Forat del Balconet

Convidat pels companys del GELL, he pogut visitar el Forat (0 Avenc per segons qui) del Balconet, i col·laborar en les tasques d'exploració.

Amb la companyia de l'Ivan vaig intentar forçar la punta d'exploració a l'Afluent Blanc, intentant superar per diversos indrets unes estretors verticals "inhumanes". Primer una capçalera en que hi has d'entrar de cap, assegurat a una "pseudolínia de vida", per un cop incorporat, davallar des d'un sol ancoratge "abalakof", amb tendència en diagonal buscant un possible pas més àmpli. La manca de material d'equipament ens obliga a improvitzar ancoratges naturals allà on els trobem. El resultat és un encastament que posa a prova la meva capacitat de control. M'és impossible treballar amb el bloquejador de pit, i acabo demanant un contrapés a l'Ivan per poder sortir d'aquella situació. Suposem que hem forçat alguns metres la punta d'exploració, però no hem aconseguit superar el pas.

Amerats de suor, deixem aquesta incògnita per alguna altra vegada i ens adreçem a La Colada, per prospeccionar possibilitats de continuïtat, les quals les trobem en un parell d'escalades que semblen factibles, però amb material adient, que no duïem en aquesta visita.

Croquis extret de: http://www.madteam.cat/smf/index.php?topic=1999.0

Experiències en gestió de camins, mobilitat i turisme a l'Alta Ribagorça

Els passats dies 25 i 26 de març, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, el Consell Comarcal de l’Alt Ribagorça i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici organitzaren la jornada Experiències en gestió de camins, mobilitat i turisme a l'Alta Ribagorça, plantejant-se com un espai de trobada entre els agents públics i privats i adreçada a les institucions locals, les empreses i els operadors de l'àmbit turístic, així com al públic que té relació i interès amb aquest sector.

El primer dia es dedicà a mostrar les experiències de diversos organismes en l'àmbit del senderisme, amb iniciatives emmarcades a l'Alta Ribagorça principalment, destacant les ponències sobre costos i manteniment dels senders, i la de resolució de conflictes d'afectacions i propietats de camins.
L'endemà es pogué assistir a les ponències sobre el model de gestió del senderisme al Parc Nacional d'AiESM, i la iniciativa de Camins Vius: senderisme a l'entorn del Parc. Posteriorment es realitzà una sessió tècnica sobre equipaments i infraestructures al Parc Nacional, la qual transcorregué a peu tot i haver-se previst amb raquetes de neu, donat que el trajecte es desenvolupava per terreny amb neu trepitjada.


Aquestes jornades han estat emmarcades dins una proposta del IDAPA, amb l'objectiu d'avançar cap un espai d'excelència en matèria de gestió de camins i de la corresponent oferta turística, sent la primera de l'any 2010. La següent es preveu a la Cerdanya, donant així continuïtat al debat col·lectiu, l'intercanvi d'experiències i la cooperació territorial entre comarques pirinenques.


Cal destacar d'aquestes jornades, a banda de la possibilitat de compartir idees, treballs i projectes, el retrobament amb vells amics, que amb l'efectiva organització s'aconseguí crear un agradable ambient de convivència.

Collegats Nord

Sembla ser que darrerament aquesta nova escola d'escalada està sent força freqüentada pels autòctons de la comarca. La trobem a l'entrada nord del congost de Collegats, venint de Sort. Podem deixar els cotxes a l'àrea de descans de Morreres, i arribar-nos-hi amb una curta passejada. La carretera la salvem per un pas habilitat sota d'aquesta. Si ens hi fixem, encara podem entreveure les runes de l'antic hostal de Morreres, que juntament amb el monestir de Sant Pere de les Malesses (al barranc de St.Pere) i la borda del Ros (entrada sud del congost) donaven aixopluc als viatgers i traginers en temps de viaranys i camins molt més llargs que els actuals.
L'aproximació és molt, molt curta; fins al punt que gairebé pots fer reunió des del palafang del cotxe, si es pogués aparcar a la via de servei.
Tinc entés (si erro, em corregiu) que els protagonistes de l'habilitació d'aquesta escola i els seus accessos han estat recolzats per l'AEP. És lloable la iniciativa i es reconeix la feina feta, amb un accés correcte, uns peus de via acondicionats amb mesura i un equipament amb material acorde i amb la quantitat i col·locació ben estudiats.

Cal criticar amb severitat el furt de les plaques inicials de la majoria de les vies; els autors d'aquest furt són responsables de les possibles lessions que se'n derivin d'una caiguda aprop del terra per impossibilitat d'assegurar correctament l'inici de l'ascens.
Si algú té coneixement de l'autoria d'aquesta barbaritat, farie bé de recriminar-ho i exigir la seva reposició immediata.
De tota manera, per a escaladors amb certa experiència, no hi ha gaire dificultat per arribar al segon ancoratge.
L'Anaís i la Juana en plena feina.

L'orientació al sud-est, l'aire fresc del congost i la remor del riu faran d'aquesta escola una referència ben aviat. Altres punts d'interés ajudaran, com la breu aproximació, la possibilitat d'un bany a la Noguera Pallaresa, l'espectacular Argenteria, i altres vies assequibles aprop. Una iniciativa amb encert dels escaladors de la comarca. Enhorabona!

Escalada a Vilanova de Meià

Avui en "Carri" ens porta a una zona d'escalada que no coneixem, situada sota uns repetidors i una zona de sortida de parapentistes, just damunt de Vilanova de Meià. L'aproximació no és del tot clara, però amb una mica d'instint excursionista no té pèrdua.





















La zona encara no ha estat masificada, els peus de via estàn absents de brutícia antròpica i les vies no estàn sobades. La dificultat varia entre Vè i 7è. Nosaltres en vam tenir prou escalfant en un Vè i atrevir-nos amb un 6a.






















La zona té orientació sud, força assolellada, desaconsellable per època estival, amb molt bones vistes damunt dels conreus, ara d'un verd intens.
Les vies ben equipades amb Parabolts del 12, tot i que alguna via els té del 10 així com les capçaleres, les quals les trobem amb anelles per despenjar-nos.




Alguna via arriba dalt de la paret, però la majoria es queden a mig camí, de manera que amb corda de 50 de llarg en tindrem de sobres.

Sant Corneli

Un diumenge assolellat, però el risc d'allaus a Pirineu encara és de 3. L'opció de Sant Corneli, sempre propera, acabe sent l'objectiu del dia.
S'hi veu neu a gairebé tot el recorregut, però preveiem que no serà obstacle, però optem per un calçat de bota, que no pas les esportives amb que acostumem a afrontar aquest tipus d'ascensions.
Anem trobant alguna que altra petjada, indicant l'ascens d'algún altre excursionista, però cap de baixada, ni tampoc de cap btt.
Sorpresa! Qui havia de ser: el nostre benvolgut "tiet" de Tremp, que ens el trobem de tornada del cim, amb els auriculars a les orelles, i ens comenta que ha vingut de Tremp caminant, i que donada l'hora, encara tindrà temps de tornar a fer una altra pujada al cim! Aquest home no té què l'aturi.
Deixem al "tiet" amb la seva música i continuem l'ascens al nostre ritme de diumenge a la tarde: és a dir, tranquil. A la darrera pendent abans del cim coincidim amb una parella, de manera que a l'ermita ens hi trobem fins a cinc persones i dos gossos (en "tiet" ja ha tornat a fer la seva segona ascensió del dia). Com sempre, signem al llibre de piades del cim, que aquest cop ha estat renovat per la parella amb qui hem coincidit. Baixem petant la xerrada amb en "tiet" i, evidentment, projectem noves activitats.

Open Internacional Bassiero 2010

Els nostres companys de la SAM, Xavier Fontelles i Carles Barri, han participat en l'Open Bassiero 2010 d'esquí de muntanya, classificant-se en el 19è lloc i amb un temps de 2h 44' 17''.


http://bassiero.blogspot.com/search/label/09.%20CR%C3%92NICA

CAMINADA DE LES CARENES

Ens hi veurem?

CAMINADA DE LES CARENES

El proper 17 d'abril tindrà lloc la primer marxa Pont de Suert - Tremp organitzada pel Patronat Municipal d'Esports de Tremp i els ajuntaments de Tremp i Pont de Suert.


Foto: SERRA DE SANT GERVÀS - Elena Doya

http://www.ajuntamentdetremp.cat/ca/actualitat/detall.aspx?IdNoticia=267

Quartiules

La previsió era bona, amb temps assolellat a tota Catalunya, però en arribar a Llavorsí ja ens adonem que el Pirineu és un altre país. Fem un cafè al Mallol mentre discutim alternatives a la ruta prevista inicialment. Ens animem i acabem decidint afrontar el vent de port; tenim ganes de gresca. A Esterri d'Àneu podem tenir una perspectiva més àmplia, i observem que a Son del Pi està nevant! El Teso s'entreveu enmig de ratxes de vent i neu.

Ens havia passat pel cap de pujar al Milpotros, però tenim coneixement que l'última pendent és propensa a les allaus, i la previsió d'avui insisteix en el risc elevat a les vessants orientades al sudest.
Ens encaminem cap al Quartiules, sortint de les Planes de Son, amb la neu justa per calçar-nos les raquetes uns, i els esquís altri.
La neu humida i gelada es resisteix a caure de damunt dels arbres, obsequiant-nos amb unes imatges ben hivernals i fotogèniques.
El camí és ple de traces, d'un grup de 21 persones que pujaren amb raquetes fa pocs dies, i ens faciliten molt l'ascens fins al refugi del Pla de la Font; d'ací endavant obrirem traça nosaltres.
El dia s'ha arreglat força tot i el fred de 3 graus a l'estacionament de les Planes, i a mesura que ascendim el sol ens va escalfant. Els núvols es queden enganxats a la frontera, com si sabessin que en Mauri de TV3 ha dictaminat bonança a Catalunya per a tot el dia d'avui.

La neu es fonda, gairebé sense transformar.
En la fotografia de l'esquerra veiem la cresta del Roca Blanca, i al seu redere el Teso de Son.














Pujant al Quartiules deixem la collada de Fogueruix als nostres peus, mentre se'ns comença a mostrar el gran paisatge de la vall de Sant Nicolau, amb els Encantats com a protagonistes indiscutibles.
Fem cim. Neu pols. Fonda. Vent fred, però suportable. Bona companyia. Horitzó amb paisatge familiar: Cadí, pic de l'Orri, Port del Compte, Monteixo, Salòria, Campirme, Dorve, Encantats, Portarró, ... una munió de llocs coneguts i una infinitat d'indrets a conèixer.
El retorn el farem per la via directa, amb neu gairebé fins a la cintura, arribant a la pista forestal desdibuixada per la gran quantitat de neu, que ens durà als rètols del pla Palomera, i d'ací a les Planes de Son pel Clot Gran.

Buscant i remenant he trobat aquesta imatge d'Esterri d'Àneu, amb el Teso, el Roca Blanca, lo Pinetó i el MilPotros de teló de fons. Encara no s'hi veu el xalet del "forestal", ni el circuit de BMX, ni la variant, ni el camp de golf, ...

Allaus a SuperEspot

Aquesta és la primera de moltes altres piades que espero i desitjo vagi aportant en un futur proper.
El responsable d'aquest atreviment ha estat en part, en Jordi Solà, que amb la seva persistència ha aconseguit que m'hagi decidit a participar en aquest llibre digital de piades.
Els qui tenim la sort d'haver crescut com a muntanyencs en el si d'alguna entitat excursionista, hem conegut els clàssics llibres de piades dels clubs (o dels refugis), i recordem la importància que li donàvem a aquelles anotacions, amb descripcions, dibuixos i croquis inèdits, que ens ajudaven a resseguir les nostres rutes amb més coneixement, però sense perdre la incertesa de la descoberta: l'aventura.
Altres vegades, les piades ens obrien el camí a projectes nous, a itineraris més llunyans, seguint els passos d'altres companys.
Amb aquest esperit, m'inicio en aquest sender.
I per acabar amb aquesta presentació, us vull agraïr per endavant el temps i l'interés que esmerçareu en la lectura d'aquestes anotacions.

Ens veiem a muntanya.

A continuació, entrant ja en matèria, us presento una de les allaus que ens han anat "saludant" mentre pujàvem per les pistes d'esquí de SuperEspot.


A la propera imatge, podem observar les cornises que amenaçaven damunt la pista de Bruseres.

Quan hem iniciat el descens han començat a tancar algunes pistes pel alt risc d'allaus.
Ahir va nevar damunt neu transformada, i el vent també ha col·laborat en la inestabilitat del mantell. Les cornises a ambdós vessants han produït diverses allaus al desplomar-se per les altes temperatures del dia.
Caldrà tenir en compte el nivell 3 de risc d'allau que ha predit l'IGC.

Tot i el bon temps que ens ha acompanyat en l'ascens, el vent de nord ha anat acumulant núvols a les altes muntanyes del Pirineu, amagant-nos la visió que havíem arribat a tenir sobre la vall d'Unarre i la serra de Campirme.

Bones rutes!