A la carretera, obres de manteniment, a la pista d'accés, obres de manteniment i una porta amb rètol de prohibit això i allò, ... Tantes dificultats i impediments ens fa plantejar de llençar la tovallola i anar a fer cerveses a les terrasses de qualsevol port mariner. Però es clar, som incorregibles ... i tossuts. Aconseguim superar tots els obstacles i estacionem la furgo gairebé al costat del refugi. Tot i així, l'aproximació es fa eterna, sota un Sol de justícia.
El descens pague la pena, amb aigua clara, algun salt i tobogan, ràpels curts i algun de llarg, amb el final en una aigua d'un blau esplèndid. El retorn per una ferrada que no es pot catalogar com a fàcil, abocant-nos a un rascler ben esquerp, més que el resseguit dies abans per arribar-nos a la Cova de Sa Campana.
Els diversos avisos que trobem no ens fan canviar d'opinió, tot i parlar-nos dels diversos accidents mortals ocorreguts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada