Sant Corneli

Un diumenge assolellat, però el risc d'allaus a Pirineu encara és de 3. L'opció de Sant Corneli, sempre propera, acabe sent l'objectiu del dia.
S'hi veu neu a gairebé tot el recorregut, però preveiem que no serà obstacle, però optem per un calçat de bota, que no pas les esportives amb que acostumem a afrontar aquest tipus d'ascensions.
Anem trobant alguna que altra petjada, indicant l'ascens d'algún altre excursionista, però cap de baixada, ni tampoc de cap btt.
Sorpresa! Qui havia de ser: el nostre benvolgut "tiet" de Tremp, que ens el trobem de tornada del cim, amb els auriculars a les orelles, i ens comenta que ha vingut de Tremp caminant, i que donada l'hora, encara tindrà temps de tornar a fer una altra pujada al cim! Aquest home no té què l'aturi.
Deixem al "tiet" amb la seva música i continuem l'ascens al nostre ritme de diumenge a la tarde: és a dir, tranquil. A la darrera pendent abans del cim coincidim amb una parella, de manera que a l'ermita ens hi trobem fins a cinc persones i dos gossos (en "tiet" ja ha tornat a fer la seva segona ascensió del dia). Com sempre, signem al llibre de piades del cim, que aquest cop ha estat renovat per la parella amb qui hem coincidit. Baixem petant la xerrada amb en "tiet" i, evidentment, projectem noves activitats.

Open Internacional Bassiero 2010

Els nostres companys de la SAM, Xavier Fontelles i Carles Barri, han participat en l'Open Bassiero 2010 d'esquí de muntanya, classificant-se en el 19è lloc i amb un temps de 2h 44' 17''.


http://bassiero.blogspot.com/search/label/09.%20CR%C3%92NICA

CAMINADA DE LES CARENES

Ens hi veurem?

CAMINADA DE LES CARENES

El proper 17 d'abril tindrà lloc la primer marxa Pont de Suert - Tremp organitzada pel Patronat Municipal d'Esports de Tremp i els ajuntaments de Tremp i Pont de Suert.


Foto: SERRA DE SANT GERVÀS - Elena Doya

http://www.ajuntamentdetremp.cat/ca/actualitat/detall.aspx?IdNoticia=267

Quartiules

La previsió era bona, amb temps assolellat a tota Catalunya, però en arribar a Llavorsí ja ens adonem que el Pirineu és un altre país. Fem un cafè al Mallol mentre discutim alternatives a la ruta prevista inicialment. Ens animem i acabem decidint afrontar el vent de port; tenim ganes de gresca. A Esterri d'Àneu podem tenir una perspectiva més àmplia, i observem que a Son del Pi està nevant! El Teso s'entreveu enmig de ratxes de vent i neu.

Ens havia passat pel cap de pujar al Milpotros, però tenim coneixement que l'última pendent és propensa a les allaus, i la previsió d'avui insisteix en el risc elevat a les vessants orientades al sudest.
Ens encaminem cap al Quartiules, sortint de les Planes de Son, amb la neu justa per calçar-nos les raquetes uns, i els esquís altri.
La neu humida i gelada es resisteix a caure de damunt dels arbres, obsequiant-nos amb unes imatges ben hivernals i fotogèniques.
El camí és ple de traces, d'un grup de 21 persones que pujaren amb raquetes fa pocs dies, i ens faciliten molt l'ascens fins al refugi del Pla de la Font; d'ací endavant obrirem traça nosaltres.
El dia s'ha arreglat força tot i el fred de 3 graus a l'estacionament de les Planes, i a mesura que ascendim el sol ens va escalfant. Els núvols es queden enganxats a la frontera, com si sabessin que en Mauri de TV3 ha dictaminat bonança a Catalunya per a tot el dia d'avui.

La neu es fonda, gairebé sense transformar.
En la fotografia de l'esquerra veiem la cresta del Roca Blanca, i al seu redere el Teso de Son.














Pujant al Quartiules deixem la collada de Fogueruix als nostres peus, mentre se'ns comença a mostrar el gran paisatge de la vall de Sant Nicolau, amb els Encantats com a protagonistes indiscutibles.
Fem cim. Neu pols. Fonda. Vent fred, però suportable. Bona companyia. Horitzó amb paisatge familiar: Cadí, pic de l'Orri, Port del Compte, Monteixo, Salòria, Campirme, Dorve, Encantats, Portarró, ... una munió de llocs coneguts i una infinitat d'indrets a conèixer.
El retorn el farem per la via directa, amb neu gairebé fins a la cintura, arribant a la pista forestal desdibuixada per la gran quantitat de neu, que ens durà als rètols del pla Palomera, i d'ací a les Planes de Son pel Clot Gran.

Buscant i remenant he trobat aquesta imatge d'Esterri d'Àneu, amb el Teso, el Roca Blanca, lo Pinetó i el MilPotros de teló de fons. Encara no s'hi veu el xalet del "forestal", ni el circuit de BMX, ni la variant, ni el camp de golf, ...

Allaus a SuperEspot

Aquesta és la primera de moltes altres piades que espero i desitjo vagi aportant en un futur proper.
El responsable d'aquest atreviment ha estat en part, en Jordi Solà, que amb la seva persistència ha aconseguit que m'hagi decidit a participar en aquest llibre digital de piades.
Els qui tenim la sort d'haver crescut com a muntanyencs en el si d'alguna entitat excursionista, hem conegut els clàssics llibres de piades dels clubs (o dels refugis), i recordem la importància que li donàvem a aquelles anotacions, amb descripcions, dibuixos i croquis inèdits, que ens ajudaven a resseguir les nostres rutes amb més coneixement, però sense perdre la incertesa de la descoberta: l'aventura.
Altres vegades, les piades ens obrien el camí a projectes nous, a itineraris més llunyans, seguint els passos d'altres companys.
Amb aquest esperit, m'inicio en aquest sender.
I per acabar amb aquesta presentació, us vull agraïr per endavant el temps i l'interés que esmerçareu en la lectura d'aquestes anotacions.

Ens veiem a muntanya.

A continuació, entrant ja en matèria, us presento una de les allaus que ens han anat "saludant" mentre pujàvem per les pistes d'esquí de SuperEspot.


A la propera imatge, podem observar les cornises que amenaçaven damunt la pista de Bruseres.

Quan hem iniciat el descens han començat a tancar algunes pistes pel alt risc d'allaus.
Ahir va nevar damunt neu transformada, i el vent també ha col·laborat en la inestabilitat del mantell. Les cornises a ambdós vessants han produït diverses allaus al desplomar-se per les altes temperatures del dia.
Caldrà tenir en compte el nivell 3 de risc d'allau que ha predit l'IGC.

Tot i el bon temps que ens ha acompanyat en l'ascens, el vent de nord ha anat acumulant núvols a les altes muntanyes del Pirineu, amagant-nos la visió que havíem arribat a tenir sobre la vall d'Unarre i la serra de Campirme.

Bones rutes!

Pic de Paderna

El 14 d'agost, per celebrar les primeres 24 hores del mig segle + 2, i per estrenar les botes comprades a Barrabés, hem anat amb la Marta a pujar el Pic de Paderna (2.622 mts).

Un dia radiant i magnífic. Des de la Basurta al cim (800 mts. / 3 h.) atrevesses tota la vall de Paderna, pujes al Coll de Paderna i vas carenant per una cota menor fins a la bretxa on comença l'aresta cimera.

Al cim vàrem coincidir amb quatre persones més, una d'elles d'Àlava (?) que ens va fer la foto.

Pel descens vàrem aprofitar una canal molt vertical que, des de la bretxa, et deixava a la tartera i t'estalviava els vint minuts de carena fins al Coll de Paderna i un descens poc agradable. Molt al lloro, però, amb aquest descens: vertical i pedregós a l'estiu, i probables allaus amb neu.

Arribats al Llac de Paderna ens saluda un "Marmoto-macho".

Acabem dinant a la Renclusa i fent relacions socials abans de tornar cap a Benasque.

Divertiment a la Vall Fosca

Coll de Gavatxos des de Sallente (4.30h). Marmota. Deixo el Subenuix per un altre dia. L'objectiu, avui, és fer fotos hidroelèctriques per la feina.

El camí des d'Estany Gento fins a l'Estany de Cubieso és desesperant. Passen els minuts i l'altímetre no fa més que pujar i baixar. Resultat, sempre estic a 2.350.

Al Coll de Gavatxos no hi puja ni cristo ni gavatxo, segons indica el corriol a partir de la cruïlla amb la Collada de Dellui (línia Carros de Foc) per on passen les úniques ànimes amb que m'he creuat.

Menjo, m'hidrato i em visita l'helicòpter mentre s'em acudeixen alguns adjectius per el cartell del PN. Penso que els responsables de posar aquests cartells no han assolit mai aquest coll caminant. Al Coll de Gavatxos s'hi arriba de cop. No hi ha una transició suau entre el pendent i el pla. És immediat. Tens les roques i l'herba davant del nas i de cop, s'obre la vall del Portarró a l'altra cantó. I a primera línia d'aquest paisatge, el pal de dos metres i la placa metàl·lica. Cartell central, imposat, mal posat. Benvolguts amics del PN, hi ha d'altres maneres de senyalitzar el territori i fer amics que, en questions de conservació d'espais naturals, bona falta ens fan. El mateix cartell posat a peu de carretera, informa i ajuda a comprendre. Al Coll de Gavatxos, agredeix les emocions de qui hi arriba. No costa res pensar-hi abans i fer amics.

La ruta és llarga. En línia recta, 6 km sobre el mapa, gairebé 1, 2 més que des del refugi de Vall Ferrera a la Pica. El GPS em dona un track de 11,7 km de pujada. Multiplico per 2 a la tornada, i ara entenc que foto estirat a l'herba de la piscina municipal de Tremp.

"Tope clàssic" a les parets d'Àger

275 metres. 6b+/A1

Molt bona via. Escalada amb el Vicens Mans, ahir al matí, en tres horetes i 20º de temperatura mitjana... en plè mes de juliol. Sols a la paret. Un luxe!

Ll 1.- Fàcil. IV grau. Algun parabolt
Ll 2.- Placa magnífica de 6a. Equipada amb parabolts
Ll 3.- Diedre-fissura de V/V+. Equipada amb pitons i algun parabolt. Al lloro amb el factor 2 de la sortida de la R. Es pot equipar.
Ll 4.- Placa de V/V+. El millor, passar un petit desplomillo. Equipat amb parabolts. Passeu de la primera R i aneu a la segona, deu metres més amunt.
Ll 5.- Llarg de tràmit. III
Ll 6.- El millor llarg de la via. Placa de 6a i diedre de 6b+. Equipat amb parabolts. En el tram del diedre, els parabolts estan tan a prop que es pot fer en A0.
Ll 7.- Desplom fissurat de A1 (3 passos). Es pot equipar un quart pas fins encadenar amb un parabolt. Sortida en lliure de V+. El llarg és molt curt i es pot unir amb el llarg 8 (III). Nosaltres ho hem fet però hi ha molt fregament i dificulta la comunicació.
Ll 8.- Tràmit. III
Ll 9.- Placa d'adherència (V+). Després, ratlles IV/V fins al cim.

Una bona piada la podeu trobar a http://rakclimb.blogspot.com/2008/03/tope-clasic-275m-6b-a1-v-oblig.html

Molta fresca a Os de Balaguer

Jornada tranquila a Os de Balaguer amb el Ciscu, el Fernando i la Sandra. Un lloc amb bona roca, bones vies i un paisatge magnífic. La temperatura, a la cara nord, és de jersei. Ens queda molta feina a la cara sud... de cara a la tardor.

Kidstage a Calcena

Segon kidstage a una jove zona d'escalada de Saragossa. Interessant com a complement de Morata. Aquesta vegada han estat trenta persones, entre mares, pares i canalla per escalar, menjar i fer uns riures allotjats a l'alberg municipal.