Senarta-Cregüeña-Coronas-Senarta (15 Agost)

El cap de setmana ens juntarem uns quants en ganes de no passar calor, així que decidirem anar a Benasc a celebrar que teníem festa a la feina i, ja de pas, la mare de deu d'agost. La intenció inicial era fer una excursió i pujar el pic Argüells des de Coronas baixant per la vall de Cregüeña.

Així, motivats anàrem a dormir al plan de senarta el més prompte que poguérem; ja es sap que quan s'ajunten alguns amics costa anar a dormir. Doncs havent dormit 4h i mitja ens desperta la Paloma... ja és hora d'alçar-se que perdrem l'autobús que ens puja a Vallibierna, junt a tots els "intrèpids" anetistes.

Ens plantem els 5: Rosa Anna, Ester, Paloma, Alícia i jo, acompanyats de la nostra gossa la Puça, amb la intenció incerta que la deixéssin pujar al autobús, maitant si anirà mig buit...

Quan arriba l'autobús a les 5:15 del matí esta tot ple, sobren 5 persones, així que el xofer ja te la excusa perfecta: resignats i amb ràbia, ens quedem en terra veient com l'autobús que ens havia d'estalviar un bon temps de pesada caminada per pista marxa.

Decidim fer el trajecte en sentit contrari (Cregüeña-Argüells-Coronas) i sobre la marxa decidir si fèiem marxa enrere o continuar, sempre amb l'esperança que al baixar l'autobús vaja més buit o hi haguera altre xofer i acceptessin a la Puça.

A mesura que anem pujant la densitat de blocs augmenta, fins arribar a l'impresionant llac de Cregüeña.

Allí decidim continuar fins al coll, i llavors decidim per quin costat  baixem. Afrontem última rampa fins el coll, per una tartera trencacames i de camí s'enduem darrere a dos anglesos (que van en sandàlies) perduts entre tanta pedra. Quan arribem al coll, se'ns han passat les ganes de continuar pujant fins el pic, així que el deixem per a un altre dia i baixem a l'Ibon Medio de Coronas a dinar.

Lleugerament recuperats, i amb el cap bollint del sol, continuem la tediosa baixada fins la parada d'autobús. De camí la Paloma que ve molt cansada i amb un fort cop al genoll i la Alícia també pateix d'articulacions.

Decidim que elles dos es queden per baixar amb el car autobús (poc més i es queden fora altra vegada!!), mentre que Rosa Anna i jo per obligació ens toca baixar a peu, junt a Ester que l'hem enganyat dient-li que recordàvem un senderet molt xulo que talla la pista... Aquest últim troç si que ens acaba de fulminar, sobretot perquè el senderet que recordàvem està molt al final i és molt curt!!!

Rebentats i contents arribem al càmping de senarta després de 12h de caminata i quasi 1700 m de desnivell, primer cap a  dalt i després cap a baix.

Això si, donem gràcies al xofer, perquè si haguéssim tingut que baixar per la vall de Cregüeña, encara ens farien mal els genolls de tanta pedra!! :D

Excursió molt recomanable!!