Guia d'escalada a Collegats

Caminada les Carenes

Notícia Web Ajt. Tremp
Notícia a La Mañana
Llista d'inscrits a KmO
Track a Wikiloc

Mapa de la Caminada de les Carenes:










Les 5 del matí. Fa certa fresca. S'estàn entregant els darrers dorsals. Alguns ja demanen de donar la sortida. Hi ha neguit. Quatre indicacions per part de l'organització davant l'esglèsia de El Pont de Suert: la seva portalada ens abraça com una mena d'ampara.

Sortim amb certa recança, però de seguit s'engresquen els més competidors i inicien una cursa per als primers llocs. Al costat de la base de la Creu Roja enfilem el sender, que com un embut, ens va endreçant en una filera de cuques de llum. Els frontals il·luminen els peus del company del davant i ben just un tros de camí. Un cop salvem el Riuet del Convent la pujada fa la tria: els més agosarats forcen el pas, i altres mantenim el ritme serè.
A Montiberri ja és prou de dia i desem els frontals. Alguns reomplen les cantimplores a la font de l'antic poble. Ací trobem un tram de camí bastant enfangat, entre boixeres, i algun que altre peu acabe esfonsat fins al tormell.
La Faiada de Malpàs es mostra preciosa, oferint-nos la visió del ball de les bromes juganeres entre les valls Pallareses i Ribagorçanes.
Al Coll de Sant Roc de Viu el primer avituallament, en el qual trobem a més dels típics "ganyips" i aigua, les cares amigues dels voluntaris.





















Ara iniciem un descens mantingut, passant per Trepadús, reseguint camins antics, endinsant-nos en la boira, fins al barranc de Cantallops. Atravessem pel seu propi llit, avui sec, i tornem a encarar una pujada que ens durà a la collada de Sant Roc d'Adons. Ací ja hem deixat la boira i ens escalfe el Sol; ja veiem la fita d'aquesta primera part de la Caminada, Adons, amb l'avituallament principal.

Barranc de Cantallops












Adons al fons, pujant a la Creu de Ferri.











La muralla de Sant Gervàs des de la collada de la Creu de Ferri.


L'esmorzar que ens ha oferit l'organització ha estat prou variat, dolç i salat, i quantiós, amb una sorpresa molt agradable: una degustació de formatge de Corroncui, xolís d'Adons, i porró de vi!
Amb aquestes forces renovades afrontem la suau pujada (però pujada de totes maneres) a la Creu de Ferri.

D'ara endavant, carenegem, amb petites baixades i pujades, eixamplant l'horitzó a cada pas, a cavall de les dues comarques anfitriones, que amb aquesta Caminada s'han tornat a agermanar. Però no només són dues comarques, sinó que en elles hi trobem paisatges, racons, indrets, valls, nuclis, els quals posseeixen identitat pròpia. Observem la Vall Fosca, la serra de Sant Gervàs, la Terreta, la Conca, Sant Corneli, el Montsec, Comiols, l'Alta Vall de Serradell, ... i tants altres indrets que formen part de nosaltres, que nosaltres som part d'ells. Ens sentim integrats en un paisatge variat, integrants d'un territori divers. Des d'ací dalt, sents prou a prop, a tocar, les Terres de Ponent, diguem Pallars, Alt Pirineu, Aran, Ribagorça, Franja, o com vulgueu.
Aquesta Caminada és, i ha de projectar, la unió del territori i dels seus habitants.
Seguim viaranys que reseguiren els nostres padrins, traginant, portant les notícies d'una vall a una altra, unint el país; natres avui, fem un homenatge a qui ideà, mantinguè, emprà, aquestes venes per on fluïa la vida dels nostres avantpassats.

Deixem endarrera el terreny calcari de Sant Gervàs, i cavalquem damunt el conglomerat de l'Alta Vall de Serradell i de la serra de Lleràs, trobant els camins que ens venen a saludar des de l'Espluga de Serra i des de Serradell; bells senders que ja són vells amics de jornades de travessa, en que descobríem el país a força de voluntat, quan gairebé es trobaven desapareguts sota vegetació invasora i esvorancs d'aigua de tronada.
Arribem sota el Pui de Lleràs, i quan ja ens havíem engrescat per afrontar la pujada final, ens trobem que les indicacions de l'organització ens adrecen per la pista de repoblació, evitant l'ascensió al punt culminant de la Caminada! Això ha estat un cop baix; ja fa estona que hem deixat d'anar rigurosament per la carena, no podent gaudir de la àmplia cabanera que es troba dalt d'aquesta. I ara, el "track" del GPS ens marca pel cim, però les cintes indicadores ens fan voltar el cim. És una llàstima.
Trobem el control i l'avituallament, amb els amics que no deixen de donar-nos ànims. D'ací endavant tot avall! La Caminada torna a evitar carenejar i ens condueix per pista forestal, poc transitada (però transitada), fins al poble de Santa Engràcia, arribant-hi per camí. Aquest tram ha estat avorrit i pesat pels genolls. De Santa Engràcia a Talarn serà més pesat, doncs haurem d'estar concentrats en on fiquem els peus; còdols i lleixes inclinades, camí desfet pel pas dels anys, a solana, fins al pont del barranc de Seròs. Una curta pujada que posa a prova el canvi de musculatura. Travessem Talarn com ànimes en pena, sols, ningú pels carrers, excepte un padrí amb cara d'al·lucinat. No trobem altres participants fins a l'entrada de Tremp; gairebé ens havíem cregut que ja s'havia acabat la Caminada, i que natres érem els últims. Però no!, encara hem avançat a un grupet! Arribem al Casal ben lleugers: encara arribaríem a Comiols amb l'enbranzida que portem, vés que et dic!

Resumint, cal destacar la bona organització, amb avituallaments ben situats i prou senyalitzada la ruta, a excepció del curt tram del Pui de Lleràs.
Com a suggeriment per noves edicions, valorar l'opció de baixar de la serra de Lleràs per les Vinyes de Sant Miquel, i mantindre la ruta per la carena en la mesura de lo possible; de fet, és el que li dóna nom a la Caminada, les Carenes.
I una proposta agosarada: unir la Terreta amb la Conca, d'Orrit fins a Tremp.

Per damunt de tot, ha estat un retrobament entre territoris, una abraçada entre veïns, una unió de camins.

Gorgs 2010

La setena edició de Gorgs es desenvoluparà els dies 25, 26 i 27 de juny i arriba una vegada més de la mà de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i de la Federació Catalana d’Espeleologia (FCE).Enguany s’ha triat el municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça) com a seu de la Trobada.

Presentació a la Diputació de Lleida
Comunicat Gorgs 2010 FCE
WEB GORGS 2010

Cascades de Salvasa

L'Home de Sant Gervàs

Aquest cop hem escollit una ruta diferent a l'habitual per visitar l'"Home de Sant Gervàs". Des d'Adons, reseguint camins antics, desbrossats de fa poc, hem pogut comprobar la feina feta per les brigades de treballadors i la senyalització. Ens ha quedat palès que la neteja dels camins ha estat feixuga, i que a cops, ha calgut un tant d'imaginació i instint per determinar el curs dels trams de camins ja perduts. Tot i saber que és fàcil criticar a feina feta, cal que s'insisteixi en la senyalització; els puntals no han estat prou esfonsats, i probablement seran abatuts pel bestiar amb certa facilitat. Tot i aixó, felicitar per la justa quantitat de senyals, que obliguen a l'excursionista a esforçar-se en retrobar el sender en diversos indrets, sense risc evident de pèrdua.

En aquesta piada, haureu de disculpar que no m'esplaï en la descripció de l'itinerari seguit, doncs la protecció arqueològica de l'"Home de Sant Gervàs", així ho requereix encara.

Forat del Balconet

Convidat pels companys del GELL, he pogut visitar el Forat (0 Avenc per segons qui) del Balconet, i col·laborar en les tasques d'exploració.

Amb la companyia de l'Ivan vaig intentar forçar la punta d'exploració a l'Afluent Blanc, intentant superar per diversos indrets unes estretors verticals "inhumanes". Primer una capçalera en que hi has d'entrar de cap, assegurat a una "pseudolínia de vida", per un cop incorporat, davallar des d'un sol ancoratge "abalakof", amb tendència en diagonal buscant un possible pas més àmpli. La manca de material d'equipament ens obliga a improvitzar ancoratges naturals allà on els trobem. El resultat és un encastament que posa a prova la meva capacitat de control. M'és impossible treballar amb el bloquejador de pit, i acabo demanant un contrapés a l'Ivan per poder sortir d'aquella situació. Suposem que hem forçat alguns metres la punta d'exploració, però no hem aconseguit superar el pas.

Amerats de suor, deixem aquesta incògnita per alguna altra vegada i ens adreçem a La Colada, per prospeccionar possibilitats de continuïtat, les quals les trobem en un parell d'escalades que semblen factibles, però amb material adient, que no duïem en aquesta visita.

Croquis extret de: http://www.madteam.cat/smf/index.php?topic=1999.0

Experiències en gestió de camins, mobilitat i turisme a l'Alta Ribagorça

Els passats dies 25 i 26 de març, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, el Consell Comarcal de l’Alt Ribagorça i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici organitzaren la jornada Experiències en gestió de camins, mobilitat i turisme a l'Alta Ribagorça, plantejant-se com un espai de trobada entre els agents públics i privats i adreçada a les institucions locals, les empreses i els operadors de l'àmbit turístic, així com al públic que té relació i interès amb aquest sector.

El primer dia es dedicà a mostrar les experiències de diversos organismes en l'àmbit del senderisme, amb iniciatives emmarcades a l'Alta Ribagorça principalment, destacant les ponències sobre costos i manteniment dels senders, i la de resolució de conflictes d'afectacions i propietats de camins.
L'endemà es pogué assistir a les ponències sobre el model de gestió del senderisme al Parc Nacional d'AiESM, i la iniciativa de Camins Vius: senderisme a l'entorn del Parc. Posteriorment es realitzà una sessió tècnica sobre equipaments i infraestructures al Parc Nacional, la qual transcorregué a peu tot i haver-se previst amb raquetes de neu, donat que el trajecte es desenvolupava per terreny amb neu trepitjada.


Aquestes jornades han estat emmarcades dins una proposta del IDAPA, amb l'objectiu d'avançar cap un espai d'excelència en matèria de gestió de camins i de la corresponent oferta turística, sent la primera de l'any 2010. La següent es preveu a la Cerdanya, donant així continuïtat al debat col·lectiu, l'intercanvi d'experiències i la cooperació territorial entre comarques pirinenques.


Cal destacar d'aquestes jornades, a banda de la possibilitat de compartir idees, treballs i projectes, el retrobament amb vells amics, que amb l'efectiva organització s'aconseguí crear un agradable ambient de convivència.

Collegats Nord

Sembla ser que darrerament aquesta nova escola d'escalada està sent força freqüentada pels autòctons de la comarca. La trobem a l'entrada nord del congost de Collegats, venint de Sort. Podem deixar els cotxes a l'àrea de descans de Morreres, i arribar-nos-hi amb una curta passejada. La carretera la salvem per un pas habilitat sota d'aquesta. Si ens hi fixem, encara podem entreveure les runes de l'antic hostal de Morreres, que juntament amb el monestir de Sant Pere de les Malesses (al barranc de St.Pere) i la borda del Ros (entrada sud del congost) donaven aixopluc als viatgers i traginers en temps de viaranys i camins molt més llargs que els actuals.
L'aproximació és molt, molt curta; fins al punt que gairebé pots fer reunió des del palafang del cotxe, si es pogués aparcar a la via de servei.
Tinc entés (si erro, em corregiu) que els protagonistes de l'habilitació d'aquesta escola i els seus accessos han estat recolzats per l'AEP. És lloable la iniciativa i es reconeix la feina feta, amb un accés correcte, uns peus de via acondicionats amb mesura i un equipament amb material acorde i amb la quantitat i col·locació ben estudiats.

Cal criticar amb severitat el furt de les plaques inicials de la majoria de les vies; els autors d'aquest furt són responsables de les possibles lessions que se'n derivin d'una caiguda aprop del terra per impossibilitat d'assegurar correctament l'inici de l'ascens.
Si algú té coneixement de l'autoria d'aquesta barbaritat, farie bé de recriminar-ho i exigir la seva reposició immediata.
De tota manera, per a escaladors amb certa experiència, no hi ha gaire dificultat per arribar al segon ancoratge.
L'Anaís i la Juana en plena feina.

L'orientació al sud-est, l'aire fresc del congost i la remor del riu faran d'aquesta escola una referència ben aviat. Altres punts d'interés ajudaran, com la breu aproximació, la possibilitat d'un bany a la Noguera Pallaresa, l'espectacular Argenteria, i altres vies assequibles aprop. Una iniciativa amb encert dels escaladors de la comarca. Enhorabona!

Escalada a Vilanova de Meià

Avui en "Carri" ens porta a una zona d'escalada que no coneixem, situada sota uns repetidors i una zona de sortida de parapentistes, just damunt de Vilanova de Meià. L'aproximació no és del tot clara, però amb una mica d'instint excursionista no té pèrdua.





















La zona encara no ha estat masificada, els peus de via estàn absents de brutícia antròpica i les vies no estàn sobades. La dificultat varia entre Vè i 7è. Nosaltres en vam tenir prou escalfant en un Vè i atrevir-nos amb un 6a.






















La zona té orientació sud, força assolellada, desaconsellable per època estival, amb molt bones vistes damunt dels conreus, ara d'un verd intens.
Les vies ben equipades amb Parabolts del 12, tot i que alguna via els té del 10 així com les capçaleres, les quals les trobem amb anelles per despenjar-nos.




Alguna via arriba dalt de la paret, però la majoria es queden a mig camí, de manera que amb corda de 50 de llarg en tindrem de sobres.

Sant Corneli

Un diumenge assolellat, però el risc d'allaus a Pirineu encara és de 3. L'opció de Sant Corneli, sempre propera, acabe sent l'objectiu del dia.
S'hi veu neu a gairebé tot el recorregut, però preveiem que no serà obstacle, però optem per un calçat de bota, que no pas les esportives amb que acostumem a afrontar aquest tipus d'ascensions.
Anem trobant alguna que altra petjada, indicant l'ascens d'algún altre excursionista, però cap de baixada, ni tampoc de cap btt.
Sorpresa! Qui havia de ser: el nostre benvolgut "tiet" de Tremp, que ens el trobem de tornada del cim, amb els auriculars a les orelles, i ens comenta que ha vingut de Tremp caminant, i que donada l'hora, encara tindrà temps de tornar a fer una altra pujada al cim! Aquest home no té què l'aturi.
Deixem al "tiet" amb la seva música i continuem l'ascens al nostre ritme de diumenge a la tarde: és a dir, tranquil. A la darrera pendent abans del cim coincidim amb una parella, de manera que a l'ermita ens hi trobem fins a cinc persones i dos gossos (en "tiet" ja ha tornat a fer la seva segona ascensió del dia). Com sempre, signem al llibre de piades del cim, que aquest cop ha estat renovat per la parella amb qui hem coincidit. Baixem petant la xerrada amb en "tiet" i, evidentment, projectem noves activitats.

Open Internacional Bassiero 2010

Els nostres companys de la SAM, Xavier Fontelles i Carles Barri, han participat en l'Open Bassiero 2010 d'esquí de muntanya, classificant-se en el 19è lloc i amb un temps de 2h 44' 17''.


http://bassiero.blogspot.com/search/label/09.%20CR%C3%92NICA