Sortíem de les Bordes de Perosa amb la sensació que el dia seria llarg però engrescador, posaríem color, veu i música al que cadascú ens havíem anat imaginant mentre llegíem el llibre.
Societat Amics de la Muntanya
Sortíem de les Bordes de Perosa amb la sensació que el dia seria llarg però engrescador, posaríem color, veu i música al que cadascú ens havíem anat imaginant mentre llegíem el llibre.
Amb Concep Miró hem decidit de fer una petita escapada al Südtirol per fer una mica d’activitat en aquestes valls. Aquesta és una zona de parla alemanya annexionada a Itàlia al 1918 pel tractat de París (al final de la Gran guerra) que era part de l’Imperi austrohongarès.
Ens instal·lem en una bonica casa de pagès tradicional on ens llogan una habitació amb dret a cuina, els hostes son molt agradable, autèntics pagesos tirolesos.
22/6/25 Fem els cims bessons del Peitlerkofel (2875) i Kleiner Peitler (2813m), el primer dels dos implica una petita grimpada de IIº perfectament protegida amb línia de vida. La calor és molt forta malgrat l’alçada…
24/6/25 Fem una ruta circular a la zona de la Plose pujant al cim del Telegraph (2486). La ruta és molt bonica, però l’estació d’equí ha deixat una zona de la muntanya que sembla més un parc temàtic que una muntanya salvatge… Posats a fer, acabem el dia amb un descens de 1000m de desnivell amb un tricicles sense motor que ens fan riure una bona estona!
26/6/25 Per compensar la “turistada” ens endinsem als Sarntaleralpen per la Schalderer Tal. Aquesta vall és molt tranquil·la. Fem el cim del Liffelspitze (2590) sense trobar pràcticament ningú en tot el dia, només una família de pastors de cabres en una borda d’estiu.
27/6/25 Fem la Torre Exner (Dolomites del Sella) per la ruta ferrada Brigada Tridentina. La ruta ens porta fins el refugi Pisciadú a cota 2618. És una de la grans clàssiques entre les ferrades dolomítiques. Tenim sort, i malgrat trobar força gent (molt grups guiats) no ens “agobiem”. Acabem la ruta fent “conya” amb un parell de guies locals molt trempats.
28/6/25 Avui hem quedat amb la Mar, una catalana que viu a Trento amb qui vam compartir expedició al Pakistan. Com que no coneix la Schalderer Tal hi tornem i fem el cim del Schrotthornspitze (també de 2590) sense parar de xerrar com cotorres tot el dia! Avui és dissabte i hem tobat… 3 persones a la mateix ruta! Vaja, aquesta vall és realment poc freqüentada… El millor que te és que és un mirador perfecte per a tota la serralada dels Alps Rètics: és pot veure des de les Dolomites als Alps Ortler; Ötzal, Stubai, Aurins, Hohe Tauern, Marmolada… La vista sobre el Langkofel i l’ Odlegruppa és de les millors que podem tenir.
Bona setmana d’activitat en bona companyia i gaudint de la gastronomia, “birra” i vins locals!
Divendres 18 d'abril de 2025. Amb la Núria i en Ricard, des d’Alins, ens enfilem amb el “Jimny” per les pistes del Bosc de les Bordes d’Alins fins on la neu comença a ser contínua. Ja a cop de pells de foca tirem amunt, primer per bosc i després per barrancada i canal fins al Pic de Finestres (2593).
Aquí, dos de tres, cedeixen a la mandra i em fan de “control”. Baixo al coll i supero les pendents finals fins al cim del Salòria (2789) on gaudeixo de bones vistes fins que sento una veu darrera meu (collons quin ensurt!)… M’apareix una alpinista de Castelldefels, molt simpàtic, però que gairebé em provoca in infart!El descens, per la mateixa ruta, amb neu primer bona, i després no tant. El dia ha estat fresquet, i amb una mica d’aire, que ens ha fet oblidar que a l’abril el sol llueix fort, acabem tots amb el nas vermell com pallassos alcohòlics!
Un dia realment divertit, una molt bona sortida que finalitzem amb costellada al privatiu “Lo Corralet” d’Arcalís, amb mona de postres!11 d’abril, comença a fer pudor de final, final… Però aguantem, encara que siguem a l’obrador de la peixateria!!!
Però la neu primavera permet abordar descensos que les regelades aconsellen evitar… I, deixant el Jimny a 1 km del refugi del Pla de la Font guanyem el 2639m de Lo Pineto, un cim que vist des d’Espot sembla un bony infecte, però que des de Son és més que elegant!
El descens que s’ha inventat en Jan, per una de les canals de la vessant Nord-est, és una passada. Dret i exposat, amb roques que obliguen a ser prescís. Només que, coi! Massa curt és fa! Per què, ve de gust de repetir, repetir, repetir! Repetir-lo, per què és un gaudi dels bons!
Vinga, un esforç més, que queda poc, si… Però no s’ha acabat!
Jan, Mitxi i Koki
Des de de Llessuí, el Monsent de Pallars (2.883 msnm), no és una muntanya fàcil d’esquiar doncs no acostuma a estar en condicions… La neu, el vent, la inclinació i les roques fan que aquesta vessant sigui, o exposada a les allaus, o estigui pelada… O sigui, que en condicions, cal aprofitar i no perdre ni un minut!
Decens d’aquells que crean addiciió, amb una neu primavera gairebé perfecte; però avantguarda de final de temporada… No és el comiat, però si l’inici de la fi d’un hivernada que va començar fatal però que ha deixat regals als que han tingut la paciència d’aprofitar-la fins el final. I… Segurament, encara ens deixarà alguna sorpreseta a les valls araneses o de l’alt Aragó.
Amb companys del CEGesquí (els de l’ex-vila de Gràcia, no els agrada que els diguin barcelonins), entre el 21 i el 31 de març, uns dies de gastronomia i pells de foca al cercle polar: a l’Illa de Lyngen! On hi carda més fred que no pas a Lleida els dies de boira!
Tornem amb una col·lecció de cims i amb l’experiència d’haver tastat el “powder” àrtic, però oju que no el regalen! Hem vist més aurores que “polvo”!!
Podeu llegir piada complerta al blog del CEGesquí.
Escapadeta pre-carnavalesca per tancar un febrer que segueix manllevant-nos les delícies d’un hivern fred i nivós; però what can you do...? Demà botifarra d’ou i, dimarts, l’Escudella de Tremp!
Ajo i agua, però amb el risc de rascar (o pillar un tauró dels
grossos) encara anem fent, aquí un dia i allà un altre. Són cars, però no
compres els esquís per a fer nosa a l’armari, cal... Sortir de l’armari!!!
Sempre!
Amb la companyia de la Rosanna, que ens monitoritza la
sortida, i amb risc d’allaus -4, doncs que amb en Jan, que baixem una mica cap a
Montgarri i emboquem l’Arriu de Parros cap a aquest cimet. L’encertem, el
descens fantàstic, immillorable, que enregistrem en vídeo per a que us moriu d’enveja!!!
Deixeu el sofing i cap a gastar pells, que qui no risca no
pisca!