Agulla de l'Arbret

1a tirada de l'aresta Brucs

Agulles de les Bessones, amb el refugi Vicenç Barbé al fons.

Fred, vent, Agulles en un dia d'entre setmana, ... Montserrat és nostra!
Aquesta regió és increïble. Tants dies que hi hem dedicat, a recórrer les seves eternes canals, tantes escalades, tants somnis de llibertat, ... Aquí ens hem format, hem crescut, ens hem trobat, ... i ens segueix acollint.
Trobem les canals amb els passos equipats amb cordes noves, amb ancoratges més segurs, amb refugis d'emergència condicionats, amb capçaleres de ràpel modernes, ... amb l'empremta dels nous montserratins.

En alguns blogs esmenten com a "químics" els ancoratges de la via "Om Mani Padme Hum", quan realment són els anomenats "Starfix"; més informació en format pdf.

Endevina territori

Endevineu l'indret? Comarca? Municipi? Llocs que s'observen a la imatge?

Solució:
En el recentment aprovat Catàleg de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic, Paisatgístic, i Ambiental del municipi de Tremp, trobem inclosa la Cova d'en Janera, considerant-se així com a Bé Cultural d'Interès Local.












En el volum dedicat a la comarca del Pallars Jussà del Catàleg espeleològic de Catalunya (BORRÀS, F, MIÑARRO, J.M. TALAVERA, F. (1979)), trobem la següent descripció:

Municipi: Tremp (antic terme de Gurp de la Conca)
Coordenades: Long. 0º50'40''. Lat. 42º13'26''.
Alçària s.n.m: 998 m.
Cartografia: Full I.G.C. nº252.
Terreny: Conglomerats.
Espeleometria: Desnivell +13 m. Recorregut 127 m.
Situació: Per sobre del poble de Gurp, des d'on es veu la boca i a uns 10 minuts de camí.

Descripció: Presenta dues boques, per la més gran es realitza normalment l'accés, donant pas a una galeria de fàcil recorregut i de traçat angulós; en els últims metres existeix una gatera que desemboca a una saleta final.
Morfogènesi: Antiga sorgència en avançat estat de fossilització; excavada sobre una xarxa de diàclasis que orienten els diferents trams del conducte i un nivell margós que determina l'emplaçament altimètric.

Dades: G.Iñigo, J.Rovira, J.M.Victòria.

A l'entrada de la principal boca trobem la serigrafia habitual de les cavitats explorades pels espeleòlegs, amb les sigles del grup que estudià i mesurà la cavitat el 1965, referint-se a l'Equip de Recerques Espeleològiques (ERE), el qual és una secció del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).

Topografia:

Trobem la primera descripció d'aquesta cavitat en el "Catàlech Espeleològich de Catalunya", Butll. CEC, d'en Mossèn Norbert Font i Sagué, el 1897.
El 1965, en J.A. Raventós publica l'article "La Cova d'en Janera" a la revista Montaña, amb la fitxa completa i topografia d'aquesta cavitat.

L'accés a la cavitat es fa des del poble de Gurp, seguint el camí que s'adreça als barrancs del Grau i el de Carants, passant pels Corrals de Gurp. Des del camí cal grimpar uns pocs metres damunt un grapat de pedres amuntegades expressament, on hi trobem una cadena que ens ajudarà en el tram final.

Des del poble de Gurp, aquí amb l'església en primer terme, es fàcilment observable la boca principal de la cova d'en Janera, de la qual es diu que serví de lloc de recolliment per a un eremita fins fa poques dècades; encara s'hi poden trobar restes d'un aparent jaç.

Curs d'espeleosocorrista

La IX edició del Curs Tècnic d’Espeleosocors, realitzat a Ramales de la Victoria (Cantàbria) entre els dies 27 de setembre i 2 d’octubre, ha comptat amb la participació de quatre afiliats de la Federació Catalana, dos d’ells Instructors de l’EFCE.

El curs ha estat organitzat per l'Escola Tècnica d'Espeleologia, juntament amb l'empresa MTDE. En aquest curs, d'alt nivell tècnic i 50 hores eminentment pràctiques, s'han impartit coneixements sobre l'organització d'un espeleosocors, operacions de rescat en coves, avencs i canyons, resistència de materials, condicionament d'un ferit a la llitera, tècniques de transport i evacuació, etc. Tot això mitjançant pràctiques en paret exterior, canyons i cavitats de diferent graus de dificultat: Cuevamur, río Calera, avencs de Azpilicueta, Cárcavas i la torca del Hoyón II, amb desnivells de fins a gairebé 200 m de fondària i verticals superiors als 30 m.
En total han participat 13 espeleòlegs pertanyents a grups navarresos, biscaïns, catalans i malaguenys. La implicació, l'ambient de treball, i l'alt nivell tècnic de l'alumnat, ha propiciat un resultat molt satisfactori.
Aprofitem per agrair i felicitar als organitzadors, per l'alta qualitat del curs i l'excel·lent tracte rebut. També a Rocío, María i les noies de l'Alberg de Ramales, per lo bé que ens han cuidat i per obsequiar-nos amb la seva simpatia.

Jornades de Gestió de Camins - Viatge a Dolomites de Brenta

BARRANCS A PERÚ

En breu disposarem de les dates de les primeres projeccions en 2D que farem.
Tràiler
Més informació: web

Crestes Lezat-Quayrat-Portillón

Gorges del Cadi Inferior

Gorges de Marc

Barranc de l'Artigue

Aneu, Flors de Déu...

3.062 metres. Una altura modesta, però una ascensió magnífica. La Tuca de Las Culebras és la germana menor del Vallibierna, moltes vegades anul·lada per ell com si fossin la mateixa muntanya.

Les dues puntes, però, individualitzades i unides per l'espectacular "Pas del Cavall" es converteixen, així, en dues muntanyes bessones que comparteixen una geologia extremadament violenta i uns paisatges acolorits de ferro.

L'ascensió per la Canal de Culebras no és llarga, ni difícil. Tot i això els 1.112 metres de desnivell tenen forts pendents en alguns trams que s'enfilen fins el Coll de Culebres i a la canal rocosa que et deixa a una petita bretxa entre la Tuca i el Pic de Llauset.

Una curta i senzilla però espectacular i lleugerament perillosa grimpada de 60 metres des de la bretxa et deixa al cim, a tocar del Pas de Cavall.

Al llarg de tota l'ascensió, la Tuca de las Culebras ens ha obsequiat amb la companyia dels isards, de voltors, de cercavores, del falcó pelegrí llençant-se en picat des del cim, de crits de marmotes, de flors acolorides que viuen en alçada entre mineral de ferro...

... i aquelles altres, intocables en el prat, bellament anomenades Flors de Neu. Aneu, Flors de Déu.