Forat de l'Or - l'aventura continua

Després d'un període de pluges en que ha sortit aigua per la boca molts dies, sembla que hi ha bones condicions de visibilitat amb un nivell alt als quatre o cinc dies de deixar de ploure. A més hi ha neu al massís que està fonent a poc a poc i segueix alimentant el col·lector.
Eliseo arriba el dia 28 a les 20:00 a la boca. Els darrers sis dies membres de la SAM han realitzat observacions del cabal i de la terbolesa de l'aigua per poder afinar el moment òptim per atacar l'exploració. És fan sis aportacions de material entre Jose, Jordi i Eliseo.
L'aigua està neta, el nivell 15 cm per sota del punt de referència, la surgència de l'exterior activa i el fil instal·lat pel Cèsar del GRAE, el dia anterior.
El dia 1 després d'esmorzar i portejar els quatre petates que falten es prepara tot i entra a l'aigua l'Eliseo.
Jordi Pascual, Jose Ignacio, Alba Serra, José Moldes, Ferrán Marqués i César Sempere amb José Marín fan d'equip de superfície mentre Eliseo progressa en solitari envers la punta d'exploració.
Prop de l'inici sorgeixen problemes amb la vàlvula de sobrepressió del "sidewinder" i els "displays" però Eliseo decideix intentar suplir les mancances tècniques amb manipulacions manuals i continuar.
Busseig amb "rebreather" Classic i Sidewinder, 2xs80 de tx de 100m i de 80m per alimentar els "rebrathers", s80 de nx50 per poder tornar en obert.
Eliseo no busseja res còmode per diverses raons:
l'ampolla de Nx50 al darrera està molt negativa (pocs suros)
Porta molt de llast a la dreta (focus, regu sidewinder) i poc a l'esquerra (argó composite 2l amb regu lleuger)
Dos displays del sidewinder donen error: un no llegeix res i l'altre s'apaga de vegades.
Busseig sense vàlvula de sobrepressió al sidewinder perquè falla abans d'entrar, la trau i li posa un tap. Molt bé, però els ascensos resulten més difícils.
Arriba fins a -20 després de travessar el S3 i es retira. Massa problemes.
Temps total d'immersió, 110 minuts amb una descompressió a 6 metres de 30 minuts.
Recollim tot, vuit portejos de material, dinar a l'hotel Terradets i tornada a casa, per recuperar il·lusió!

Posteriorment,  Eliseo diu:

A la immersió un dels tres displays del segon rebreather no arrencava. 

Ja bussejant un altre dels dos que quedaven s'apagava i s'encenia 

segons li donava. Així que vaig arribar fins al límit dels meus bailouts

en obert després del S3 i em vaig tornar. 

Resulta que el tap de l'orifici de calibratge dels displays és massa 

llarg, toca la placa electrònica i feia un curtcircuit que tornava boja 

a l'electrònica. 

Sense el tap, a casa, tot anava bé i aquest va ser el problema. 

Els displays estaven recentment revisats i el fabricant m'havia enviat 

taps nous massa llargs. Els he llimat i ara tot va bé i tinc ganes de 

tornar-ho a intentar 🥳🥳 

Espeleosubmarinista i text: Eliseo Belzunce 

Veu en off: Ferran Marqués i Alba Serra

Suport en superfície: Jordi Pascual i Jose Ignacio Perdices

Punt calent: Josep Lluís Moldes

 

Suport previ subaqüàtic: Cèsar Sempere i José Marín

Han participat membres dels clubs :

 

 

Amb la col·laboració de: 

 

 

Bones Festes i feliç any 2024!

 

Forat dels Diners - Galeria superior

Fa anys, allà els inicis dels 90, que en diverses visites realitzades amb companys de la SIRE-UEC-Sants al Montsec, es realitzaren escalades a la Cova Negra de Matasolana, encapçalades per en Jordi Pascual, amb un nou aixecament topogràfic liderat per en Jaume Sandoval, la col·laboració de diversos companys de la Secció, ... i el Forat dels Diners també fou objectiu, però amb la il·luminació d'aquells temps no es van aconseguir prou indicis per afrontar una escalada, ... i no ha estat fins a l'arribada de les noves frontals, que en una visita al maig de 2018 amb Juan Viñuales, Jordi Pascual i Juan C. Gómez (GESAM Tremp), que es torna a fixar la il·lusió en un forat negre al sostre de la sala principal, intuint una continuïtat.

L'any 2022 s'uneixen la il·lusió amb la voluntat, i en Jordi Ferreras (GREC Les Corts) ascendeix la paret descomposta i desplomada en tècnica d'escalada artificial fins al forat negre de damunt la sala principal, en un atac ràpid i lleuger, mentre a l'exterior cau la temperatura en una nit gèlida. Amb en Jordi Pascual descobreixen una galeria profusament concrecionada, verge, de dimensions generoses, i amb possibilitats de continuïtat, ... posposen per un altre dia l'exploració deixant equipada la vertical d'accés.

Posteriorment es visitada la nova galeria per Juan Viñuales, Jordi Pascual i Daniel Ortego (GESAM Tremp), cercant continuïtats i prenent consciencia de les dimensions. Més tard, en una activitat col·lectiva i interclub, Pep Mula i Jordi Pascual (GESAM), Joaquim Castaño (EPD) (SEPS del FEB), Ester Oliva (EspeleoClub Barcelonés), Josep Blasco (GELL-Lleida), Natxo Montserrat (GEPS), ... s'acaben de forçar un parell de passos estrets amb l'ajuda de tècniques avançades, i es prenen les dades topogràfiques.

Morfologia:

Ens trobem amb una galeria originada per procés clàssic del sostre, fins al punt d'arribar gairebé a la superfície, posteriorment molt concrecionada, emmascarant el caos de blocs.

 

Exploració al Forat de l'Or

 

Exploració Forat de l´Or 14-15 de juny de 2023
Dades pluviometria:

Fins al dia 8 és un règim de pluges generalitzades.

 

Del 8 en endavant règim tempestuós. 

Dia 6: surt aigua per la cuneta, no per la boca 

Dia 9: entra el Jordi a la cova. No surt per boca ni per cuneta. Nivell per sota de l'espit. Molt neta. 

Dia 11: entra la Sasha i munta el salt d'entrada i busseja fins a -30m. Aigua molt neta. Nivell uns dos metres per sota de l'espit. 

Dia 13: entra el Jordi, aigua molt neta. Ha baixat molt el nivell. 3 o 4 metres per sota de l'espit. A les 16:39 mana el Jordi un vídeo plovent un munt a l'entrada de la cova. 

Dia 14: arribo a les 10:00. Surt aigua per la cuneta i per la boca. Visibilitat de 5 metres. Nivell 30cm per sobre de l'espit. Dia 15: Surt aigua per la cuneta, per boca no. Visibilitat 3metres. Nivell 10 cm per sobre de l'espit. Durant el matí la visibilitat empitjora molt fins a posar-se pèssima. Immersions: Busseig amb kiss i Tritó, scooter Gost i Cave, 2s80 de tx de fons (de 100 i 80) i una s80 de nx50 que porto sempre al cul. Munto el loop original de Kiss perquè pel Golem+cooper m'hi entra aigua. 

Dia 14: busseig fins al final del s3 (aturada a -15m al minut 40). Mapejo i enregistro tota l'entrada. Al fons del S3 tant en anar com en tornar, m'escapa la BOV força i perdo diluent. En -15m, deixo tot el que em sobra i em fico a l'esquerda vertical de la dreta. Entro per la part alta que és més ampla. Avanço uns deu metres, els quatre últims fregant molt. Tot el que veig al davant segueix estret i em torno marxa enrere. Em costa sortir perquè se m'enganxen els culs de les etapes. 

Com que vaig amb el Triton tampoc veig bé posar-me de banda. Després, pensant, potser la part més baixa de l'esquerda sigui més ampla. També, portant les etapes al davant i deixant el Tritó, es pot progressar més. 

Dia 15: Només entrar veig que la visibilitat ha empitjorat, però decideixo seguir per gaudir una mica. A la meitat del s2 i veient que la visibilitat empitjoraria en entrar, decideixo tornar. Canvi al tritó per practicar. A la baixada del S1 m'enganxo a la línia amb el Cave i em costa deixar-me anar. 

Al fons del S1 es posa algun regulador en flux. Mentre vaig mirant manòmetres, perdo la visibilitat completament pel bombolleig sense saber bé què ha passat. Avanço per la línia lentament i em començo a trobar malament.

Canvio el Kiss i em recupero però no entenc perquè, perquè el meu ritme respiratori no s'ha accelerat gaire amb l'incident. Surto molt lent, sense res de visibilitat recollint el rodet de Sasha. 

Ja fos veig que s'ha obert un terç de tornada de l'ampolla de nitrox i el DIN del regulador estava afluixat i s'ha buidat l'ampolla. Recollint el material l'aigua s'enterboleix més i no per allò de l'ampolla. Es veu que la pluja tempestuosa de dimecres està empitjorant la visibilitat encara que el nivell baixa. 

 

Traiem tot entre Jordi, Sasha, Oscar, Malen, Marta i jo Dades mapeador: Grava configurat a 1314 polsos. Fa 79 metres entre les galetes de calibratge del S2. 

Si hagués anat pel fil exactament, hauria fet uns 81 metres. Segons la fórmula caldria configurar 1622 polsos. Mesura 875 metres fins a -15m al final del s3. Hi ha uns 1012 metres. Per tant, caldria haver-ho configurat a 1520 polsos. 

 

Participants: Eliseo Belzunce, Jordi Pascual, Merxe, Andreu R., Sasha, Oscar, Malen, Marta M.

 

Més enllà al Forat de l'Or

Han passat quatre anys des que el 2018, aconseguíssim començar a explorar la galeria Carlos Gasio, després del quart sifó. Ho vam intentar el 2019, però quan vam entrar, la visibilitat era pitjor del que s'esperava i vam avortar la immersió. Ho vam tornar a intentar el 2021, però el nivell va baixar més ràpid del que esperàvem i tampoc no vam poder arribar al final de l'exploració del 2018. El 24 d'abril passat, Jordi va enviar un vídeo al grup de watsapp. La cavitat havia entrat en càrrega i sortia aigua per la boca. Ràpidament, David va començar a estudiar les previsions meteorològiques i els pluviòmetres de la zona. Teníem una possibilitat i calia aprofitar-la. L'endemà van entrar a gravar un vídeo del sifó per poder valorar la visibilitat. Semblava que estava neta, així que l'exploració es va posar en marxa. Aquell mateix dia, vam preparar tot l'equip i hi vam arribar a la nit. No es podia esperar. Si volíem explorar havíem de ser molt ràpids per no deixar temps a que baixés el nivell.

Necessitàvem dos dies de busseig. El primer, per portar els catorze petates de l'equip, instal·lar el salt d'entrada i deixar totes les ampolles instal·lades al llarg de la cavitat, així com l'scooter d'emergència. També volíem comprovar l'estat del fil fins al S3 i així no preocupar-nos el dia de l'exploració. La immersió va anar molt bé i vam poder fer totes les tasques. La visibilitat no era perfecta, però es podia explorar.

L'endemà, ja amb tot a dins, vam començar la immersió a bona hora. Després de les revisions de rutina i posar en marxa l'equip de filmació i el de topografia, ens vam acomiadar de l'equip de superfície i va començar la immersió. Tot va anar passant molt ràpid. Es podia avançar a bona velocitat i vam anar salvant tots els desnivells dels dos primers sifons fins arribar a l'entrada del tercer sifó. Allí teníem l'scooter d'emergència i un rodet d'exploració. Una mirada cap avall per la xemeneia vertical descendent i ens vam ficar al S3. No ens ho podíem creure, per fi de nou allà. Navegar en aquest sifó és una meravella. S'hi pot anar molt ràpid i els canvis de cotes són molt amables. Després de passar pels 87 metres de profunditat màxima, va començar l'ascens fins gairebé superfície de l'altra banda. El canvi de ritme de la pujada et permet relaxar-te molt i adonar-te de la distància a què ets de l'entrada. Després de fer la darrera parada de -6 metres, travessem l'estreta galeria "Jordi Yherla" i arribem a la bombolla "Jordi Mateo", a mil metres de distància, deu minuts abans del que s'esperava. Millor, així tenim més temps per explorar!

Un cop a la galeria "Carlos Gasio", toca bussejar més a poc a poc. És una zona poc profunda amb molts canvis de cota i cal anar molt atent a la pressió parcial de l´oxigen. La cavitat no és tan àmplia, i a més, només hem estat una vegada allà. Arribem al final i comencem l'exploració. Uns metres pujant suaument i la cova va girant a l'esquerra per començar a baixar per una rampa molt recta. La profunditat límit per tornar amb els gasos d'emergència que portàvem era de -40 i vam arribar a aquesta profunditat després de 75 metres recorreguts. S'ha acabat, no podíem seguir. Després d'haver recorregut gairebé 1.400 metres de galeries submergides i travessar els 6 sifons que hi ha quan el nivell està baix, lliguem el fil, tallem i després de fer una mirada al que teníem al davant, vam fer mitja volta. Noranta minuts més tard sortim a superfície desitjant saludar els de fora. Tot eren bones notícies i enhorabones. Ho havíem aconseguit i la immersió havia anat molt bé. Després de 190 minuts d'immersió, recórrer 75 metres de galeria nova, topografiar més de 1000 metres de cavitat i sumar més de 1000 metres de desnivell entre ascensos i descensos, tot en una immersió, era per celebrar-ho en gran. Sempre és un plaer formar part d'un equip d'exploració. Però en el cas del Forat de L´Or és especialment atractiu. El nivell de compromís, la voluntat i la capacitat de l'equip exterior és una meravella. Segur que tornarem a explorar encara que per això haguem d'adaptar els nostres equips i entrenar-nos per a una immersió tan especial com la que ens espera la propera vegada.

 

La SAM ha estat recolzant des dels inicis els diversos atacs d'exploració a aquest riu subterrani, i enguany no hi hem faltat; és un orgull participar d'aquesta aventura, una exploració d'altíssim nivell, a casa nostra.

Agraïm a tots els col·laboradors la seva entrega i il·lusió.

Post de l'Eliseo al blog del Otxola

 

 

Cantabria 2022

Un año mas en estas fechas nuestro destino es Cantabria, mas concretamente en Ramales i no podía fallar la estancia en el Alberge a cargo de Rocio siempre tan amable y aguantando a todos, este año hemos coincidido con el congreso de espeleología (14TH Euroespeleo Forum 2022 ) algunos se alojaban en el Alberge, allí hemos conocido a Alice Jaworski de Manassas, Virginia, USA muy divertida y que no le falto tiempo para unirse a nuestro grupo y acompañarnos en una salida.

En esta salida hemos participado, Silvia, Ewa, Antonio, Pep, Juan C., Xavier, Keze (amigo de Ewa).

Las cavidades elegidas este año son:

Crucero Calaca, Torca de Cez, Coventosa, Hoyo de Llaneces, Narizon Palomas.

Mortero del Crucero - Calaca, es una travesía divertida con un pozo de entrada fraccionado de 30m. y la salida otro de las mismas características, su recorrido es rápido, en alguna ocasión te hace pensar un poco el recorrido, destrepes, escaladas, etc., algunos compañeros tenían una espina clavada con ella.

Una de las cavidades mas interesantes es la Torca de Cez, esta es laberíntica y con una variedad de  formaciones muy interesantes, con un desarollo de mas de 2000m., en esta ocasión nos acompaña Alice Jaworski de Manassas, Virginia, USA

 

Alice

 

Salida Cantabria 2022 dia 1

 

Torca Cez

La torca se situa en la zona de Hoyo Mortiro, cerca del pueblo de Riva con un desarrollo de 2500 m., es preciso material de progresión.

Coordenadas UTM WGS84 30 T 454351  4793302

Seguimos con la misma lluvia, pero nos da una tregua hasta localizar la entrada de la Torca, un pequeño pozo que instalaremos primero en unos arboles para acceder a la boca , instalamos en los spits, la bajada es comoda y corta con formaciones al fondo de la salita encontramos la continuación pozo de 4 m.

Que nos coloca en la galería que nos lleva a la Ventana del Paraiso (asi la denominan en la descripción), la cruzamos i llegamos a una sala llena de gour, la continuación la encontramos en lo alto de la colada y nos lleva al Tunel 72 nosotros hemos tenido la suerte con las lluvias lo encontramos con agua lo que con las formaciones y el agua la cambia totalmente, seguimos por ella y llegamos a la Capilla donde te puedesquedar haciendo fotos y pasar las horas, continuamos por la galería, encontramos formaciones por todos los rincones pero decidimos acabar y tomar camino de retorno, eso si volveremos con mas tiempo para acabar de visitarla.

 

    

   

    

   

    

    

    

Proxima entrada dia 2, Cueva de Domingo López

 

L'Àtic de Leonor, a la Travessia del Sistema Bujerín-Alba (-580 md)

 

De les diverses possibilitats de travessia que ofereix el Sistema d'Alba, aquesta és la que ens oferia més incertesa, per la poca informació disponible i les poques visites que ha tingut fins ara.

Ens atrau la vertical de 70 metres de la Sala Leonor -amb la cascada ensordent provinent del sifò Mireia-, el curt laminador sucós amb els seus cristalls blancs submergits, ... I ens produeix incertesa l'equipament provisional i precari, amb ancoratges de MultiMonti (la Leonor amb Parabolts), les cordes fixes d'exploració, el cert desconeixement de la via, ...

I ens trobàrem una via gairebé verge, amb cert ambient exploratiu, amb vies i finestres oferint encara incògnites, una progressió exigent, fangosa, dues estretors selectives, blocs inestables, ... Aventura!

Tot això en una cavitat ja de per si exigent, freda, amb solera, on s'hi han llaurat experiències èpiques, amb escalades vertiginoses, sifons, grans sales i alhora meandres estrets, ...

 

Han estat 7 hores d'activitat (més les dues d'aproximació inevitables) amb un equip d'èlit, cohesionat efectiu i lleuger; un plaer afrontar projectes d'envergadura amb un equip autònom.

Per a properes visites, avaluar els riscos objectius.

 

Més info:

file:///Users/jordipascualfransoy/Downloads/05alba-4.pdf

Sistema Bujerín-Alba (-530 md) Via Llopis

Aproximació de gairebé dues hores amb un desnivell de 580 m

Entrada de Bujerín

Cordes fixes en passamans i accessos a verticals

Alan i Alba, espeleòlegs autònoms!

Part activa

L'Alba aporta la informació actualitzada, sense la qual pots acabar ben perdut dins aquest laberint.

Els pocs trams decorats amb formacions son valorats; gours, estalactites, cristalls, ...

Tot i la quantitat de gours i tolles, la majoria son fàcilment evitables.

Uns opten per bota d'aigua de canya alta, altres per calçat aqüàtic de barrancs, altres pel de senderisme amb peücs.

La sortida per Cova d'Alba sempre és una satisfacció, perquè representa l'assoliment de l'objectiu, i pel paisatge d'alta muntanya en que s'emmarca.

Activitat realitzada per Juan V., Alan R., Alba C. i Jordi P., en 10 hores de travessia (a ritme tranquil, gaudint de la cavitat i la companyia)

Més info: 

https://www.clubviana.org/huesca/