Com a escalador de la SAM semblava incoherent no haver fet la Sam de Collegats (sector Gramuntill) Pels puristes: via dels grans Túnica i Vives, no dedicada a la SAM… Dedicada e en Xavi Samsó (conegut com a "Sam")… Però, coi, que coi importa? Sam? Doncs som-hi!
La via m'ha semblat més difícil que la graduació de les ressenyes (o es que estic ja molt rovellat), però mira, arrossegant-se miserablement… A sobre… La sortida de la R2, encegat pel sol, m'ha porta a la dreta per lo més fàcil (que no era) i, recontradellonses, recula en desgrimpada... I la maleïda figuera que obstrueix la segona xemeneia i t'amenaça com un sodomita híper-excitat! Poc que has de caure aquí (mai tant)!
Be, com totes les vies de l'univers Túnica una més que s'ha de fer!
Amb 60, i al 60è aniversari de la SAM, a la fissura Sam, "what else"?
Gaudiu!
Koki Gassiot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada