Diumenge vam anar a una caminada Anglesola a Lo Calvari de l'Urgell, organitzada pel Club Esportiu d'Anglesola, ja fa 3 anys que la fan. Vam ser 6 els què hi vam anar (Noe, Raquel, Dani, David, Joan i jo), tots amb la samarreta de les Carenes d'aquest any.
Com sempre, havíem quedat per sortir davant del Llac Negre, a les 5:15-5:30. I així, carretera i manta direcció cap a Anglesola, que just abans d'arribar-hi ja anaven caient 4 gotes. Tot i així vam decidir que faríem Lo Calvari.
7 del matí i sortida puntualíssima, 160 participants inscrits, dels què segur que n'hi ha va haver que es van quedar a casa en vistes del temps. Per davant, 55km per recórrer amb el risc de pluja de company de camí.
Ens esperaven 15 km per arribar al primer avituallament a Rocafort de Vallbona i poder esmorzar. La Raquel va decidir tirar i ja no la vam veure més en tota la caminada, després vam saber que havia arribat la primera de les dones.
Després d'esmorzar vam seguir caminant fins arribar a Nalec, visitar el poble, agafar provisions d'aigua i fer-nos alguna foto.
A Rocallaura tocava dinar, això si, després d'haver-nos tornat a enfilar a dalt de tot del poble. Vam dinar que, de fet, era l'hora del vermut.
Després vam seguir cap a Vallbona de les Monges, un poble amb encant, de la ruta del Císter, un dels monestirs cistercencs de la Catalunya Medieval, fundat el segle XII i femení.
Aquí ja ens va fer una petita ruixadeta, arribàvem al km 33, fitxar ràpid, beure algo, agafar 4 gominoles i amunt que tornava a tocar pujada, vam pujar i més aigua, xim xim xim.....una mica de fang, una mica de patinatge,...i anar seguint fins que, just abans d'arribar l'avituallament de Sant Martí de Maldà es va tornar a posar a ploure, però aquesta vegada ja es veia que aquells núvols negres portaven regal...pedregada a sobre!!
Ja feia rato que ens preguntàvem perquè se'n deia Lo Calvari de l'Urgell, i ben bé no ens ho imaginàvem. Després de la descàrrega vaig arribar a la conclusió que si Calvari és el lloc on es passava justícia, situat damunt d'un turó, i on Jesús va ser crucificat, l'adaptació a la caminada és que el calvari són els punts de control i avituallaments situats a la part més costeruda dels pobles i allí on les pluges i la pedregada ens van crucificar, almenys pel que a mi respecta.
I amb tota aquesta odissea arribàvem a Preixana a fer el darrer avituallament.
Aquí semblava que érem en terreny pla, però no, puja cap amunt a fer una visita a l'església i torna a baixar, per seguir cap a Anglesola amb una tempesta de trons i pluja que ens envoltava per tot arreu....imagineu-vos el resultat, aigua per doquier.....i a córrer s'ha dit!! Així que caminar-córrer i ens vam tornar a mullar, ben molls i arribada a Anglesola després d'una mica més d'11 hores...FI DE CALVARI!!
En resum, un circuit de 55km, de 1750m de desnivell, molt ben senyalitzat, molt ben organitzat i que passa per la ruta del Císter i per una part del Camí català de Sant Jaume.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada