- Equipaments d'obstacles verticals
- Ancoratges artificials
- Disseny de circuit d'aprenentatge
- Tècniques de micro-desobstrucció
 |
| Instal·lació de capçalera |
| ||
 |
 |
| Base dels pous |
 | ||||||
Boca principal d'entrada al Pou de la Collada (-14 mp) |
dijous, 21 d’agost del 2014
Jornada Tècnica d'Espeleologia - Pou de la Collada - (La Noguera)
dimarts, 19 d’agost del 2014
Jornada Tècnica - Via Ferrada
Continguts treballats:
- Breu apunt històric, diferenciació entre vies ferrades clàssiques i modernes o esportives
- Material específic: casc, arnés, ancoratge amb dissipador i mosquetons de via ferrada
- Tècnica de progressió: Com portar l’ancoratge, com reposar, el canvi d’assegurament, passar zones verticals i desplomades, ponts
- Valoració de les dificultats i perills en funció del traçat, equipament i exposició
- Maniobra bàsica d’autosocors (contrapès)
diumenge, 17 d’agost del 2014
dimarts, 5 d’agost del 2014
Noves vies d'escalada al Pallars Jussà
De la mà del nostre consoci Toni Ramírez, ens complau publicitar tot un seguit de vies d'escalada obertes recentment al Pallars, per al gaudi de tots.
Felicitar des de la SAM als incombustibles Toni R., Sergi Parcerisas, i Jordi Pla, els quals segueixen demostrant imaginació en obrir rutes properes i agosarades.
En la relació que ens presenten, hi trobem la ressenya actualitzada de la zona de Gurp, donat que s'ha ampliat el sector, afegint inclòs una via de tall clàssic, ... i tot un seguit de vies aprop de Senterada.
Podeu descarregar-vos totes les ressenyes de la zona de Senterada des de l'àlbum de fotos.
Vies "El Matalàs" i "El Rampell", a Collegats:
Vies "El Matalàs" i "El Rampell", a Collegats:
dijous, 31 de juliol del 2014
dimecres, 30 de juliol del 2014
Cara Nord del Pedraforca - Via Pany
La clàssica entre les clàssiques
Ja feia molt temps que no trepitjava aquests camins, ni que m'aferrava a aquesta paret.
Enfilem el sender aturant-nos breument a la font del refugi, seguint a bon ritme per corriols que dins del bosc ens apropen a la muralla, evitant les tarteres odioses, i plantant-nos al peu de la nord en vora 40 minuts des del cotxe.
En "punky" diu:
Sortim de la canal i anem en diagonal a la dreta a buscar el "Jardí", per on avancem ràpid fins al peu d'una gran inscripció de "via Pany", on muntem altra reunió de pitons, continuant per una canaleta a l'esquerra que ens facilitarà superar un primer mur amb un petit flanqueig a dretes, on protegirem de dos pitons originals (per allò de l'anella de filferro cargolat ...), però que ens obliga a fer reunió precària d'un merlet per evitar l'excés de fregament de les cordes.
Ja sota els sostres característics, deixant els inicis de les vies "GEP" (Vè/A2) i "del Tronc" (Vè/A1), muntem reunió sobre un pitó i una xapa d'espit, que haurem de desgrimpar per continuar en flanqueig a la dreta a la recerca de la capçalera del ràpel de 12 m. Des d'aquesta reunió s'observen més amunt dos pitons amb anella de corda i mosquetó respectivament, signes de despenjades improvitzades a la recerca del ràpel.
La instal·lació del ràpel és digna de la precarietat de la via, amb els seus dos pitons originals units del filferro rebregat; tot i això, hi trobem altres dos pitons més "moderns" que reforcen la capçalera amb un cordino i un "maillon".
De la base del ràpel, amb el seu ambient de pati
vertical, ja sortim per canal a buscar un esperó fàcil de protegir, que
apurant fregament de cordes i una mica d'ensamble del company, farem
arribar la tirada fins a un arbre ja fora de vertical. D'aquí a les
inscripcions indicadores del descens hi ha un tram d'ensamble fàcil.
Natres aprofitem la llargada del dia per arribar-nos al Calderer, per
terreny exposat però fàcil, amb ambient alpí, algun pas de cresta, ... i
baixar cap a la enforcadura per les populars cadenes.
Ja feia molt temps que no trepitjava aquests camins, ni que m'aferrava a aquesta paret.
Montserrat fou la meua escola d'escalada, però la que et diploma és aquesta paret nord.
La web del refugi Estasen dicta:
..., el Pedraforca és una gran escola amb majúscules, on cada escalada és una lliçó; només falta triar bé l'objectiu, per no avançar de curs sense haver aprovat l'anterior.
... la canal del Verdet a l'hivern, la tartera de la canal central, cursos d'iniciació al Gran Diedre, retirades sota llamps i trons a la nord, sopar de fi d'any al refugi, cap d'any al Pollegó Superior, la Homedes hivernal, ... sempre era una aventura venir al "Pedra".
Sempre m'he encordat amb amics, amb qui he pogut compartir quelcom més que l'activitat simple; aquest cop em lligo a en Ramon, en qui hi trobo un muntanyenc, que s'apropa a la muntanya amb respecte i desig de coneixença.
Enfilem el sender aturant-nos breument a la font del refugi, seguint a bon ritme per corriols que dins del bosc ens apropen a la muralla, evitant les tarteres odioses, i plantant-nos al peu de la nord en vora 40 minuts des del cotxe.
Hem escollit la Via Pany.
A mi em serveix per retrobar-me amb aquesta paret, i a en Ramon per ampliar el seu coneixement d'aquesta part de la paret, els seus descensos, reunions, escapes, ...
No ens hem de trobar dificultats superiors al IV, i deixo els "gats", calçant-me unes semirígides de canya baixa, (entre lo clàssic i "lo moderno"), amb sola Vibram i amb canto; per si de cas, en Ramon ja du un parell de "gats", per si hem d'adherir-nos una mica més a la roca, ...
La primera reunió, després d'unes grimpades fàcils i ja exposades, marquen la tònica de la via (i de la pròpia paret), pitons de l'època, alguna "xapa d'espit", ...
Info a internet:
En "punky" diu:
... les escalades de major grau seran les més fàcils de resseguir ja que trobarem més assegurances i millor roca, mentre que les més assequibles exigiran un instint més desenvolupat a l'hora d'encertar l'itinerari i protegir correctament. Extraviar-se en terreny descompost comporta un risc afegit a l'aventura, que no se soluciona amb un bon nivell d'escalada esportiva.
Natres farem una ruta un tant diferent a l'original.
Inicialment trobem un pas aïllat de Vinf, amb dos pitons junts (un d'ells es mou) i una xapa més enllà, un cop superat el pas, que en Ramon protegirà amb algun tascó, i evitem el flanqueig que va a buscar un bosquet a la dreta, tot enfilant recte.
 |
| Recorregut original de la Pany |
Anem seguint recte avorats a l'esperó de l'esquerra, sense gaires dificultats i on podem autoprotegir una mica, passant per dins d'un pont de roca que forma un gran bloc després, amb alguna humitat relliscosa, i al damunt del qual hi trobem el "parabolt" casolà que dóna inici a la via "Vaga general", i on muntem la nostra R2.
 |
| "lo túnel" |
 |
| Peu de via "Vaga general" (6b/A2) |
Sortim col·locant fissurers i algun "friend" per evitar una mica l'exposició, però amb dificultats que no superen el Vè. Les reunions les hem d'anar complementant amb el reforç de "friends" i tascons, fins arribar als peus de la Grallera, on trobarem restes de capçaleres de ràpel d'alguna que altra cordada desventurada, que havent perdut la línia de ràpels de baixada s'encaixonen en aquesta canal.
 |
| Ambient de nord |
 | |||
| Arribant a la Grallera, inici de la via Barbé (IV+) |
 | |||
| IV enmig de la nord |
Ja sota els sostres característics, deixant els inicis de les vies "GEP" (Vè/A2) i "del Tronc" (Vè/A1), muntem reunió sobre un pitó i una xapa d'espit, que haurem de desgrimpar per continuar en flanqueig a la dreta a la recerca de la capçalera del ràpel de 12 m. Des d'aquesta reunió s'observen més amunt dos pitons amb anella de corda i mosquetó respectivament, signes de despenjades improvitzades a la recerca del ràpel.
La instal·lació del ràpel és digna de la precarietat de la via, amb els seus dos pitons originals units del filferro rebregat; tot i això, hi trobem altres dos pitons més "moderns" que reforcen la capçalera amb un cordino i un "maillon".
 | ||
| Ràpel de 12 m, amb ambient sota els peus |
 |
| Cadenes del Calderer |
 | |||||||||
Recorregut seguit
|
diumenge, 20 de juliol del 2014
Alta muntanya - Vall de Riqüerna
Tot i la predicció de pluges per la tarde, mantenim la convocatòria de realitzar una activitat d'alta muntanya per a tots els socis sòcies de la SAM.
Com l'any passat, prenem com a marc de la sortida la capçalera de la Vall Fosca, territori molt proper a casa nostra i amb la facilitat del telefèric per abordar el primer desnivell, tot i que els veterans de motxilla i bastó, en Perisé i en Figuera, han mantingut alt l'estendard de l'entitat superant el desnivell per la Canal de Pigolo.
Aquest cop ens hem proposat fer la volta al pic Espada, amb l'ascensió dels seus 2.547 m, que proporciona una panoràmica àmplia i impressionant damunt els estanys de Morera, Salado, Tapat, ...
L'itinerari ressegueix inicialment un tram de GR 11-20, amb pendent suau i parts empedrades, des de l'estació superior del telefèric fins a la collada de Font Sobirana, d'on des d'allà pugem al cim amb una curta tirada ja sense el pes de les motxilles, que les hem deixat al coll.
La vista fantàstica, ... el Montsec, el Peguera, Montoroio, Montsent de Pallars, Pala Pedregosa, Pallassos, Filià, ...
Seguim ja afrontant un descens de 1.132 m, que ens durà fins a Capdella, per la vall de Riqüerna, passant per l'estany Tapat, per la cruïlla que du al Port de Rus, lo pontet de Rus, ... creuant-nos amb un gran grup de joves Escoltes, que provinents de Taüll s'adrecen al refugi de Colomina, carregats amb grans motxilles i plens d'il·lusió.
Continuem el nostre camí sota núvols baixos que auguren pluges de tarde, amb un ambient fresc, i collint alguna que altra "carrereta" en els prats vora el sender.
Hem estat dotze excursionistes de la SAM, amb l'objectiu comú de promoure l'excursionisme i donar a conèixer el nostre país als més menuts de l'entitat.
.jpg)
divendres, 11 de juliol del 2014
dimarts, 24 de juny del 2014
Sant Pere per Sant Joan
Després de la revetlla de Sant Joan, per treure'ns la ressaca, una remullada al Sant Pere.
dilluns, 23 de juny del 2014
La Flama del Canigó a Tremp
El foc que encén centenars de fogueres arreu dels Països Catalans la nit de Sant Joan.
La Flama a Tremp 2014
Fotos 2014
El 23 de juny la Flama del Canigó baixa d'aquest cim i, des dels seus
dos vessants, centenars d'equips de foc la distribueixen arreu dels
Països Catalans seguint moltes i diverses rutes. Comença la celebració
d'una festa ancestral que és també un símbol de germanor entre tots els
territoris de parla catalana.
L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya
del Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de
mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de
Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva Flama
per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava, així, la
renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou, les fogueres prenien
un sentit col·lectiu.
El periodista i director del diari Ara ha estat l'encarregat de redactar
el missatge d'aquesta edició de la Flama del Canigó. Com ja és
tradició, el missatge es llegirà allà on arribi la Flama just abans
d'encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
Fotos 2014
La Flama a Tremp 2013
 |
| El Secretari de la SAM fa entrega de la Flama del Canigó a la Unió Ciclista de Tremp |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)