DATA: DISSABTE 01/02/2014
¿Sabeu que a la nostra petita comarca encara tenim llocs misteriosos i que hem de descobrir?
Doncs sí, el Miquel Bailac ens ho va demostrar.
L'orografia, els sediments, la construcció de centrals hidrolèctriques, Icona amb les repoblacions etc, han fert palès alguns aspectes dels recorreguts; però nosaltres , en un dia marcat per la pluja, hem fet camí i tant que sí.
Hem deixat Talarn a l'acte, amb un fort desnivell de baixada, direcció, primer al tallafocs de la Linea d'Alta Tensió i desprès a les Roques Pelades.
(Passant per un Pontet de molta bellesa: El Pont de Reganyó)
Avançant per les roques, un ramat de cabres amb lo seu gos, ens van fer companyia una estona, i ens van entretenir mentre feiem fotos al paisatge impressionant que alçant la vista ens deixava bocabadats.
El llac i la pressa de Sant Antoni, sempre, a la nostra dreta ens van fer de marcatge, i "lo" Miquel amb el seu GPS, mapes i moltes "idees" ens va fer de Mentor.
Desprès de superar el repte de no trobar camí, anant pel mig dels turonets, agafant-nos on no es podia, mirant l'allau, trepitjant fang a dojo, malesa que ens cobria fins a les esquenes, desnivells inmesurables, desprès de tot això, ...enganxavem "lo" camí de la civilització; planer però... l'aigua va començar a fer acte de presència.
Tranquils, tots, que el més enigmàtic de la carena havia quedat enrera i Salàs era als nostres peus.
En poc més de 8.5 Km. estàvem fent la cervesseta.
Segons els GPS sincronitzats, la distància del desnivell havia estat 400 metres. Arribant al punt més alt d 870 m. aproximadament.
havíem estat en moviment 2 hores i 55 minuts i parats 45 minuts.
"Ruta" com totes, planificada, curiosa i espectacular, per no oblidar i torna-la a fer.
FINS AVIAT.
Segons explicà el propietari de l'Hostal Roig en els anys setanta, que era una persona ja entrada en anys, els seus pares ja la coneixien a finals del segle XIX. Sembla ser que el pou d'entrada es va fer artificialment a partir d'una esquerda existent per cercar aigua. De fet a la boca encara es poden observar els senyals deixats per les barrinades.
Amb aquesta actitud de descoberta, ressegueixo racons, depressions, petits rasclers, afloraments rocosos, crestes... tot i que aquests voltants han estat visitats per generacions d'espeleòlegs durant anys, també per caçadors, ... però la sorpresa no se sap mai on et trobarà.
Segueixo el dia transitant per la vessant nord del Montsec de Calafí, fins al Tossal i Pas d'Osca, a les envistes del Montsec de Rúbies, on tanta activitat estem duent a terme darrerament (Forat de la Grallera, Portella Blanca, Pas de la Lloba, Mirapallars, Roques Blanques, Peladet, ...).
Tempesta de neu a la vall de Ransol, punt de partida d'ascensions a cims emblemàtics d'Andorra, com el Serrera, ...
