dimecres, 24 de març de 2010

Sant Corneli

Un diumenge assolellat, però el risc d'allaus a Pirineu encara és de 3. L'opció de Sant Corneli, sempre propera, acabe sent l'objectiu del dia.
S'hi veu neu a gairebé tot el recorregut, però preveiem que no serà obstacle, però optem per un calçat de bota, que no pas les esportives amb que acostumem a afrontar aquest tipus d'ascensions.
Anem trobant alguna que altra petjada, indicant l'ascens d'algún altre excursionista, però cap de baixada, ni tampoc de cap btt.
Sorpresa! Qui havia de ser: el nostre benvolgut "tiet" de Tremp, que ens el trobem de tornada del cim, amb els auriculars a les orelles, i ens comenta que ha vingut de Tremp caminant, i que donada l'hora, encara tindrà temps de tornar a fer una altra pujada al cim! Aquest home no té què l'aturi.
Deixem al "tiet" amb la seva música i continuem l'ascens al nostre ritme de diumenge a la tarde: és a dir, tranquil. A la darrera pendent abans del cim coincidim amb una parella, de manera que a l'ermita ens hi trobem fins a cinc persones i dos gossos (en "tiet" ja ha tornat a fer la seva segona ascensió del dia). Com sempre, signem al llibre de piades del cim, que aquest cop ha estat renovat per la parella amb qui hem coincidit. Baixem petant la xerrada amb en "tiet" i, evidentment, projectem noves activitats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada