i privats i adreçada a les institucions locals, les empreses i els operadors de l'àmbit turístic, així com al públic que té relació i interès amb aquest sector.

El primer dia es dedicà a mostrar les experiències de diversos organismes en l'àmbit del senderisme, amb iniciatives emmarcades a l'Alta Ribagorça principalment, destacant les ponències sobre costos i manteniment dels senders, i la de resolució de conflictes d'afectacions i propietats de camins.
L'endemà es pogué assistir a les ponències sobre el model de gestió del senderisme al Parc Nacional d'AiESM, i la iniciativa de Camins Vius: senderisme a l'entorn del Parc. Posteriorment es realitzà una sessió tècnica sobre equipaments i infraestructures al Parc Nacional, la qual transcorregué a peu tot i haver-se previst amb raquetes de neu, donat que el trajecte es desenvolupava per terreny amb neu trepitjada.

Aquestes jornades han estat emmarcades dins una proposta del IDAPA, amb l'objectiu d'avançar cap un espai d'excelència en matèria de gestió de camins i de la corresponent oferta turística, sent la primera de l'any 2010. La següent es preveu a la Cerdanya, donant així continuïtat al debat col·lectiu, l'intercanvi d'experiències i la cooperació territorial entre comarques pirinenques.

Cal destacar d'aquestes jornades, a banda de la possibilitat de compartir idees, treballs i projectes, el retrobament amb vells amics, que amb l'efectiva organització s'aconseguí crear un agradable ambient de convivència.

Collegats Nord

2010-03-24T19:27:00.012+01:00

Sembla ser que darrerament aquesta nova escola d'escalada està sent força freqüentada pels autòctons de la comarca. La trobem a l'entrada nord del congost de Collegats, venint de Sort. Podem deixar els cotxes a l'àrea de descans de Morreres, i arribar-nos-hi amb una curta passejada. La carretera la salvem per un pas habilitat sota d'aquesta. Si ens hi fixem, encara podem entreveure les runes de l'antic hostal de Morreres, que juntament amb el monestir de Sant Pere de les Malesses (al barranc de St.Pere) i la borda del Ros (entrada sud del congost) donaven aixopluc als viatgers i traginers en temps de viaranys i camins molt més llargs que els actuals.
L'aproximació és molt, molt curta; fins al punt que gairebé pots fer reunió des del palafang del cotxe, si es pogués aparcar a la via de servei.
Tinc entés (si erro, em corregiu) que els protagonistes de l'habilitació d'aquesta escola i els seus accessos han estat recolzats per l'AEP. És lloable la iniciativa i es reconeix la feina feta, amb un accés correcte, uns peus de via acondicionats amb mesura i un equipament amb material acorde i amb la quantitat i col·locació ben estudiats.

Cal criticar amb severitat el furt de les plaques inicials de la majoria de les vies; els autors d'aquest furt són responsables de les possibles lessions que se'n derivin d'una caiguda aprop del terra per impossibilitat d'assegurar correctament l'inici de l'ascens.
Si algú té coneixement de l'autoria d'aquesta barbaritat, farie bé de recriminar-ho i exigir la seva reposició immediata.
De tota manera, per a escaladors amb certa experiència, no hi ha gaire dificultat per arribar al segon ancoratge.
L'Anaís i la Juana en plena feina.

L'orientació al sud-est, l'aire fresc del congost i la remor del riu faran d'aquesta escola una referència ben aviat. Altres punts d'interés ajudaran, com la breu aproximació, la possibilitat d'un bany a la Noguera Pallaresa, l'espectacular Argenteria, i altres vies assequibles aprop. Una iniciativa amb encert dels escaladors de la comarca. Enhorabona!

Escalada a Vilanova de Meià

2010-03-24T14:26:00.013+01:00

Avui en "Carri" ens porta a una zona d'escalada que no coneixem, situada sota uns repetidors i una zona de sortida de parapentistes, just damunt de Vilanova de Meià. L'aproximació no és del tot clara, però amb una mica d'instint excursionista no té pèrdua.

La zona encara no ha estat masificada, els peus de via estàn absents de brutícia antròpica i les vies no estàn sobades. La dificultat varia entre Vè i 7è. Nosaltres en vam tenir prou escalfant en un Vè i atrevir-nos amb un 6a.

La zona té orientació sud, força assolellada, desaconsellable per època estival, amb molt bones vistes damunt dels conreus, ara d'un verd intens.
Les vies ben equipades amb Parabolts del 12, tot i que alguna via els té del 10 així com les capçaleres, les quals les trobem amb anelles per despenjar-nos.

Alguna via arriba dalt de la paret, però la majoria es queden a mig camí, de manera que amb corda de 50 de llarg en tindrem de sobres.

Sant Corneli

2010-03-24T14:01:00.007+01:00

Un diumenge assolellat, però el risc d'allaus a Pirineu encara és de 3. L'opció de Sant Corneli, sempre propera, acabe sent l'objectiu del dia.
S'hi veu neu a gairebé tot el recorregut, però preveiem que no serà obstacle, però optem per un calçat de bota, que no pas les esportives amb que acostumem a afrontar aquest tipus d'ascensions.
Anem trobant alguna que altra petjada, indicant l'ascens d'algún altre excursionista, però cap de baixada, ni tampoc de cap btt.
Sorpresa! Qui havia de ser: el nostre benvolgut "tiet" de Tremp, que ens el trobem de tornada del cim, amb els auriculars a les orelles, i ens comenta que ha vingut de Tremp caminant, i que donada l'hora, encara tindrà temps de tornar a fer una altra pujada al cim! Aquest home no té què l'aturi.
Deixem al "tiet" amb la seva música i continuem l'ascens al nostre ritme de diumenge a la tarde: és a dir, tranquil. A la darrera pendent abans del cim coincidim amb una parella, de manera que a l'ermita ens hi trobem fins a cinc persones i dos gossos (en "tiet" ja ha tornat a fer la seva segona ascensió del dia). Com sempre, signem al llibre de piades del cim, que aquest cop ha estat renovat per la parella amb qui hem coincidit. Baixem petant la xerrada amb en "tiet" i, evidentment, projectem noves activitats.

Open Internacional Bassiero 2010

2010-03-23T01:20:00.005+01:00

Els nostres companys de la SAM, Xavier Fontelles i Carles Barri, han participat en l'Open Bassiero 2010 d'esquí de muntanya, classificant-se en el 19è lloc i amb un temps de 2h 44' 17''.

http://bassiero.blogspot.com/search/label/09.%20CR%C3%92NICA

CAMINADA DE LES CARENES

2010-03-16T21:25:00.014+01:00

Ens hi veurem?

CAMINADA DE LES CARENES

El proper 17 d'abril tindrà lloc la primer marxa Pont de Suert - Tremp organitzada pel Patronat Municipal d'Esports de Tremp i els ajuntaments de Tremp i Pont de Suert.

Foto: SERRA DE SANT GERVÀS - Elena Doya

http://www.ajuntamentdetremp.cat/ca/actualitat/detall.aspx?IdNoticia=267

Quartiules

2010-03-06T22:50:00.015+01:00

La previsió era bona, amb temps assolellat a tota Catalunya, però en arribar a Llavorsí ja ens adonem que el Pirineu és un altre país. Fem un cafè al Mallol mentre discutim alternatives a la ruta prevista inicialment. Ens animem i acabem decidint afrontar el vent de port; tenim ganes de gresca. A Esterri d'Àneu podem tenir una perspectiva més àmplia, i observem que a Son del Pi està nevant! El Teso s'entreveu enmig de ratxes de vent i neu.

Ens havia passat pel cap de pujar al Milpotros, però tenim coneixement que l'última pendent és propensa a les allaus, i la previsió d'avui insisteix en el risc elevat a les vessants orientades al sudest.
Ens encaminem cap al Quartiules, sortint de les Planes de Son, amb la neu justa per calçar-nos les raquetes uns, i els esquís altri.
La neu humida i gelada es resisteix a caure de damunt dels arbres, obsequiant-nos amb unes imatges ben hivernals i fotogèniques.
El camí és ple de traces, d'un grup de 21 persones que pujaren amb raquetes fa pocs dies, i ens faciliten molt l'ascens fins al refugi del Pla de la Font; d'ací endavant obrirem traça nosaltres.
El dia s'ha arreglat força tot i el fred de 3 graus a l'estacionament de les Planes, i a mesura que ascendim el sol ens va escalfant. Els núvols es queden enganxats a la frontera, com si sabessin que en Mauri de TV3 ha dictaminat bonança a Catalunya per a tot el dia d'avui.

La neu es fonda, gairebé sense transformar.
En la fotografia de l'esquerra veiem la cresta del Roca Blanca, i al seu redere el Teso de Son.

Pujant al Quartiules deixem la collada de Fogueruix als nostres peus, mentre se'ns comença a mostrar el gran paisatge de la vall de Sant Nicolau, amb els Encantats com a protagonistes indiscutibles.
Fem cim. Neu pols. Fonda. Vent fred, però suportable. Bona companyia. Horitzó amb paisatge familiar: Cadí, pic de l'Orri, Port del Compte, Monteixo, Salòria, Campirme, Dorve, Encantats, Portarró, ... una munió de llocs coneguts i una infinitat d'indrets a conèixer.
El retorn el farem per la via directa, amb neu gairebé fins a la cintura, arribant a la pista forestal desdibuixada per la gran quantitat de neu, que ens durà als rètols del pla Palomera, i d'ací a les Planes de Son pel Clot Gran.

Buscant i remenant he trobat aquesta imatge d'Esterri d'Àneu, amb el Teso, el Roca Blanca, lo Pinetó i el MilPotros de teló de fons. Encara no s'hi veu el xalet del "forestal", ni el circuit de BMX, ni la variant, ni el camp de golf, ...

Allaus a SuperEspot

2010-03-04T22:04:00.011+01:00

Aquesta és la primera de moltes altres piades que espero i desitjo vagi aportant en un futur proper.
El responsable d'aquest atreviment ha estat en part, en Jordi Solà, que amb la seva persistència ha aconseguit que m'hagi decidit a participar en aquest llibre digital de piades.
Els qui tenim la sort d'haver crescut com a muntanyencs en el si d'alguna entitat excursionista, hem conegut els clàssics llibres de piades dels clubs (o dels refugis), i recordem la importància que li donàvem a aquelles anotacions, amb descripcions, dibuixos i croquis inèdits, que ens ajudaven a resseguir les nostres rutes amb més coneixement, però sense perdre la incertesa de la descoberta: l'aventura.
Altres vegades, les piades ens obrien el camí a projectes nous, a itineraris més llunyans, seguint els passos d'altres companys.
Amb aquest esperit, m'inicio en aquest sender.
I per acabar amb aquesta presentació, us vull agraïr per endavant el temps i l'interés que esmerçareu en la lectura d'aquestes anotacions.

Ens veiem a muntanya.

A continuació, entrant ja en matèria, us presento una de les allaus que ens han anat "saludant" mentre pujàvem per les pistes d'esquí de SuperEspot.

A la propera imatge, podem observar les cornises que amenaçaven damunt la pista de Bruseres.

Quan hem iniciat el descens han començat a tancar algunes pistes pel alt risc d'allaus.
Ahir va nevar damunt neu transformada, i el vent també ha col·laborat en la inestabilitat del mantell. Les cornises a ambdós vessants han produït diverses allaus al desplomar-se per les altes temperatures del dia.
Caldrà tenir en compte el nivell 3 de risc d'allau que ha predit l'IGC.

Tot i el bon temps que ens ha acompanyat en l'ascens, el vent de nord ha anat acumulant núvols a les altes muntanyes del Pirineu, amagant-nos la visió que havíem arribat a tenir sobre la vall d'Unarre i la serra de Campirme.

Bones rutes!

Pic de Paderna

2009-08-23T13:33:00.019+02:00

El 14 d'agost, per celebrar les primeres 24 hores del mig segle + 2, i per estrenar les botes comprades a Barrabés, hem anat amb la Marta a pujar el Pic de Paderna (2.622 mts).

Un dia radiant i magnífic. Des de la Basurta al cim (800 mts. / 3 h.) atrevesses tota la vall de Paderna, pujes al Coll de Paderna i vas carenant per una cota menor fins a la bretxa on comença l'aresta cimera.

Al cim vàrem coincidir amb quatre persones més, una d'elles d'Àlava (?) que ens va fer la foto.

Pel descens vàrem aprofitar una canal molt vertical que, des de la bretxa, et deixava a la tartera i t'estalviava els vint minuts de carena fins al Coll de Paderna i un descens poc agradable. Molt al lloro, però, amb aquest descens: vertical i pedregós a l'estiu, i probables allaus amb neu.

Arribats al Llac de Paderna ens saluda un "Marmoto-macho".

Acabem dinant a la Renclusa i fent relacions socials abans de tornar cap a Benasque.