1r llargEl primer llarg de la via el vam obrir amb la Concep el setembre de 2022. Però vàrem encertar malament el final del llarg, superant un sostret per la dreta i enfilant un lògic diedre. El final d’aquest diedre és especialment descompost, això va provocar, en escalar-lo, una inevitable caiguda de rocs. Ens vam “acollonir” un mica bastant, vaja, que ens vam fer “popo” a les calces, i vàrem decidir tancar la jornada sense més sustos.
Un anticiclònic dia d’hivern, amb en Jordi, vam decidir acostar-nos altre vegada al barranc de Sant Pere apuntant a un pany de paret al fons que es veia força interessant, però en acostar-nos ens va semblar un callo d’aquests que no inspiren… Tot el que es veia bonic des de lluny en apropar-se és poc estètic. Vam decidir, doncs, ja que érem allà tornar al projecte abandonat amb la Concep.
El primer llarg, superant els sostre per l’esquerre, va resultar molt més fàcil i agraït que el diedre lapidatori. Roca bona en general. El segon llarg és més aviat un canvi de reunió.
En arribats a sota del segon pany de paret vam veure que aquesta comença amb una balma amagada darrera la vegetació; desploma! Vam intentar trobar un punt on la balma ens donés entrada, però és bastant extensa i no vam localitzar cap bon lloc per continuar. Finalment vam decidir que la millor opció era escalar en oposició entre la balma i una gran alzina, que permet superar la part desplomada. D’allí, cal fer un passet de decisió cap a la paret, assegurat amb un bon parabolt, i abandonar la seguretat vegetal. A partir d’aquí el llarg és magnífic, amb una roca excel·lent, vertical i amb bona presa que cal anar buscant a banda i banda resseguit la línia lògica i vertical que es converteix en petit diedre acanalat fins al panxa d’entrada a reunió.
4 llargEl quart llarg és un flanqueig molt finet, espectacular i plaent, però on haurem de vigilar el pèndol, tant del primer com del segon de corda.
El cinquè llarg és només el tram final d’aresta, el llarg s’ha de fraccionar pel fregament de corda. L’última reunió en espectacular sabina (on cal vigilar l’arribar-hi per què hi ha una mica de terra) que ens serveix també d’ancoratge pel ràpel de descens.
El resultat és una via divertida, amb el curiòs pas de tronc natural, que podem combinar amb la clàssica excursió a Sant Pere de la Maleses, la vista a la Cova del Serpent, la ruta de la Canalissa o el descens del barranc de Sant Pere…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada