¿Sabeu que a la nostra petita comarca encara tenim llocs misteriosos i que hem de descobrir?
Doncs sí, el Miquel Bailac ens ho va demostrar.
L'orografia, els sediments, la construcció de centrals hidrolèctriques, Icona amb les repoblacions etc, han fert palès alguns aspectes dels recorreguts; però nosaltres , en un dia marcat per la pluja, hem fet camí i tant que sí.
Hem deixat Talarn a l'acte, amb un fort desnivell de baixada, direcció, primer al tallafocs de la Linea d'Alta Tensió i desprès a les Roques Pelades.
(Passant per un Pontet de molta bellesa: El Pont de Reganyó)
Avançant per les roques, un ramat de cabres amb lo seu gos, ens van fer companyia una estona, i ens van entretenir mentre feiem fotos al paisatge impressionant que alçant la vista ens deixava bocabadats.
El llac i la pressa de Sant Antoni, sempre, a la nostra dreta ens van fer de marcatge, i "lo" Miquel amb el seu GPS, mapes i moltes "idees" ens va fer de Mentor.
Desprès de superar el repte de no trobar camí, anant pel mig dels turonets, agafant-nos on no es podia, mirant l'allau, trepitjant fang a dojo, malesa que ens cobria fins a les esquenes, desnivells inmesurables, desprès de tot això, ...enganxavem "lo" camí de la civilització; planer però... l'aigua va començar a fer acte de presència.
Tranquils, tots, que el més enigmàtic de la carena havia quedat enrera i Salàs era als nostres peus.
En poc més de 8.5 Km. estàvem fent la cervesseta.
Segons els GPS sincronitzats, la distància del desnivell havia estat 400 metres. Arribant al punt més alt d 870 m. aproximadament.
havíem estat en moviment 2 hores i 55 minuts i parats 45 minuts.
"Ruta" com totes, planificada, curiosa i espectacular, per no oblidar i torna-la a fer.
FINS AVIAT.
Ostres, la zona de Roques Pelades m'encanta. Serà qüestió d'anar més enllà i explorar a sac com vosaltres. Us passo dues fotos que hi vaig fer aquest gener...
ResponEliminahttp://www.flickr.com/photos/trempoli/12188611656/
http://www.flickr.com/photos/trempoli/12169865844/in/photostream/
"De Talarn, bajando por un predegoso atajo, nos dirigimos en busca de una parodia de carretera que desde Tremp conduce a Salás y que serpenteando por numerosas y violentas curvas, entre malezas, viñedos y olivares, deja a la derecha el cerro de Santes Creus, que oculta en su seno la cañada de Susterris, y más adelante, el sitio donde se levanta el enorme monton de piedras conocido desde tiempo inmemorial con el nombre de: Los homens morts, y en el que el arqueólogohallaria quizás un antiguo túmulus si el monumento no se hubiere barrido para aprovechar sus materiales en la construcción del afirmado... "
ResponEliminaEl Eco del Pallars, 20/02/1887
Així doncs, ja tenim una part de la ruta.