Dir que la via te un primer terç on busca enllaçar alguna fisura i és on haurem d'anar equipant i la resta, a partir de la feixa, gairebé traça una línia recta fins al cim i resta més equipada amb parabolts i pitons.
Ressenya extreta de http://www.lanochedelloro.com/
Per guanyar temps hem empalmat alguns llargs, L1+L2, L3+L4, L11+L12 i L14+L15.
La fisura del L3 anomenada "La Llaga", la secció més desequipada
Per sobre la feixa, la via es torna aérea i alternem artificial i lliure, fem servir menys encastadors.
Al final del penúltim llarg el rocam és qualitat "mel"
El dia allarga molt en aquestes dates, però també ha fet calor i hem acabat fent curts d'aigua.
Material utilitzat: Friends del 0'0 al #2BD
2 cordes 60m
18 cintes
Horari: 7 hores.
Descens: Hem anat a buscar una línia de ràpels que baixen per la vesant est de la paret, amb dos ràpels, el segon volat, ens plantem a prop de la sortida de la "Postmortem" fins aquí perfecte. A partir d'aquí hagués sigut bona opció seguir la fresa direcció Nord-Est a buscar una torre d'alta tensió sobre el túnel de la carretera, pero hem continuat recte a vall per un camí obert, alternant feixes i tres ràpels més, sobre instal.lacions potentes i camí arreglat, però sota el meu parer, desaconsellable ja que hi ha molt matoll on s'enganxen les cordes i és fàcil fer baixar pedres. També a algú li ha caigut pintura vermella.
Cordada: Sergi Malet, Eloi Bisbal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada