dilluns, 27 de juliol del 2009

Divertiment a la Vall Fosca

Coll de Gavatxos des de Sallente (4.30h). Marmota. Deixo el Subenuix per un altre dia. L'objectiu, avui, és fer fotos hidroelèctriques per la feina.

El camí des d'Estany Gento fins a l'Estany de Cubieso és desesperant. Passen els minuts i l'altímetre no fa més que pujar i baixar. Resultat, sempre estic a 2.350.

Al Coll de Gavatxos no hi puja ni cristo ni gavatxo, segons indica el corriol a partir de la cruïlla amb la Collada de Dellui (línia Carros de Foc) per on passen les úniques ànimes amb que m'he creuat.

Menjo, m'hidrato i em visita l'helicòpter mentre s'em acudeixen alguns adjectius per el cartell del PN. Penso que els responsables de posar aquests cartells no han assolit mai aquest coll caminant. Al Coll de Gavatxos s'hi arriba de cop. No hi ha una transició suau entre el pendent i el pla. És immediat. Tens les roques i l'herba davant del nas i de cop, s'obre la vall del Portarró a l'altra cantó. I a primera línia d'aquest paisatge, el pal de dos metres i la placa metàl·lica. Cartell central, imposat, mal posat. Benvolguts amics del PN, hi ha d'altres maneres de senyalitzar el territori i fer amics que, en questions de conservació d'espais naturals, bona falta ens fan. El mateix cartell posat a peu de carretera, informa i ajuda a comprendre. Al Coll de Gavatxos, agredeix les emocions de qui hi arriba. No costa res pensar-hi abans i fer amics.

La ruta és llarga. En línia recta, 6 km sobre el mapa, gairebé 1, 2 més que des del refugi de Vall Ferrera a la Pica. El GPS em dona un track de 11,7 km de pujada. Multiplico per 2 a la tornada, i ara entenc que foto estirat a l'herba de la piscina municipal de Tremp.

diumenge, 19 de juliol del 2009

"Tope clàssic" a les parets d'Àger

275 metres. 6b+/A1

Molt bona via. Escalada amb el Vicens Mans, ahir al matí, en tres horetes i 20º de temperatura mitjana... en plè mes de juliol. Sols a la paret. Un luxe!

Ll 1.- Fàcil. IV grau. Algun parabolt
Ll 2.- Placa magnífica de 6a. Equipada amb parabolts
Ll 3.- Diedre-fissura de V/V+. Equipada amb pitons i algun parabolt. Al lloro amb el factor 2 de la sortida de la R. Es pot equipar.
Ll 4.- Placa de V/V+. El millor, passar un petit desplomillo. Equipat amb parabolts. Passeu de la primera R i aneu a la segona, deu metres més amunt.
Ll 5.- Llarg de tràmit. III
Ll 6.- El millor llarg de la via. Placa de 6a i diedre de 6b+. Equipat amb parabolts. En el tram del diedre, els parabolts estan tan a prop que es pot fer en A0.
Ll 7.- Desplom fissurat de A1 (3 passos). Es pot equipar un quart pas fins encadenar amb un parabolt. Sortida en lliure de V+. El llarg és molt curt i es pot unir amb el llarg 8 (III). Nosaltres ho hem fet però hi ha molt fregament i dificulta la comunicació.
Ll 8.- Tràmit. III
Ll 9.- Placa d'adherència (V+). Després, ratlles IV/V fins al cim.

Una bona piada la podeu trobar a http://rakclimb.blogspot.com/2008/03/tope-clasic-275m-6b-a1-v-oblig.html