Els hem davallat tants cops, que ja ens hi trobem com a casa, i fins i tot enllaçem els dos barrancs principals de Collegats en un mateix matí.
Hem trobat interessant el reequipament; sobretot la capçalera esquerra del primer ràpel, amb instal·lacions per a passamà d'accés a la vertical, i evitant el frec habitual de la corda de ràpel. La part negativa és la incomoditat en la sortida, que s'ha incrementat respecte a l'anterior equipament. Massa baixa i llunyana la capçalera; però per treballar amb clients és prou idònia.
Hem trobat interessant el reequipament; sobretot la capçalera esquerra del primer ràpel, amb instal·lacions per a passamà d'accés a la vertical, i evitant el frec habitual de la corda de ràpel. La part negativa és la incomoditat en la sortida, que s'ha incrementat respecte a l'anterior equipament. Massa baixa i llunyana la capçalera; però per treballar amb clients és prou idònia.
Tot i les crítiques que pugui produïr aquest reequipament, com qualsevol altre, no es pot deixar de felicitar als seus promotors i executors; fa temps que calia un manteniment a les instal·lacions del barranc de l'Infern.Aprofito aquest post per adjuntar una imatge de l'Infern amb càrrega:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada