dimarts, 28 de juny del 2016

Barrancs a la sierra de Guara - Trobada de la SAM


Aproximació als Oscuros del Balced


Rio Vero
Cueva de Picamartillo
 

dijous, 23 de juny del 2016

Rebuda de la Flama del Canigó a Tremp

La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d'aquesta muntanya del Pirineu català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d'encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d'una festa ancestral vinculada al solstici d'estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.
La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, símbol de la nostra identitat; una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l’element del foc com a símbol preeminent. La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles. Amb ella, els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. D’aquesta manera, s’han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.
https://www.omnium.cat/flama-del-canigo
LA FLAMA
Quatre rius del Pirineu baixen furients,
carregats d’aigua encesa del Canigó.
Corriols, afraus, gorges i torrents,
escampen les brases per la nació.
Ardents afluents arriben a l’Ebre,
on cada solstici està esperant
la barca que porta les quatre torxes,
de Fraga, Maó, Salses i Guardamar.
Al mig de les fites d’aquesta terra,
encendrem les fogueres de Sant Joan.
Desperten fades del riu i la serra,
que aviven els cors de tots els catalans:
 
«Espurnes de la nit, danseu fins l’alba,
   el sol de llibertat és vostra flama!»
 
 Andreu Carranza Font, escriptor.

divendres, 17 de juny del 2016

Avenc del Tinc-A-Tinc

 
 

dilluns, 6 de juny del 2016

Barranc de Gurp

 
Realitzo el descens amb la companyia d'en Víctor, el qual ha assolit ja un nivell tècnic de plena autonomia, i de la Kata, aviat la primera sòcia de la SAM titulada en conducció de grups en descens de barrancs. Darrera nostre entraran quatre aspirants amb els seus respectius examinadors, de la darrera fornada de formació de tècnics titulats a l'IES de La Pobla de Segur.

En l'aproximació i el descens, anem comentant diversos aspectes del paisatge, com les surgències activades de la Font del Molí i la menys coneguda Forat del Toscà, el pont medieval, cavitats penjades a les parets explorades per socis de la SAM aquest mateix hivern passat, ancoratges de capçaleres col·locats en les pràctiques de diversos cursos, escapatòries conegudes pels habituals del descens, ...

De pocs anys ençà la morfologia d'aquest barranc s'ha vist modificada per una quantiosa acumulació de graves i còdols avinguts amb diverses tempestes, que han reomplert la majoria de les tolles fins a gairebé la meitat de les "banyeretes".
Els qui hem conegut el descens esportiu d'aquesta gorja de 20 anys cap ací, ens sorprèn aquesta avinguda de materials, donat que de riuades n'hi ha hagut cada primavera, però no s'havia donat aquesta acumulació de materials tant significativa.
Cal ser prudents alhora d'afrontar el descens actualment, doncs els ja clàssics salts aquàtics han deixat de ser tant factibles, requerint flexionar els genolls i esmorteir la recepció al fons de les marmites.

Al finalitzar el barranc, dediquem un record als traspassats en aquest descens. El primer, un guia francès de Toulousse, els clients del qual fóren evacuats per un altre grup d'esportistes per la riba esquerra. El segon finat fou un noi, el company del qual hagué d'afrontar sol la resta del descens i anar a buscar ajuda al poble. I la darrera fins ara, el proppassat dissabte, una noia sorpresa per una avinguda d'aigua. EPD.