Pic de Lo Pineto, canal Nord-est

11 d’abril, comença a fer pudor de final, final… Però aguantem, encara que siguem a l’obrador de la peixateria!!!

Però la neu primavera permet abordar descensos que les regelades aconsellen evitar… I, deixant el Jimny a 1 km del refugi del Pla de la Font guanyem el 2639m de Lo Pineto, un cim que vist des d’Espot sembla un bony infecte, però que des de Son és més que elegant!

El descens que s’ha inventat en Jan, per una de les canals de la vessant Nord-est, és una passada. Dret i exposat, amb roques que obliguen a ser prescís. Només que, coi! Massa curt és fa! Per què, ve de gust de repetir, repetir, repetir! Repetir-lo, per què és un gaudi dels bons!

Vinga, un esforç més, que queda poc, si… Però no s’ha acabat!

Jan, Mitxi i Koki

Poc seny al Monsent…

Des de de Llessuí, el Monsent de Pallars (2.883 msnm), no és una muntanya fàcil d’esquiar doncs no acostuma a estar en condicions… La neu, el vent, la inclinació i les roques fan que aquesta vessant sigui, o exposada a les allaus, o estigui pelada… O sigui, que en condicions, cal aprofitar i no perdre ni un minut!

Tot i arrossegar la tos conseqüències d’un virus respiratori, tiro amunt i arribo a cim, traient, a més de “el fetge per la boca”, mocs, esputs, baves i gargalls…, i amb un empatx de caramels “Respiral de eucaliptos mentolado”. Però no val a badar, feia anys que cercava el forat d’oportunitat que ha trobat el mestre Jan, amb els compares Miquel i Mitxi.

Decens d’aquells que crean addiciió, amb una neu primavera gairebé perfecte; però avantguarda de final de temporada… No és el comiat, però si l’inici de la fi d’un hivernada que va començar fatal però que ha deixat regals als que han tingut la paciència d’aprofitar-la fins el final. I… Segurament, encara ens deixarà alguna sorpreseta a les valls araneses o de l’alt Aragó.

Esquí 69 (graus latitud, s’entén)…

Amb companys del CEGesquí (els de l’ex-vila de Gràcia, no els agrada que els diguin barcelonins), entre el 21 i el 31 de març, uns dies de gastronomia i pells de foca al cercle polar: a l’Illa de Lyngen! On hi carda més fred que no pas a Lleida els dies de boira!

Doncs si, som a "Lo puto Polonorte"

Tornem amb una col·lecció de cims i amb l’experiència d’haver tastat el “powder” àrtic, però oju que no el regalen! Hem vist més aurores que “polvo”!!

Aurora boreal a l'illa de Lyngen, hi ha qui ve aquí només per a veure això…

Podeu llegir piada complerta al blog del CEGesquí.