Bones Festes i feliç any 2024!

 

Bones Festes i feliç any 2024

 Bones Festes!

Pessebre a la Cova del Sanat

 

Pic de la Màniga i el Covil

 

Forat dels Diners - Galeria superior

Fa anys, allà els inicis dels 90, que en diverses visites realitzades amb companys de la SIRE-UEC-Sants al Montsec, es realitzaren escalades a la Cova Negra de Matasolana, encapçalades per en Jordi Pascual, amb un nou aixecament topogràfic liderat per en Jaume Sandoval, la col·laboració de diversos companys de la Secció, ... i el Forat dels Diners també fou objectiu, però amb la il·luminació d'aquells temps no es van aconseguir prou indicis per afrontar una escalada, ... i no ha estat fins a l'arribada de les noves frontals, que en una visita al maig de 2018 amb Juan Viñuales, Jordi Pascual i Juan C. Gómez (GESAM Tremp), que es torna a fixar la il·lusió en un forat negre al sostre de la sala principal, intuint una continuïtat.

L'any 2022 s'uneixen la il·lusió amb la voluntat, i en Jordi Ferreras (GREC Les Corts) ascendeix la paret descomposta i desplomada en tècnica d'escalada artificial fins al forat negre de damunt la sala principal, en un atac ràpid i lleuger, mentre a l'exterior cau la temperatura en una nit gèlida. Amb en Jordi Pascual descobreixen una galeria profusament concrecionada, verge, de dimensions generoses, i amb possibilitats de continuïtat, ... posposen per un altre dia l'exploració deixant equipada la vertical d'accés.

Posteriorment es visitada la nova galeria per Juan Viñuales, Jordi Pascual i Daniel Ortego (GESAM Tremp), cercant continuïtats i prenent consciencia de les dimensions. Més tard, en una activitat col·lectiva i interclub, Pep Mula i Jordi Pascual (GESAM), Joaquim Castaño (EPD) (SEPS del FEB), Ester Oliva (EspeleoClub Barcelonés), Josep Blasco (GELL-Lleida), Natxo Montserrat (GEPS), ... s'acaben de forçar un parell de passos estrets amb l'ajuda de tècniques avançades, i es prenen les dades topogràfiques.

Morfologia:

Ens trobem amb una galeria originada per procés clàssic del sostre, fins al punt d'arribar gairebé a la superfície, posteriorment molt concrecionada, emmascarant el caos de blocs.

 

Exploració al Forat de l'Or

 

Exploració Forat de l´Or 14-15 de juny de 2023
Dades pluviometria:

Fins al dia 8 és un règim de pluges generalitzades.

 

Del 8 en endavant règim tempestuós. 

Dia 6: surt aigua per la cuneta, no per la boca 

Dia 9: entra el Jordi a la cova. No surt per boca ni per cuneta. Nivell per sota de l'espit. Molt neta. 

Dia 11: entra la Sasha i munta el salt d'entrada i busseja fins a -30m. Aigua molt neta. Nivell uns dos metres per sota de l'espit. 

Dia 13: entra el Jordi, aigua molt neta. Ha baixat molt el nivell. 3 o 4 metres per sota de l'espit. A les 16:39 mana el Jordi un vídeo plovent un munt a l'entrada de la cova. 

Dia 14: arribo a les 10:00. Surt aigua per la cuneta i per la boca. Visibilitat de 5 metres. Nivell 30cm per sobre de l'espit. Dia 15: Surt aigua per la cuneta, per boca no. Visibilitat 3metres. Nivell 10 cm per sobre de l'espit. Durant el matí la visibilitat empitjora molt fins a posar-se pèssima. Immersions: Busseig amb kiss i Tritó, scooter Gost i Cave, 2s80 de tx de fons (de 100 i 80) i una s80 de nx50 que porto sempre al cul. Munto el loop original de Kiss perquè pel Golem+cooper m'hi entra aigua. 

Dia 14: busseig fins al final del s3 (aturada a -15m al minut 40). Mapejo i enregistro tota l'entrada. Al fons del S3 tant en anar com en tornar, m'escapa la BOV força i perdo diluent. En -15m, deixo tot el que em sobra i em fico a l'esquerda vertical de la dreta. Entro per la part alta que és més ampla. Avanço uns deu metres, els quatre últims fregant molt. Tot el que veig al davant segueix estret i em torno marxa enrere. Em costa sortir perquè se m'enganxen els culs de les etapes. 

Com que vaig amb el Triton tampoc veig bé posar-me de banda. Després, pensant, potser la part més baixa de l'esquerda sigui més ampla. També, portant les etapes al davant i deixant el Tritó, es pot progressar més. 

Dia 15: Només entrar veig que la visibilitat ha empitjorat, però decideixo seguir per gaudir una mica. A la meitat del s2 i veient que la visibilitat empitjoraria en entrar, decideixo tornar. Canvi al tritó per practicar. A la baixada del S1 m'enganxo a la línia amb el Cave i em costa deixar-me anar. 

Al fons del S1 es posa algun regulador en flux. Mentre vaig mirant manòmetres, perdo la visibilitat completament pel bombolleig sense saber bé què ha passat. Avanço per la línia lentament i em començo a trobar malament.

Canvio el Kiss i em recupero però no entenc perquè, perquè el meu ritme respiratori no s'ha accelerat gaire amb l'incident. Surto molt lent, sense res de visibilitat recollint el rodet de Sasha. 

Ja fos veig que s'ha obert un terç de tornada de l'ampolla de nitrox i el DIN del regulador estava afluixat i s'ha buidat l'ampolla. Recollint el material l'aigua s'enterboleix més i no per allò de l'ampolla. Es veu que la pluja tempestuosa de dimecres està empitjorant la visibilitat encara que el nivell baixa. 

 

Traiem tot entre Jordi, Sasha, Oscar, Malen, Marta i jo Dades mapeador: Grava configurat a 1314 polsos. Fa 79 metres entre les galetes de calibratge del S2. 

Si hagués anat pel fil exactament, hauria fet uns 81 metres. Segons la fórmula caldria configurar 1622 polsos. Mesura 875 metres fins a -15m al final del s3. Hi ha uns 1012 metres. Per tant, caldria haver-ho configurat a 1520 polsos. 

 

Participants: Eliseo Belzunce, Jordi Pascual, Merxe, Andreu R., Sasha, Oscar, Malen, Marta M.

 

CURSES, CAMINADES I ATLETISME AL PALLARS JUSSÀ (2a PART)

Inauguració exposició: CURSES, CAMINADES I ATLETISME AL PALLARS JUSSÀ (2a PART) coordinada per Pablo Martínez: explica la història del món de l'excursionisme a la nostra comarca. 

L’exposició serà oberta al públic, de forma gratuïta, a l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, fins al 14 de juliol d’enguany. Us convidem a visitar-la i gaudir de la història de l'excursionisme i de la nostra SAM!

El port del Cantó-Andorra Camí dels Contrabandistes/Transhumància

 

Via "Amadeu"

20/5/23

Paret del Pont, Via "Amadeu". 170m, D-, IV/A0 (6a+)

Sant Llorenç de Montgai

Sortida per la "Via Augusta".

Amb ganes de celebrar l'aniversari (50 tots) faig escapadeta a Camarasa, aprofitant un dia núvol, a gaudir una mica del "love-climbing".

"Amadeu" és una via sense cap dificultat, parabolina continuada en estat pur, en una proposta que sembla fruit d'una "neteja" intensiva. No aporta res a la història de l'alpinisme però ens farà gaudir d'uns quantes tiradetes, amb sensacions de "roco", i oblidant cap relació del binomi "compromís - dificultat" de l'experiència clàssica d'una escalada.

Free climb comercial, de consum ràpid, per fer allò que realment agrada als alpinistes: agafar set per omplir-se la panxa de cervesa al bar.

Gaudi instantani, efervescent i a preu regalat. Aprofitem-ho!

Solet, solet, poques fotos he fet…

Grup Cavall Bernat: Peramola Rock

Aquest cap de setmana (13 i 14 de maig) el Grup Cavall Bernat ha organitzat la trobada anual de l'associació a Permola, Alt Urgell.

Jordi Pons i Josep Manuel Anglada

A la trobada s'ha nomenat a Jordi (Koki) Gassiot, actual tresorer de la SAM, membre d'honor de l'associació.

Koki Gassiot recollint el diploma

Koki Gassiot, en el moment de recollir el diploma, ha fet una reflexxió sobre el moment de l'escalada actual i la necessitat de la sostenibilitat de l'activitat.

Intervenció K. Gassiot

Els nomenats d'aquest any han estat, a més, Benjamí Audet, Joan Vidal, Joan Jover, Araceli Segarra, Xavi Metal i el reconegut guia i divulgador francès Patrice de Bellefon.

Xavi Metal, Jordi Quera, Núria Balaguer i K. Gassiot

La trobada ha compartit excursions, escalades, esmorzars i arrossos de muntanya. També s'ha nomenat els nous "cavallistes" (nous membres del grup amb ascensió certificada al cavall Bernat de Montserrat) i s'ha fet un homenatge al recentment desaparegut J. Mª Viladrich l(Manix) reconegut excursionista de Peramola.

La conducció de l'acte a anat a càrrec de la periodista Montse Armengou, directora del programa "Sense ficció" de TV3.

Foto de grup

Membres de la trobada escalant a la Mola de Sant Honorat (Peramola)

"Xemeneia fantàstica" de la Figuereta

Avui, aprofitant l'obaga de la tarda, he anat a fer la "Xemeneia fantàstica" de la paret de la Figuereta (Collegats). Segurament la gran clàssica de la paret oberta per Josep Maria Túnica i Pito Arilla al 1987.

És la quarta via que faig utilitzant el "Revo" de Wild Country com a autoassegurament en solitari. Funciona molt bé per escalar, com a "freno" en cas de caiguda encara no ho se… I espero no experimentar-ho mai!! 

Les vies 80enters dels escaladors pallaresos MAI decepcionen!

Be, com a curiositat… He fet una relliscada i he caigut en un argall quan ja  era a terra, acabats els ràpels, i anava a buscar les "vambes"… Vaja, caminar per la muntanya sempre és moooolt més perillós que escalar; camineu amb prudència, doncs!

Koki Gassiot

Diumenge a "El último buril"

16 d'abril de 2023, amb l'Eduard Gimenez (@escalatrons) escalem la via "El último buril" de Huratdo i Sánchez (1990), i ens ho passem molt bé constatant que cada dia el "cul" ens pesa més.

"Meteo" especialment agradable, ni fred ni calor, i uns nuvolets al matí que ens estalvien l'aproximació a la solana!

La Peret del Pessó és de les zones de Collegats amb conglomerat agraït i "disfruton", la via és prou lògica i sorprèn de trobar, encara, reblons d’assegurament (i alguns spits) en una dècada de dictadura parabòlica. Coi, els reblons de burí tenen una vida moooolt llarga!

Res millor que una bona clàssica per gaudir del cap de setmana!

Koki Gassiot

Kirguistan - Projecció d'imatges de la mà de l'Ester Felip

 

Denis Urubko, rescats a la zona de la mort

Hem assistit a la presentació del darrer llibre de Denis Urubko, a la nova botiga de material de muntanya a Reus, GR7, on vàrem poder retrobar-nos amb vells i nous amics i companys de cordada!

 

El president de la SAM Jordi Pascual, recollint un exemplar del llibre, amb Jordi Mena (GR7) i Denis Urubko

Nova via d'escalada de la SAM a Collegats - Sertralina

 

1r llargEl primer llarg de la via el vam obrir amb la Concep el setembre de 2022. Però vàrem encertar malament el final del llarg, superant un sostret per la dreta i enfilant un lògic diedre. El final d’aquest diedre és especialment descompost, això va provocar, en escalar-lo, una inevitable caiguda de rocs. Ens vam “acollonir” un mica bastant, vaja, que ens vam fer “popo” a les calces, i vàrem decidir tancar la jornada sense més sustos.

Un anticiclònic dia d’hivern, amb en Jordi, vam decidir acostar-nos altre vegada al barranc de Sant Pere apuntant a un pany de paret al fons que es veia força interessant, però en acostar-nos ens va semblar un callo d’aquests que no inspiren… Tot el que es veia bonic des de lluny en apropar-se és poc estètic. Vam decidir, doncs, ja que érem allà tornar al projecte abandonat amb la Concep.

El primer llarg, superant els sostre per l’esquerre, va resultar molt més fàcil i agraït que el diedre lapidatori. Roca bona en general. El segon llarg és més aviat un canvi de reunió.

En arribats a sota del segon pany de paret vam veure que aquesta comença amb una balma amagada darrera la vegetació; desploma! Vam intentar trobar un punt on la balma ens donés entrada, però és bastant extensa i no vam localitzar cap bon lloc per continuar. Finalment vam decidir que la millor opció era escalar en oposició entre la balma i una gran alzina, que permet superar la part desplomada. D’allí, cal fer un passet de decisió cap a la paret, assegurat amb un bon parabolt, i abandonar la seguretat vegetal. A partir d’aquí el llarg és magnífic, amb una roca excel·lent, vertical i amb bona presa que cal anar buscant a banda i banda resseguit la línia lògica i vertical que es converteix en petit diedre acanalat fins al panxa d’entrada a reunió.

4 llargEl quart llarg és un flanqueig molt finet, espectacular i plaent, però on haurem de vigilar el pèndol, tant del primer com del segon de corda.

El cinquè llarg és només el tram final d’aresta, el llarg s’ha de fraccionar pel fregament de corda. L’última reunió en espectacular sabina (on cal vigilar l’arribar-hi per què hi ha una mica de terra) que ens serveix també d’ancoratge pel ràpel de descens.

El resultat és una via divertida, amb el curiòs pas de tronc natural, que podem combinar amb la clàssica excursió a Sant Pere de la Maleses, la vista a la Cova del Serpent, la ruta de la Canalissa o el descens del barranc de Sant Pere…

Koki Gassiot, hivern de 2023

<< Tornar

Un Viatge pels 3000 del Pirineu

 

Més enllà al Forat de l'Or

Han passat quatre anys des que el 2018, aconseguíssim començar a explorar la galeria Carlos Gasio, després del quart sifó. Ho vam intentar el 2019, però quan vam entrar, la visibilitat era pitjor del que s'esperava i vam avortar la immersió. Ho vam tornar a intentar el 2021, però el nivell va baixar més ràpid del que esperàvem i tampoc no vam poder arribar al final de l'exploració del 2018. El 24 d'abril passat, Jordi va enviar un vídeo al grup de watsapp. La cavitat havia entrat en càrrega i sortia aigua per la boca. Ràpidament, David va començar a estudiar les previsions meteorològiques i els pluviòmetres de la zona. Teníem una possibilitat i calia aprofitar-la. L'endemà van entrar a gravar un vídeo del sifó per poder valorar la visibilitat. Semblava que estava neta, així que l'exploració es va posar en marxa. Aquell mateix dia, vam preparar tot l'equip i hi vam arribar a la nit. No es podia esperar. Si volíem explorar havíem de ser molt ràpids per no deixar temps a que baixés el nivell.

Necessitàvem dos dies de busseig. El primer, per portar els catorze petates de l'equip, instal·lar el salt d'entrada i deixar totes les ampolles instal·lades al llarg de la cavitat, així com l'scooter d'emergència. També volíem comprovar l'estat del fil fins al S3 i així no preocupar-nos el dia de l'exploració. La immersió va anar molt bé i vam poder fer totes les tasques. La visibilitat no era perfecta, però es podia explorar.

L'endemà, ja amb tot a dins, vam començar la immersió a bona hora. Després de les revisions de rutina i posar en marxa l'equip de filmació i el de topografia, ens vam acomiadar de l'equip de superfície i va començar la immersió. Tot va anar passant molt ràpid. Es podia avançar a bona velocitat i vam anar salvant tots els desnivells dels dos primers sifons fins arribar a l'entrada del tercer sifó. Allí teníem l'scooter d'emergència i un rodet d'exploració. Una mirada cap avall per la xemeneia vertical descendent i ens vam ficar al S3. No ens ho podíem creure, per fi de nou allà. Navegar en aquest sifó és una meravella. S'hi pot anar molt ràpid i els canvis de cotes són molt amables. Després de passar pels 87 metres de profunditat màxima, va començar l'ascens fins gairebé superfície de l'altra banda. El canvi de ritme de la pujada et permet relaxar-te molt i adonar-te de la distància a què ets de l'entrada. Després de fer la darrera parada de -6 metres, travessem l'estreta galeria "Jordi Yherla" i arribem a la bombolla "Jordi Mateo", a mil metres de distància, deu minuts abans del que s'esperava. Millor, així tenim més temps per explorar!

Un cop a la galeria "Carlos Gasio", toca bussejar més a poc a poc. És una zona poc profunda amb molts canvis de cota i cal anar molt atent a la pressió parcial de l´oxigen. La cavitat no és tan àmplia, i a més, només hem estat una vegada allà. Arribem al final i comencem l'exploració. Uns metres pujant suaument i la cova va girant a l'esquerra per començar a baixar per una rampa molt recta. La profunditat límit per tornar amb els gasos d'emergència que portàvem era de -40 i vam arribar a aquesta profunditat després de 75 metres recorreguts. S'ha acabat, no podíem seguir. Després d'haver recorregut gairebé 1.400 metres de galeries submergides i travessar els 6 sifons que hi ha quan el nivell està baix, lliguem el fil, tallem i després de fer una mirada al que teníem al davant, vam fer mitja volta. Noranta minuts més tard sortim a superfície desitjant saludar els de fora. Tot eren bones notícies i enhorabones. Ho havíem aconseguit i la immersió havia anat molt bé. Després de 190 minuts d'immersió, recórrer 75 metres de galeria nova, topografiar més de 1000 metres de cavitat i sumar més de 1000 metres de desnivell entre ascensos i descensos, tot en una immersió, era per celebrar-ho en gran. Sempre és un plaer formar part d'un equip d'exploració. Però en el cas del Forat de L´Or és especialment atractiu. El nivell de compromís, la voluntat i la capacitat de l'equip exterior és una meravella. Segur que tornarem a explorar encara que per això haguem d'adaptar els nostres equips i entrenar-nos per a una immersió tan especial com la que ens espera la propera vegada.

 

La SAM ha estat recolzant des dels inicis els diversos atacs d'exploració a aquest riu subterrani, i enguany no hi hem faltat; és un orgull participar d'aquesta aventura, una exploració d'altíssim nivell, a casa nostra.

Agraïm a tots els col·laboradors la seva entrega i il·lusió.

Post de l'Eliseo al blog del Otxola

 

 

Baltoro, trek al cor del Karakorum, de Carles Aguilar - Cicle de Projeccions

 

Aniversari de la SAM - Cicle de Projeccions - "Muntanyes" de Jordi Colom

 

Cicle de Projeccions de la SAM - Three Passes Trek, de Carles Aguilar