Hem assistit a la presentació del darrer llibre de Denis Urubko, a la nova botiga de material de muntanya a Reus, GR7, on vàrem poder retrobar-nos amb vells i nous amics i companys de cordada!
 |
| El president de la SAM Jordi Pascual, recollint un exemplar del llibre, amb Jordi Mena (GR7) i Denis Urubko |
1r llargEl primer llarg de la via el vam obrir amb la Concep el setembre de 2022. Però vàrem encertar malament el final del llarg, superant un sostret per la dreta i enfilant un lògic diedre. El final d’aquest diedre és especialment descompost, això va provocar, en escalar-lo, una inevitable caiguda de rocs. Ens vam “acollonir” un mica bastant, vaja, que ens vam fer “popo” a les calces, i vàrem decidir tancar la jornada sense més sustos.
Un anticiclònic dia d’hivern, amb en Jordi, vam decidir acostar-nos altre vegada al barranc de Sant Pere apuntant a un pany de paret al fons que es veia força interessant, però en acostar-nos ens va semblar un callo d’aquests que no inspiren… Tot el que es veia bonic des de lluny en apropar-se és poc estètic. Vam decidir, doncs, ja que érem allà tornar al projecte abandonat amb la Concep.
El primer llarg, superant els sostre per l’esquerre, va resultar molt més fàcil i agraït que el diedre lapidatori. Roca bona en general. El segon llarg és més aviat un canvi de reunió.
En arribats a sota del segon pany de paret vam veure que aquesta comença amb una balma amagada darrera la vegetació; desploma! Vam intentar trobar un punt on la balma ens donés entrada, però és bastant extensa i no vam localitzar cap bon lloc per continuar. Finalment vam decidir que la millor opció era escalar en oposició entre la balma i una gran alzina, que permet superar la part desplomada. D’allí, cal fer un passet de decisió cap a la paret, assegurat amb un bon parabolt, i abandonar la seguretat vegetal. A partir d’aquí el llarg és magnífic, amb una roca excel·lent, vertical i amb bona presa que cal anar buscant a banda i banda resseguit la línia lògica i vertical que es converteix en petit diedre acanalat fins al panxa d’entrada a reunió.
4 llargEl quart llarg és un flanqueig molt finet, espectacular i plaent, però on haurem de vigilar el pèndol, tant del primer com del segon de corda.
El cinquè llarg és només el tram final d’aresta, el llarg s’ha de fraccionar pel fregament de corda. L’última reunió en espectacular sabina (on cal vigilar l’arribar-hi per què hi ha una mica de terra) que ens serveix també d’ancoratge pel ràpel de descens.
El resultat és una via divertida, amb el curiòs pas de tronc natural, que podem combinar amb la clàssica excursió a Sant Pere de la Maleses, la vista a la Cova del Serpent, la ruta de la Canalissa o el descens del barranc de Sant Pere…
Han passat quatre anys des que el 2018, aconseguíssim començar a explorar la galeria Carlos Gasio, després del quart sifó. Ho vam intentar el 2019, però quan vam entrar, la visibilitat era pitjor del que s'esperava i vam avortar la immersió. Ho vam tornar a intentar el 2021, però el nivell va baixar més ràpid del que esperàvem i tampoc no vam poder arribar al final de l'exploració del 2018. El 24 d'abril passat, Jordi va enviar un vídeo al grup de watsapp. La cavitat havia entrat en càrrega i sortia aigua per la boca. Ràpidament, David va començar a estudiar les previsions meteorològiques i els pluviòmetres de la zona. Teníem una possibilitat i calia aprofitar-la. L'endemà van entrar a gravar un vídeo del sifó per poder valorar la visibilitat. Semblava que estava neta, així que l'exploració es va posar en marxa. Aquell mateix dia, vam preparar tot l'equip i hi vam arribar a la nit. No es podia esperar. Si volíem explorar havíem de ser molt ràpids per no deixar temps a que baixés el nivell.
Necessitàvem dos dies de busseig. El primer, per portar els catorze petates de l'equip, instal·lar el salt d'entrada i deixar totes les ampolles instal·lades al llarg de la cavitat, així com l'scooter d'emergència. També volíem comprovar l'estat del fil fins al S3 i així no preocupar-nos el dia de l'exploració. La immersió va anar molt bé i vam poder fer totes les tasques. La visibilitat no era perfecta, però es podia explorar.
L'endemà, ja amb tot a dins, vam començar la immersió a bona hora. Després de les revisions de rutina i posar en marxa l'equip de filmació i el de topografia, ens vam acomiadar de l'equip de superfície i va començar la immersió. Tot va anar passant molt ràpid. Es podia avançar a bona velocitat i vam anar salvant tots els desnivells dels dos primers sifons fins arribar a l'entrada del tercer sifó. Allí teníem l'scooter d'emergència i un rodet d'exploració. Una mirada cap avall per la xemeneia vertical descendent i ens vam ficar al S3. No ens ho podíem creure, per fi de nou allà. Navegar en aquest sifó és una meravella. S'hi pot anar molt ràpid i els canvis de cotes són molt amables. Després de passar pels 87 metres de profunditat màxima, va començar l'ascens fins gairebé superfície de l'altra banda. El canvi de ritme de la pujada et permet relaxar-te molt i adonar-te de la distància a què ets de l'entrada. Després de fer la darrera parada de -6 metres, travessem l'estreta galeria "Jordi Yherla" i arribem a la bombolla "Jordi Mateo", a mil metres de distància, deu minuts abans del que s'esperava. Millor, així tenim més temps per explorar!
Un cop a la galeria "Carlos Gasio", toca bussejar més a poc a poc. És una zona poc profunda amb molts canvis de cota i cal anar molt atent a la pressió parcial de l´oxigen. La cavitat no és tan àmplia, i a més, només hem estat una vegada allà. Arribem al final i comencem l'exploració. Uns metres pujant suaument i la cova va girant a l'esquerra per començar a baixar per una rampa molt recta. La profunditat límit per tornar amb els gasos d'emergència que portàvem era de -40 i vam arribar a aquesta profunditat després de 75 metres recorreguts. S'ha acabat, no podíem seguir. Després d'haver recorregut gairebé 1.400 metres de galeries submergides i travessar els 6 sifons que hi ha quan el nivell està baix, lliguem el fil, tallem i després de fer una mirada al que teníem al davant, vam fer mitja volta. Noranta minuts més tard sortim a superfície desitjant saludar els de fora. Tot eren bones notícies i enhorabones. Ho havíem aconseguit i la immersió havia anat molt bé. Després de 190 minuts d'immersió, recórrer 75 metres de galeria nova, topografiar més de 1000 metres de cavitat i sumar més de 1000 metres de desnivell entre ascensos i descensos, tot en una immersió, era per celebrar-ho en gran. Sempre és un plaer formar part d'un equip d'exploració. Però en el cas del Forat de L´Or és especialment atractiu. El nivell de compromís, la voluntat i la capacitat de l'equip exterior és una meravella. Segur que tornarem a explorar encara que per això haguem d'adaptar els nostres equips i entrenar-nos per a una immersió tan especial com la que ens espera la propera vegada.
La SAM ha estat recolzant des dels inicis els diversos atacs d'exploració a aquest riu subterrani, i enguany no hi hem faltat; és un orgull participar d'aquesta aventura, una exploració d'altíssim nivell, a casa nostra.
Agraïm a tots els col·laboradors la seva entrega i il·lusió.
Post de l'Eliseo al blog del Otxola
