dissabte, 28 de febrer del 2026

Forat de l'Or - l'aventura continua

Després d'un període de pluges en que ha sortit aigua per la boca molts dies, sembla que hi ha bones condicions de visibilitat amb un nivell alt als quatre o cinc dies de deixar de ploure. A més hi ha neu al massís que està fonent a poc a poc i segueix alimentant el col·lector.
Eliseo arriba el dia 28 a les 20:00 a la boca. Els darrers sis dies membres de la SAM han realitzat observacions del cabal i de la terbolesa de l'aigua per poder afinar el moment òptim per atacar l'exploració. És fan sis aportacions de material entre Jose, Jordi i Eliseo.
L'aigua està neta, el nivell 15 cm per sota del punt de referència, la surgència de l'exterior activa i el fil instal·lat pel Cèsar del GRAE, el dia anterior.
El dia 1 després d'esmorzar i portejar els quatre petates que falten es prepara tot i entra a l'aigua l'Eliseo.
Jordi Pascual, Jose Ignacio, Alba Serra, José Moldes, Ferrán Marqués i César fan d'equip de superfície mentre Eliseo progressa en solitari envers la punta d'exploració.
Prop de l'inici sorgeixen problemes amb la vàlvula de sobrepressió del "sidewinder" i els "displays" però Eliseo decideix intentar suplir les mancances tècniques amb manipulacions manuals i continuar.
Busseig amb "rebreather" Classic i Sidewinder, 2xs80 de tx de 100m i de 80m per alimentar els "rebrathers", s80 de nx50 per poder tornar en obert.
Eliseo no busseja res còmode per diverses raons:
l'ampolla de Nx50 al darrera està molt negativa (pocs suros)
Porta molt de llast a la dreta (focus, regu sidewinder) i poc a l'esquerra (argó composite 2l amb regu lleuger)
Dos displays del sidewinder donen error: un no llegeix res i l'altre s'apaga de vegades.
Busseig sense vàlvula de sobrepressió al sidewinder perquè falla abans d'entrar, la trau i li posa un tap. Molt bé, però els ascensos resulten més difícils.
Arriba fins a -20 després de travessar el S3 i es retira. Massa problemes.
Temps total d'immersió, 110 minuts amb una descompressió a 6 metres de 30 minuts.
Recollim tot, vuit portejos de material, dinar a l'hotel Terradets i tornada a casa, per recuperar il·lusió!





Posteriorment,  Eliseo diu:

A la immersió un dels tres displays del segon rebreather no arrencava. 
Ja bussejant un altre dels dos que quedaven s'apagava i s'encenia 
segons li donava. Així que vaig arribar fins al límit dels meus bailouts
en obert després del S3 i em vaig tornar. 
Resulta que el tap de l'orifici de calibratge dels displays és massa 
llarg, toca la placa electrònica i feia un curtcircuit que tornava boja 
a l'electrònica. 
Sense el tap, a casa, tot anava bé i aquest va ser el problema. 
Els displays estaven recentment revisats i el fabricant m'havia enviat 
taps nous massa llargs. Els he llimat i ara tot va bé i tinc ganes de 
tornar-ho a intentar 🥳🥳 
 

Espeleosubmarinista i text: Eliseo Belzunce 

Veu en off: Ferran Marqués i Alba Serra

Suport en superfície: Jordi Pascual i Jose Ignacio Perdices

Punt calent: Josep Lluís Moldes
 
Suport previ subaqüàtic: Cèsar Sempere 


Han participat membres dels clubs :
 
 
Amb la col·laboració de: 




 

divendres, 27 de febrer del 2026

Rondinaires team

 4 “iaios” rondinaires, 3 que viuen al Pallars i un que viu… A Madrid!!! Decidim desafiar el torb i fer travessa per les distants muntanyes del Pirineu oriental. 

Així doncs, passem la Bonaigua, i després d’esmorzar a Martinet ens endinsem en les desconegudes valls Cerdanes. 

1r dia. Deixem el cotxe a l’aparcament de Cotze, de la tancada estació d’esquí de Puigmal, i remuntem fins al cim del Puigmal d’Er, 2913 msnm. D’allà baixem fins al santuari de Núria, 1987, on fem nit a l’hotel. Fa molta calor a l’hotel, molta! I, a més, ens acabem el barril de “Turia”. 

 


2n dia. Pugem a l’Alberg del Pic de l’Àliga i per la Coma de Font negre passem el Coll de Torreneules (2560), i “cap avall” pel torrent de de la Coma de vaca fins al refugi Manelic (2000). Uff, pells i cap a munt de nou per la Coma del Freser fins al Coll de la Marrana (2515) i tiravall cap a Ulldeter on fem nit al “Pastiura”. Allà en Josep ens tracta de “Ptamare” i ens fa provar els seu licoret de pi…


3r dia. Puguem al Bastiments (2881) pel coll de la Geganta i l’Esquena d’ase. Males llengües diuen que hem fet “trampa” i hem agafat el telecadira Jordi Pujol Planell, que portin proves de la seva acusació aquest FdeP!!! Fem descens per la vessant SO i enfilem el coll de Tirapits (2791), Pics de la Vaca (2833) i de la Fossa del Gegant (2805) i tira avall cap a Núria pel Coll de Noucreus. Torna a l’Hotel on, casuml’olla, tornem a “finiquitar” el barril de “Turia”. Redeu, que no paguen calefacció aquí? Quina calor, nova nit de “iaios-en-pilotes”!! 

 


4rt dia. Esmorzar competiu: alguns superen el 7 gots de suc de taronja i dues truites…, més “bolleria” industrial fins a nivells incompatibles amb les injeccions d’insulina. Fregant el coma glucèmic, pel Coll verd, apuntem al Pic de Segre (2844) per baixar fins a l’aparcament de Cotze. Ens avancen uns joves de 45 anys (o menys) que no ens diuen ni “Bon dia”, això ens serveix de motiu per refunfunyar tot el viatge de tornada. Braves al 4 camins de Puigcerdà, no tenen “Turia”…

 

 

NOTES: Neu dura primavera molt ventada. En quotes altes, molta profunditat (fins 2m o més), però irregular: sobreacumulacions i petits trams de pedra. En quota baixa la neu està reculant molt ràpid. Les serretes imprescindibles. 

Jan (68), Joseba (73), Koki (61) i Michel (74)




Els 4 rondinaires!







 

dimecres, 24 de setembre del 2025

dimecres, 17 de setembre del 2025

Pedraforca - Via Estasen

 




dimarts, 9 de setembre del 2025

Circular al Valièr

El 5 de setembre, amb en R. Martínez del CEG, sortim de Montgarri i pujem al Tuc del Tres Comptes (2676), dallí anem al refugi des Estagnous passant pel l’estany Long i el Rond. L’etapa és llarga però bonica.


L’endemà pugem al Mont Valièr (2835), i crestejant, fem el Petit Valièr (2736) i el Pic de Clavera (2721). La cresta no és difícil però requereix força atenció, alguns trams d’herba molt drets i aeris (evitar amb boira i mullat). 


El descens pel Coll i Barranc de Clavera fins a la Cabana de Montgosso i pista de Montgarri.

L’excursió és fantàstica, l’etapa del Valier de les millors del Pirineu en la seva dimensió!


Per aquesta ruta cal una certa experiència i seguretat en grimpades exposades, si tenim dos vehicles podem combinar-los des de la Borda de Perosa i estalviar-nos gairebé 8 Km de retorn.



dissabte, 19 de juliol del 2025

"La llarga migdiada de Déu"

 

Sortíem de les Bordes de Perosa amb la sensació que el dia seria llarg però engrescador, posaríem color, veu i música al que cadascú ens havíem anat imaginant mentre llegíem el llibre.

La pujada fins al coll de Pala Clavera era exigent però el "nois" l'havien fet de baixada. Pujant, ens anàvem imaginant quina deuria ser la seva impressió quan van creuar el coll i van descobrir aquella vall verda i ampla, que de ben segur van baixar pel dret seguint el camí natural del barranc primer i acompanyats per l'estrèpit del Noguera pallaresa després.

Nosaltres fem coll i anem a trobar una placa commemorativa d'aquesta ruta, Chemins de Liberté. En Pep ens llegeix el passatge del llibre que descriu la pujada dels "nois" fins al coll des del costat francès. Li deien les escales d'en Jacob, per donar-li èpica al camí i un objectiu magnífic per als companys, quan les forces flaquejaven.

Comencem la baixada i comprenem com de dura deuria ser la seva escala de Jacob, amb gana, fred, calçat i roba dolenta. Amb alguna placa de neu, que en aquells anys deuria ser més extensa i més gelada.

Passem una cruïlla i seguim durant una estona el camí que porta al refugi dels Estagnous, Tot i així no hi acabem d'arribar i iniciem una baixada decidida i llarga fins a un pontet i una cascada. 

Finalment arribem a La Maison du Valier, final del nostre tastet del camí de fugida d'aquell grup de "nois".

Sent Girons ens rep amb aquell regust de ciutat desangelada. Durant la segona guerra mundial era un important punt neuràlgic, amb l'estació de tren, ara reconvertida en Museu.

Acabem el dia sobre el pont peatonal que creua el Salat. Amb les cases de la riba dreta impassibles al pas del temps, guardianes de les mil i una històries que aquell pas ha viscut.

Diumenge ens espera la amigable acollida dels membres de l'associació de La Maison du Chemins de la Liberté. Podem veure la història dels passadors i dels que van lluitar en aquest indret. I més itineraris i més vides afectades.

Després anem al monument dels caiguts de la primera guerra mundial, el punt de recollida d'infants en el llibre, com ens llegeix en Pep, omplint l'escena d'un diumenge al matí dormit, en un dia feiner d'anades i vingudes de carros, camions i persones.

Ens adrecem al carreró on es troba la casa discreta on el nostre protagonista vivia. El número cinc d'un passatge que dóna a un carrer principal que enfila cap a l'antic Grand cafè de la Unió, ara parcialment ocupat per una llibreria de llibres de segona mà, que conserva l'estètica dels sostres i parets del gran establiment. 

A la tarda acabem la visita a Soueix, al museu dels Colporteurs. Testimoni d'un passat esplendorós de la Maison Souquet, que si hagués viscut avui, seria el Bezos francès.

Un cap de setmana literari, on gràcies a la generositat d'en Pep Coll, hem pogut descobrir un món que va deixar una profunda petjada en aquest indret del Pirineu, tan a prop de casa nostra. Una mateixa muntanya que vista des del sud i vista des del nord sembla distinta però que comparteix la mateixa estima per aquest tros de Pirineu.

Text redactat per Lourdes Lucas

dimecres, 2 de juliol del 2025

Südtirol!

Amb Concep Miró hem decidit de fer una petita escapada al Südtirol per fer una mica d’activitat en aquestes valls. Aquesta és una zona de parla alemanya annexionada a Itàlia al 1918 pel tractat de París (al final de la Gran guerra) que era part de l’Imperi austrohongarès. 

Ens instal·lem en una bonica casa de pagès tradicional on ens llogan una habitació amb dret a cuina, els hostes son molt agradable, autèntics pagesos tirolesos.

22/6/25 Fem els cims bessons del Peitlerkofel (2875) i Kleiner Peitler (2813m), el primer dels dos implica una petita grimpada de IIº perfectament protegida amb línia de vida. La calor és molt forta malgrat l’alçada…


24/6/25 Fem una ruta circular a la zona de la Plose pujant al cim del Telegraph (2486). La ruta és molt bonica, però l’estació d’equí ha deixat una zona de la muntanya que sembla més un parc temàtic que una muntanya salvatge… Posats a fer, acabem el dia amb un descens de 1000m de desnivell amb un tricicles sense motor que ens fan riure una bona estona!


26/6/25 Per compensar la “turistada” ens endinsem als Sarntaleralpen per la Schalderer Tal. Aquesta vall és molt tranquil·la. Fem el cim del Liffelspitze (2590) sense trobar pràcticament ningú en tot el dia, només una família de pastors de cabres en una borda d’estiu.


27/6/25 Fem la Torre Exner (Dolomites del Sella) per la ruta ferrada Brigada Tridentina. La ruta ens porta fins el refugi Pisciadú a cota 2618. És una de la grans clàssiques entre les ferrades dolomítiques. Tenim sort, i malgrat trobar força gent (molt grups guiats) no ens “agobiem”. Acabem la ruta fent “conya” amb un parell de guies locals molt trempats.


28/6/25 Avui hem quedat amb la Mar, una catalana que viu a Trento amb qui vam compartir expedició al Pakistan. Com que no coneix la Schalderer Tal hi tornem i fem el cim del Schrotthornspitze (també de 2590) sense parar de xerrar com cotorres tot el dia! Avui és dissabte i hem tobat… 3 persones a la mateix ruta! Vaja, aquesta vall és realment poc freqüentada… El millor que te és que és un mirador perfecte per a tota la serralada dels Alps Rètics: és pot veure des de les Dolomites als Alps Ortler; Ötzal, Stubai, Aurins, Hohe Tauern, Marmolada… La vista sobre el Langkofel i l’ Odlegruppa és de les millors que podem tenir.


Bona setmana d’activitat en bona companyia i gaudint de la gastronomia, “birra” i vins locals!

divendres, 13 de juny del 2025

dissabte, 19 d’abril del 2025

Salòria per Finestres

Divendres 18 d'abril de 2025. Amb la Núria i en Ricard, des d’Alins, ens enfilem amb el “Jimny” per les pistes del Bosc de les Bordes d’Alins fins on la neu comença a ser contínua. Ja a cop de pells de foca tirem amunt, primer per bosc i després per barrancada i canal fins al Pic de Finestres (2593).

Aquí, dos de tres, cedeixen a la mandra i em fan de “control”. Baixo al coll i supero les pendents finals fins al cim del Salòria (2789) on gaudeixo de bones vistes fins que sento una veu darrera meu (collons quin ensurt!)… M’apareix una alpinista de Castelldefels, molt simpàtic, però que gairebé em provoca in infart!

El descens, per la mateixa ruta, amb neu primer bona, i després no tant. El dia ha estat fresquet, i amb una mica d’aire, que ens ha fet oblidar que a l’abril el sol llueix fort, acabem tots amb el nas vermell com pallassos alcohòlics!

Un dia realment divertit, una molt bona sortida que finalitzem amb costellada al privatiu “Lo Corralet” d’Arcalís, amb mona de postres!

dimarts, 15 d’abril del 2025

Pic de Lo Pineto, canal Nord-est

11 d’abril, comença a fer pudor de final, final… Però aguantem, encara que siguem a l’obrador de la peixateria!!!




Però la neu primavera permet abordar descensos que les regelades aconsellen evitar… I, deixant el Jimny a 1 km del refugi del Pla de la Font guanyem el 2639m de Lo Pineto, un cim que vist des d’Espot sembla un bony infecte, però que des de Son és més que elegant!




El descens que s’ha inventat en Jan, per una de les canals de la vessant Nord-est, és una passada. Dret i exposat, amb roques que obliguen a ser prescís. Només que, coi! Massa curt és fa! Per què, ve de gust de repetir, repetir, repetir! Repetir-lo, per què és un gaudi dels bons!

Vinga, un esforç més, que queda poc, si… Però no s’ha acabat!

Jan, Mitxi i Koki