dimarts, 7 de juliol del 2026

Escapada barranquista a la Sierra de Guara: calor, aigua i moltes ganes de gaudir

 Aquest Sant Joan hem tornat a una de les nostres zones preferides per fer barranquisme: la Sierra de Guara. Tot i coincidir amb una bona onada de calor, hem pogut gaudir d'uns dies espectaculars, buscant sempre la millor manera de refrescar-nos entre barranc i barranc.

Vam començar amb el Formiga, un clàssic que mai falla. Ens va agradar tant que el vam acabar fent dues vegades. Amb els gorgs d'aigua cristal·lina i els salts, va ser la millor manera de combatre les altes temperatures.

També vam fer Los Oscuros de Balcés, amb una aproximació que ens va fer suar de valent. El desnivell, sota un sol intens, va posar a prova les cames, però un cop dins del barranc l'esforç va quedar més que recompensat.

Un altre imprescindible va ser La Peonera , que presentava un cabal just, ideal per gaudir-ne al màxim. Les condicions eren molt bones i ens van permetre recórrer aquest magnífic barranc amb tranquil·litat i molta diversió.



El Gorgonchón, curt però espectacular, també ens va captivar. Tant és així que, igual que amb el Formiga, el vam repetir. És un d'aquells barrancs que, malgrat la seva curta durada, sorprenen per la bellesa de l'entorn i les seves formes.

Per evitar la calor extrema, vam reservar Portiacha per al vespre. Vam començar quan el sol ja afluixava i vam acabar l'activitat cap a les onze de la nit. És un barranc força sec i amb poca ombra, però el tram final, quan cal travessar el riu amb l'aigua fins a la cintura, va ser la millor manera d'acabar la jornada.

En general, ens hem trobat una aigua força calenta per l'època de l'any i uns cabals més aviat fluixos. Tot i que aquestes condicions ens han permès gaudir dels descensos, no hem pogut evitar pensar en com està canviant el clima i en l'impacte que això té sobre els nostres rius i les nostres muntanyes.

Han estat uns dies intensos, amb molta calor, moltes rialles i, sobretot, moltes hores compartint una de les activitats que més ens agraden. Una altra sortida per recordar i que ja ens fa pensar en la propera aventura. 🥳🥳🥳

dissabte, 28 de febrer del 2026

Forat de l'Or - l'aventura continua

Després d'un període de pluges en que ha sortit aigua per la boca molts dies, sembla que hi ha bones condicions de visibilitat amb un nivell alt als quatre o cinc dies de deixar de ploure. A més hi ha neu al massís que està fonent a poc a poc i segueix alimentant el col·lector.
Eliseo arriba el dia 28 a les 20:00 a la boca. Els darrers sis dies membres de la SAM han realitzat observacions del cabal i de la terbolesa de l'aigua per poder afinar el moment òptim per atacar l'exploració. És fan sis aportacions de material entre Jose, Jordi i Eliseo.
L'aigua està neta, el nivell 15 cm per sota del punt de referència, la surgència de l'exterior activa i el fil instal·lat pel Cèsar del GRAE, el dia anterior.
El dia 1 després d'esmorzar i portejar els quatre petates que falten es prepara tot i entra a l'aigua l'Eliseo.
Jordi Pascual, Jose Ignacio, Alba Serra, José Moldes, Ferrán Marqués i César Sempere amb José Marín fan d'equip de superfície mentre Eliseo progressa en solitari envers la punta d'exploració.
Prop de l'inici sorgeixen problemes amb la vàlvula de sobrepressió del "sidewinder" i els "displays" però Eliseo decideix intentar suplir les mancances tècniques amb manipulacions manuals i continuar.
Busseig amb "rebreather" Classic i Sidewinder, 2xs80 de tx de 100m i de 80m per alimentar els "rebrathers", s80 de nx50 per poder tornar en obert.
Eliseo no busseja res còmode per diverses raons:
l'ampolla de Nx50 al darrera està molt negativa (pocs suros)
Porta molt de llast a la dreta (focus, regu sidewinder) i poc a l'esquerra (argó composite 2l amb regu lleuger)
Dos displays del sidewinder donen error: un no llegeix res i l'altre s'apaga de vegades.
Busseig sense vàlvula de sobrepressió al sidewinder perquè falla abans d'entrar, la trau i li posa un tap. Molt bé, però els ascensos resulten més difícils.
Arriba fins a -20 després de travessar el S3 i es retira. Massa problemes.
Temps total d'immersió, 110 minuts amb una descompressió a 6 metres de 30 minuts.
Recollim tot, vuit portejos de material, dinar a l'hotel Terradets i tornada a casa, per recuperar il·lusió!





Posteriorment,  Eliseo diu:

A la immersió un dels tres displays del segon rebreather no arrencava. 
Ja bussejant un altre dels dos que quedaven s'apagava i s'encenia 
segons li donava. Així que vaig arribar fins al límit dels meus bailouts
en obert després del S3 i em vaig tornar. 
Resulta que el tap de l'orifici de calibratge dels displays és massa 
llarg, toca la placa electrònica i feia un curtcircuit que tornava boja 
a l'electrònica. 
Sense el tap, a casa, tot anava bé i aquest va ser el problema. 
Els displays estaven recentment revisats i el fabricant m'havia enviat 
taps nous massa llargs. Els he llimat i ara tot va bé i tinc ganes de 
tornar-ho a intentar 🥳🥳 
 

Espeleosubmarinista i text: Eliseo Belzunce 

Veu en off: Ferran Marqués i Alba Serra

Suport en superfície: Jordi Pascual i Jose Ignacio Perdices

Punt calent: Josep Lluís Moldes
 
Suport previ subaqüàtic: Cèsar Sempere i José Marín


Han participat membres dels clubs :
 
 
Amb la col·laboració de: 




 

divendres, 27 de febrer del 2026

Rondinaires team

 4 “iaios” rondinaires, 3 que viuen al Pallars i un que viu… A Madrid!!! Decidim desafiar el torb i fer travessa per les distants muntanyes del Pirineu oriental. 

Així doncs, passem la Bonaigua, i després d’esmorzar a Martinet ens endinsem en les desconegudes valls Cerdanes. 

1r dia. Deixem el cotxe a l’aparcament de Cotze, de la tancada estació d’esquí de Puigmal, i remuntem fins al cim del Puigmal d’Er, 2913 msnm. D’allà baixem fins al santuari de Núria, 1987, on fem nit a l’hotel. Fa molta calor a l’hotel, molta! I, a més, ens acabem el barril de “Turia”. 

 


2n dia. Pugem a l’Alberg del Pic de l’Àliga i per la Coma de Font negre passem el Coll de Torreneules (2560), i “cap avall” pel torrent de de la Coma de vaca fins al refugi Manelic (2000). Uff, pells i cap a munt de nou per la Coma del Freser fins al Coll de la Marrana (2515) i tiravall cap a Ulldeter on fem nit al “Pastiura”. Allà en Josep ens tracta de “Ptamare” i ens fa provar els seu licoret de pi…


3r dia. Puguem al Bastiments (2881) pel coll de la Geganta i l’Esquena d’ase. Males llengües diuen que hem fet “trampa” i hem agafat el telecadira Jordi Pujol Planell, que portin proves de la seva acusació aquest FdeP!!! Fem descens per la vessant SO i enfilem el coll de Tirapits (2791), Pics de la Vaca (2833) i de la Fossa del Gegant (2805) i tira avall cap a Núria pel Coll de Noucreus. Torna a l’Hotel on, casuml’olla, tornem a “finiquitar” el barril de “Turia”. Redeu, que no paguen calefacció aquí? Quina calor, nova nit de “iaios-en-pilotes”!! 

 


4rt dia. Esmorzar competiu: alguns superen el 7 gots de suc de taronja i dues truites…, més “bolleria” industrial fins a nivells incompatibles amb les injeccions d’insulina. Fregant el coma glucèmic, pel Coll verd, apuntem al Pic de Segre (2844) per baixar fins a l’aparcament de Cotze. Ens avancen uns joves de 45 anys (o menys) que no ens diuen ni “Bon dia”, això ens serveix de motiu per refunfunyar tot el viatge de tornada. Braves al 4 camins de Puigcerdà, no tenen “Turia”…

 

 

NOTES: Neu dura primavera molt ventada. En quotes altes, molta profunditat (fins 2m o més), però irregular: sobreacumulacions i petits trams de pedra. En quota baixa la neu està reculant molt ràpid. Les serretes imprescindibles. 

Jan (68), Joseba (73), Koki (61) i Michel (74)




Els 4 rondinaires!