diumenge, 29 d’agost del 2010

Ánglios

Pantà de Llauset, l'agost de 2005, podent observar la palanca que salvava el torrent de Botornás.












La mateixa palanca costes avall, l'agost de 2010, arrossegada probablement per alguna allau.

La natura posa tot al seu lloc.

Aquesta és una activitat de pur senderisme, d'una durada curta, ideal per mitja jornada d'activitat, en aquells dies que no vols matinar, que no vols grans desnivells, però en que tampoc vols camins planers; i a més, prou apartat de les rutes habituals, tot i tenir un inici ben concorregut: el pàrquing de la presa de Llauset.


La cabana d'Anglios està situada en un indret ampli, lluminós, com en un balcó, envoltat d'un cercle rocós, ple d'estanys poc profunds, abocat a la vall.

dissabte, 28 d’agost del 2010

Barrancs a Collegats

Els hem davallat tants cops, que ja ens hi trobem com a casa, i fins i tot enllaçem els dos barrancs principals de Collegats en un mateix matí.
Hem trobat interessant el reequipament; sobretot la capçalera esquerra del primer ràpel, amb instal·lacions per a passamà d'accés a la vertical, i evitant el frec habitual de la corda de ràpel. La part negativa és la incomoditat en la sortida, que s'ha incrementat respecte a l'anterior equipament. Massa baixa i llunyana la capçalera; però per treballar amb clients és prou idònia.
Tot i les crítiques que pugui produïr aquest reequipament, com qualsevol altre, no es pot deixar de felicitar als seus promotors i executors; fa temps que calia un manteniment a les instal·lacions del barranc de l'Infern.

Aprofito aquest post per adjuntar una imatge de l'Infern amb càrrega:

divendres, 27 d’agost del 2010

Pic de Monestero

Avui tenim ganes de caminar, i ens proposem recòrrer la vall de Monestero, fer el cim i baixar per la Valleta Seca; un itinerari de 9 hores de durada, a pas d'excursionista. Busquem realitzar una ruta gairebé circular, amb rutes diferents d'ascens i descens al cim del Monestero.

Sortim des de Prat Pierró, i seguint el camí dels "turistes" ens arribem en poca estona al refugi de l'Ernest Mallafré, des d'on sense aturar-nos enfilem el camí de la vall de Monestero.




Per cert, qui ha visitat (i honrat així) la tomba d'aquest pioner? Sabeu que el podeu trobar descansant al cementiri d'Espot?


Els Encantats ens saluden, amb una congesta de neu considerable; a tenir en compte que ja estem a l'agost!
Anem trobant personal per davant i per darrera, provinents del Colomina, d'Amitges, ...

Al seu començament, la vall de Monestero sembla un jardí, amb les seves passarel·les ben arrenglerades, palanques que t'eviten descalçar-te i mullar-te els peus, o buscar-te el millor camí. El Parc s'ha acabat convertint en un parc temàtic, on la visita és conduïda subtilment per itineraris senyalitzats i arranjats amb catifes de fusta. Potser és la millor manera de protegir el sòl, però és una mostra més de la intervenció antròpica en el medi natural.

Anem apropant-nos a la capçalera de la vall, albirant el coll de Peguera i el seu cim homònim, ascendint suaument fins a la cruïlla de camins (ben senyalitzada) que ens indica la direcció a seguir per arribar a la collada de Monestero.

A banda del pur i simple caminar, anem trobant altres al·licients a la ruta, com és la descoberta de flora i fauna diversa. Poc després del refugi de l'Ernest Mallafré hem pogut observar un cèrvol dins el bosc, l'àrnica i diverses marmotes en la davallada per la Valleta Seca.
Al coll de Monestero ens trobem una rècula d'excursionistes d'algun club de muntanya, amb els quals coincidim al cim; esperem fins que marxen per poder gaudir una mica d'aquest cim amb la solitud i el silenci que es mereix.
L'ascensió al cim des de la collada ha estat amb unes bromes juganeres, que ens embolcallen a estones, per alliberar-nos just arribant dalt i poder observar el paisatge que ens envolta.
D'ací al coll de la Valleta Seca és una baixada sense problemes, seguint alguna fita escadussera. A la collada prenem la canal més oriental, que a l'hivern és la que s'empra per ascendir amb esquís de muntanya.
Ens quedem una estona gaudint d'aquest indret, amb la vall sota els nostres peus, amb els alts cims del Monestero i el Peguera a tocar, amb una solitud poc habitual en aquestes valls tant "protegides".

Pic de Monestero al fons, des de la collada de la Valleta Seca

Ens va sorprendre que el sender per la Valleta Seca estigués tant marcat; així doncs, es pot resseguir sense pèrdua. Els Encantats ens marquen la sortida de la Valleta, havent estat menys pedregosa del que semblava a priori. Deixem la pujada per la via normal als Encantats a mà dreta, per continuar davallant amb bon desnivell fins al refugi de l'Ernest. Si us hi fixeu, al rètol de l'entrada al refugi hi diu Ernets enlloc d'Ernest. Una errada tipogràfica una mica difícil d'esmenar.
La Valleta Seca, amb els Encantats al fons i a la dreta.

I en acabar, un "Gran Sopar" d'amics a ca la Núria i l'Ángel, a Son del Pi, acompanyats d'en Carles i na Laura. Molt bona companyia per cloure aquesta jornada de tresc.

divendres, 13 d’agost del 2010

Transhumància natural

Des del Mainera vers el Montroig, observem com el ramat enfila l'aresta en recerca de pastures i temperatures més fresques.

Integrat a la natura

Pau
Relax

dilluns, 9 d’agost del 2010

Descens de barrancs al Vallespir

Al nord de Catalunya, a la Catalunya del Nord, ...
Barranc de Mas Calsan Barranc de Les Anelles
i Barranc del Salt del Pi





divendres, 6 d’agost del 2010

Gorges de Lapazosa (Bujaruelo)

Barrancs de Flageto i de Viandico

Topografia de Barranc de Flageto

Topografia Barranc de Viandico



Un descans

Un descans de tant en tant, relax, un bon àpat en bona companyia, ...

Puigcerdà, Llívia, Bulloses, Fontromeu, ...