Tot i la predicció de mal temps, uns quants socis de la SAM (amb les respectives famílies) ens aventuràrem a participar de la XXVa Pujada al Port de Salau, i així col·laborar en la reivindicació permanent del CAOC, l'agermanament de les cultures i pobles de Catalunya i Occitània.
La pluja va acabar fent acte de presència, però tot i mullar-nos una mica, ens van quedar ganes per visitar la Casa de l'Ós, centre d'interpretació recentment inaugurat al poble d'Isil.
La canalla va suportar molt bé el desnivell i les inclemències del temps, demostrant que són els futurs excursionistes de la SAM!
 |
| Socis de la SAM al Port de Salau |
 | ||
Trobada al Port de Salau
|
Des de fa 25 anys, el primer diumenge d'agost, es fa la Pujada al Port de Salau (2.010 m) pels dos vessants del Pirineu, pel Pallars Sobirà (Catalunya) i per l'Arièja (Occitània). Les primeres vint Pujades al Port van aplegar més de 500 persones en cada ocasió. D’aleshores ençà, els occitans hi han estat cada cop més nombrosos; el 1992 ja n’eren el doble que els catalans. El 1997 l'afluència fou molt important per cada costat. El 1998, amb pluja i neu, només hi pujaren alguns valents. El 1999 tornà ser un èxit de gent, més de 600 persones, i amb un bon sol. El 2000, amb boira, plugim i fred, hi assisteixen unes 400 persones, la meitat dels quals són occitans. Entre els anys 2001-2005 l'assistència fou molt nombrosa, i el temps esplèndid. El 2006, malgrat el fred (5 graus) es feren tots els actes i per primer cop s’hissaren les dues banderes al mig del Port. El 2007, coincidint amb el 20 aniversari de la Pujada, hi assisteixen 900 persones i, els Trabucaires de Gràcia, per segon cop. El 2008 hi pugen 800 persones amb els trabucaires i molts músics. El 2009 al Port hi ha una boira espessa i fred (5 graus) i els actes s’escurcen pel mal temps.
Tanmateix, es registren uns 400 participants. El 2010 fa un dia esplèndid i se superen tots els rècords
d’assistència anteriors: l’estimació és de 900 persones. Els Trabucaires de Gràcia i 12 músics animen la festa. El 2011 hi ha una espessa boira freda procedent del costat català. Es fan els actes, però s’escurcen pel temps.
Per manca de comunicacions, des dels dos costats és obligat pujar a peu al cim del Port. Els catalans ho tenen millor perquè una pista forestal apta per a jeeps arriba fins a uns 45 minuts a peu del Port. Els occitans, en canvi, tenen més de dues hores i mitja de camí a peu pel seu costat. Un cop a dalt, es fan uns actes de germanor amb intercanvis de productes típics dels dos costats: formatge, vins, licors, ratafia, galetes, xocolata, embotits, etc. S'hi fan danses occitanes per a tothom, interpretades per acordionistes del Pirineu occitans i catalans, i de Barcelona.
Hi ha discursos de benvinguda, cançons, danses per tothom, himnes, banderes, i s'acaba amb una gran rotllana amb el Cant dels adéus i una gran foto de família. Tot és imponent, impressionant i meravellós, sota la mirada de les àguiles i tot això, trepitjant la verdor del Port, esmaltada de flors. Hi participen les autoritats de les dues comarques i es reivindica la cultura comuna catalano-occitana i les relacions transfrontereres, que haurien de relligar les dues comarques. Si hi aneu un cop, hi tornareu cada any. És meravellós el paisatge i inoblidable la germanor i la “frairetat” de la trobada.
Tanmateix, es registren uns 400 participants. El 2010 fa un dia esplèndid i se superen tots els rècords
d’assistència anteriors: l’estimació és de 900 persones. Els Trabucaires de Gràcia i 12 músics animen la festa. El 2011 hi ha una espessa boira freda procedent del costat català. Es fan els actes, però s’escurcen pel temps.
Per manca de comunicacions, des dels dos costats és obligat pujar a peu al cim del Port. Els catalans ho tenen millor perquè una pista forestal apta per a jeeps arriba fins a uns 45 minuts a peu del Port. Els occitans, en canvi, tenen més de dues hores i mitja de camí a peu pel seu costat. Un cop a dalt, es fan uns actes de germanor amb intercanvis de productes típics dels dos costats: formatge, vins, licors, ratafia, galetes, xocolata, embotits, etc. S'hi fan danses occitanes per a tothom, interpretades per acordionistes del Pirineu occitans i catalans, i de Barcelona.
Hi ha discursos de benvinguda, cançons, danses per tothom, himnes, banderes, i s'acaba amb una gran rotllana amb el Cant dels adéus i una gran foto de família. Tot és imponent, impressionant i meravellós, sota la mirada de les àguiles i tot això, trepitjant la verdor del Port, esmaltada de flors. Hi participen les autoritats de les dues comarques i es reivindica la cultura comuna catalano-occitana i les relacions transfrontereres, que haurien de relligar les dues comarques. Si hi aneu un cop, hi tornareu cada any. És meravellós el paisatge i inoblidable la germanor i la “frairetat” de la trobada.
Extret de http://caoc.cat
Més info:
La indústria de la fusta al Port de Salau. Retalls d'història.
sendersPallarsSobirà
RacóCatalà
VilaWeb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada