dissabte, 30 de març del 2013
dilluns, 18 de març del 2013
Pic de l'Orri (2.439m)
Dia tranquil pujant a la Torreta de l'Orri amb esquí de muntanya, tot i que amb fort vent, borrufa i poca visibilitat, ... però amb neu pols perfecta.
dimarts, 12 de març del 2013
XIV Marxa dels Castells de la Segarra
El diumenge passat uns 10 socis de l'entitat vam anar a Cervera a fer la Marxa dels Castells de la Segarra. Es tracta de la marxa que inaugura el calendari de marxes de resistència de la FEEC.
Ens va tocar matinar, a les 7 donaven el tret de sortida, amb l'objectiu de recórrer 54km. Encara no s'hi veia que 2700 persones arrencaven a caminar i córrer amb un ritme frenètic.
La marxa girà entorn els castells medievals i moderns de la Segarra, com l'Aranyó, Les Pallargues, Florejacs Sitges,....i prenent la vil·la romana d'Iesso (Guissona) com a punt per dinar. Es tracta d'un recorregut pràcticament pla, que alterna asfalt, camins i algun que altre sender.
Vam marxar de Tremp a les 5 del matí plovent, i vam tenir la gran sort que a la Segarra no va ploure, però si que va fer aire en els darrers 20km.
Després de 54km els nostres temps van ser els següents:
Daniel Navarri 08h:11m
Eva Carmona: 09h:02m
Esther Prieto 10h:10m
Noemí Espinal 10h:11m
Joana Franch 10h:11m
Joan Pericon 10:11m
Pili Carrera 10h:45m
Miquel Farré 10h:45m
Etiquetes de comentaris:
Excursionisme,
X-Tremp: competició
Anglada i Eli
Dissabte passat vaig tenir l'immens plaer de fer la travessa de Montserrat, des del Monestir a Can Massana, amb un dels herois de la meva joventut (si és que mai he tingut ídols) el mític escalador Josep Manel Anglada i la seva companya, la també escaladora Elisabet Vergés. Amb 80 anys, caminen per la muntanya amb una experiència i una precisió tècnica exquisita. L'Anglada, més pausat i silent, amb un somriure lleuger i perenne, i amb comentaris sempre assenyats i exactes; l'Eli... atractiva, elegant, més intelectual i amb una passió per la conversa que et sedueix inexorablement. Dues grans persones.
Durant la jornada hi va haver temps de parlar de la història de l'escalada a Catalunya, de geologia i, fins i tot, de Zygmunt Bauman i la modernitat líquida; de visitar el cambril de la Mare de Déu a les 9 del matí sense cap turista molest; d'admirar els centanars d'agulles i parets: Gorros, Prenyada, Mòmia, Elefant, Bisbe, Cavall, Talaia, Montgròs, Plecs del llibre i comentar les belles vies d'escalada; d'admirar el paisatge net i lluent, d'un dia net i lluent; de reposar a la Balma de les Pruneres, vivac mític d'èpoques mítiques; d'acaronar la roca amb els dits i sentir el seu poder. I, màgic com és el temps i fidels els camins a Montserrat, saludem al Ricard Vila que apareix com un eremita prop del Coll de Port (Porc) i, més tard, al Picazo que es baralla i esbufega, amb simpatia i humilitat, per treure una exprés de la paret d'Agulles.
Pas a pas, roca a roca, sense cap neguit i amb tota naturalitat, el camí va ser la corda que uneix la vida dels escaladors.
Sant Benet i la Santíssima Trinitat
Balma de les Pruneres amb l'Anglada, Eli, Mariajo i Paco
Etiquetes de comentaris:
Escalada,
Excursionisme
dilluns, 11 de març del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)