dilluns, 14 de maig de 2012

La SAM a l'Aneto

El passat divendres 11 de maig, tres socis de la SAM i un convidat lleidatà vam anar a l'Aneto amb esquís.  Vam tenir dues sorpreses, una de bona i una altra no tant. Per una banda, hi havia més gent de l'esperada, per ser un dia feiner, encara que fos festiu a la ciutat de Lleida. La bona notícia va ser que la carretera fins el pàrking de la Besurta ja estava neta de neu i per tant oberta al trànsit. Ens temíem haver de fer un "fica-treu" d'esquís des de l'Hospital de Benasc, per sort no va ser així.

Decidim pujar per la via clàssica passant pel refugi de la Renclusa, Portilló Superior, Gelera d'Aneto i Coll de Corones. Sortim tard, perqué la neu estigui estovada i poder pujar sense perill de patinades ni haver de posar ganivetes. Quan engeguem, molts ja han tornat al cotxe, i en desaconsellen fer la baixada clàssica per Aigualluts. Trobem la neu a 5 minuts del cotxe, tot i que amb alguna interrupció abans de la Renclusa.




Com sol ser típic de les nostres sortides, cadascú acaba anant al seu ritme, inclús fent diferents pics, l'important és que tothom s'ho passi bé.

Aquest any no podrem repetir la foto de l'any passat, quan el dia següent de guanyar la Champions vam anar a penjar la bandera del Barça a la creu de l'Aneto.




Després de fer l'Aneto, amb una temperatura molt bona i trobar poc gent, uns retornen directament cap al cotxe, i jo baixo en diagonal uns centenars de metres per la gelera, més o menys en direcció a l'estany del Salterillo, sense arribar-hi, torno a posar pells i em dirigeixo al Coll del Mig i Pic del Mig, i, a l'altra banda del coll, el Pic de Corones, amb una visió privilegiada del cim de l'Aneto,  amb el corredor Estasen a la dreta, i a l'esquerra, al fons, el Pics de Barrancs, Salenques, Mulleres (o Molières) i muntanyes araneses.




Coll del Mig i l'imposant Pic del Mig des del Pic de Corones, amb les traces de pujada i baixada.




Des del Pic de Corones també hi ha una bona visió de la vall del seu nom, i del Pics de Vallhiverna i muntanyes veïnes.




Una visió diferent de la Gelera de l'Aneto, amb la fita del cim del Corones em primer terme, i al fons el Portilló Superior, i més endarrera els Pics de Salvaguarda i de la Mina flanquejant el Portilló de Benasc.




Des del coll del Mig, baixo per una neu fantàstica fins a la vertical del Coll Maleït, torno a posar pells i hi pujo. Quin contrast entre els dos vessants!, el nord, és un suau pendent, mentre que al sud hi ha una paret amb una dreta canal. Just al moment d'arribar al coll, comença a nevar una mica, així que em plantejo abandonr l'últim objectiu del dia, el pic d'Abadías, però torna a sortir el sol i finalment hi vaig, però a peu perquè ja havia tret les pells i em feia mandra tornar-les a posar, pels pocs metres qui hi ha fins dalt. Es torna a tapar, retorno ràpidament al coll, calço esquís i baixo directament cap al Portilló Superior. Una última mirada a dos del cims de la jornada, l'Aneto i el Pic del Mig.




Finalment, memorable descens directe de gairebé 1000 metres fins a pocs minuts del cotxe, per una neu al punt a les 5 de la tarda. En aquest cas, el cel tapat ha estat un avantatge i ha permès que es refredés una mica la neu!

En resum, un gran dia d'esquí de muntanya, on tothom s'ho ha passat bé. Hi ha neu per dies, així que segur que hi tornarem aquesta temporada.

1 comentari:

  1. Molt bona piada, Jordi! Això si que és comentar una sortida. Per quan la propera?

    ResponElimina