Més informació: Wikipedia
dimarts, 31 de juliol del 2012
Endevina territori (VIII)
diumenge, 29 de juliol del 2012
Besiverri Sud (3.023 msnm)
Coll Abellers - Pic d'Abellers: (de 2885m a 2983m) = 98 m
Desnivell total: 1611 m
Horari: 09:30 hores d'activitat (de 08:00 h a 17:30 h)
 |
| Rètol d'inici de l'itinerari |
 |
| Arribats al estany de Besiverri |
 |
| Ja observem el refugi |
 |
| Tarteres de grans blocs |
 |
| Refugi amb vistes |
Segons trobem a la guia excursionista "Pallars-Aran", editada pel CEC, dels reconeguts autors Agustí Jolís i Maria Antònia Simó,
dissabte, 21 de juliol del 2012
dimarts, 3 de juliol del 2012
Equipament del Barranc dels Lleons
La intenció de l'equipament és poder ampliar una mica el ventall d'activitats de muntanya per a fer amb nens, s'ha equipat la part baixa del barranc dels Lleons.
Material destinat a l'equipament:
1 ancoratge inox (Quimic) amb anella
2 Parabolts de 10mm amb xapa i anella
3 Parabolts amb xapa.
A sota de la cara Nord-oest del poble de Talarn. L'entrada del barranc es fara just abans del pont de formigó que creua el barranc per on passa el sender Talarn-Sta. Engracia.
Aproximació:
Passat el poble de Talarn en direcció a Gurp agafem el primer camí a la dreta que ens portarà a un antic abocador. Deixem el cotxe allà per baixar per sender en uns 15 min a l'entrada del barranc.
Descripció:
És un barranc molt senzill per adults on no caldria res de material per progressar, però per poder fer-lo amb nens s'ha equipat un ressalt de 3mts amb un anclatge amb anella per si es vol montar corda.
Comencem...
Just passar el pont de formigó el barranc s'engorja seguint les sinuoses parets de calcari, pocs metres després trobem el ressalt de 3 metres amb una recepció que normalment te aigua fins la cintura i el terra amb petits códols. A la part esquerra d'aquest ressalt hi ha l'ancoratge per si cal montar corda.
Uns metres més endevant hi ha un ressalt 1m i desprès un de 1'5mts que els petits podràn desgrimpar sense problemes. Passats uns 200mts el barranc s'obre i es progressa desgrimpant blocs de pedra, i passant tolles fins arribar a una roca gran on l'aigua flueix pels dos costats, ja estem arribant a la sortida. Mirem a la paret de la dreta i veurem la roca més emblanquinada per la baixada d'aigua (en cas de tormenta). Per aqui hi hem equipat una via d'escalada (3 seguros + reunió) Per on podrem ascendir per arribar al sender de retorn.
La via té uns 20mts amb un 3er grau de dificultat.
Si no es vol fer la via seguim uns 50 mts més endevant on la paret de la dreta perd alçada i trobem tot d'ancoratges que fan servir els militars per fer pràctiques. Remuntem seguint unes marques vermelles i just a dalt de la paret trobem el sender de retorn.
Retorn:
Uns 25min fins al cotxe.
Material:
Si sortim per la via d'escalada necessitarem una corda de 25mts, material per fer reunió(2 mosquetons i una baga) i 3 cintes.
Si sortim sense escalar portar una cordeta de 8 mts minim per si es vol muntar ràpel en el ressalt de 3 mts.
Autors:
Carles Barri
Dani Terrisse
Autors:
Carles Barri
Dani Terrisse
 |
| Sortida del Barranc per la Via d'escalada |
 |
| Just a sota el pont |
 |
| Instal.lant ancoratge al ressalt 3mts. |
 |
| Equipant la reunió de la via de sortida |
 |
| Un cop acabada |
 |
| 1x ancoratge inox amb anella |
 |
| A la part baixa el barranc s'obre |
 |
| Passant-nos el material |
 |
| Equipant la via |
dijous, 28 de juny del 2012
Correpallars
Aquest dissabte vinent, comença el Correpallars, la primera lliga pallaresa de curses de muntanya. Tenen lloc durant els mesos d'estiu, en escenaris pallaresos, tant del Jussà com del Sobirà. Es tracta d'una lliga puntuable amb 5 curses, amb les versions per a caminadors i per a corredors, de les què la primera és l'Espardenyada a La Pobla de Segur, la segona tindrà lloc a Sant Corneli, la tercera a la Vall Fosca, la quarta a Talarn i la cinquena i última a Rialp.
Esperem que siguin del vostre interès, i que us animeu a participar-hi.
Per més informació cliqueu al següent enllaç:
http://www.correpallars.cat/
diumenge, 24 de juny del 2012
La Flama del Canigó arriba a Tremp
 |
| La Flama ha estat recollida a La Pobla de Segur entregada pels Escoltes |
 |
| A l'entrada de Tremp la recollí la Unió Ciclista de Tremp |
 |
| Tremp Runners divulgà l'arribada al voltant del Passeig |
Els Diables Lo Peirot engrescant la festa
 |
| Lo "Llac Negre" i el "Forn Farré" convidaren a coca de sucre i moscatell |
Més imatges a l'àlbum Picassa de la SAM
LA FLAMA DEL CANIGÓ
L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Artes de Tec (Vallespir, Catalunya Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan en la pica d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.
El nou costum pren una gran força en poc temps, de tal forma que avui és pràcticament impossible trobar una sola foguera a Catalunya Nord que no sigui encesa amb la Flama del Canigó. L’any 1966 el foc creua per primera vegada la duana i arriba a Vic. Són èpoques ben difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va estenent i el foc, escampat per tot el Principat, ja arriba al País Valencià.
El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafarà el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i pujaran al cim del Canigó; passaran la nit vetllant la Flama i, a trenc d’alba, iniciaran el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
No hem d’oblidar que el diumenge abans de sant Joan se celebra l’aplec del Canigó, trobada que té per finalitat pujar al cim del Canigó (2.784 metres) feixos de llenya portats per gent de les més diverses contrades del nostre país. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de sant Joan, cremarà dalt del cim, de la qual s’agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal.
La Flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i esportives.
Cal, doncs, que aquesta Flama del Canigó arribi i es mantingui arreu dels Països Catalans, i que aquest Foc de Sant Joan perduri com a símbol d’esperança i de germanor d’una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de Pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment digna.
La Flama al Pallars
El 2011 s'obrí una nova ruta per repartir la Flama en bicicleta a través del Pallars, que després de superar el Port del Cantó entre altres adversitats, repartí la flama a Sort, a Gerri de la Sal, i finalment a la Pobla de Segur on l’agrupament EPS, juntament amb les institucions locals van rebre la Flama del Canigó amb la que es van encendre les fogueres de la Revetlla.
A la SAM, els veterans encara recorden que fa molts anys la entitat organitzava l'arribada de la Flama del Canigó a Tremp, a la plaça Capdevila; hem pogut trobar el fanalet amb que es duia la Flama al local social.
Enguany la SAM ha reprès aquella iniciativa, amb la clara voluntat de fer de l'arribada de la Flama un motiu d'unió, entre trempolins i entre pallaresos. Així doncs, des del començament de la proposta, es convidà a entitats i col·lectius afins de Tremp (Diables Lo Peirot, Casa del Sol Naixent, Unió Ciclista, TrempRunners, ...), es demanà empara a l'Ajuntament de Tremp, i ens posàrem en contacte amb els Escoltes de la Pobla de Segur.
Per altra banda es convidà a recollir la Flama del Canigó a Tremp a la resta de municipis de la Conca, d'igual manera que natres la recollíem a La Pobla de Segur, responen aquest any els amics de Talarn; cal esmentar que els veïns de Sant Esteve de la Sarga l'han recollit a la Pobla de Segur, com l'any passat, i que l'han fet arribar al cim del Sant Alís, on havien preparat una gran foguera i una senyera de 30 metres!
Fins l'any vinent!
dimecres, 20 de juny del 2012
Jornada de neteja al Forat de l'Or
Neteja d'una vergonya
Restes extretes del Forat (menys la serra)
dilluns, 18 de juny del 2012
Perdiguero (3221 m) per Literola
Cap a meitat de la setmana tinguérem un idea de Bombero: XE, anemon a la muntanya! dit i fet anàrem la Rosa Anna, la Puça i jo cap a Benasque, amb l'objectiu no massa clar de pujar el Perdiguero i provar que tal anava la nostra gossa per aquest terreny pedregós.
Divendres dormirem en el plan de senarta, on encara no hi ha control però si aigua calenta! A les 5 sona el despertador i armats amb uns piolets llogats i uns crampons que ens deixaren Judit i Eloi, enfilarem a les 6 del matí cap a dalt tot seguint el barranc de Literola, ens esperaven 1600 m de desnivell fins el cim, unes 6h.
 |
| Els primer raig entren a la Vall de Benás |
El camí és ben dret, però molt maco. Primer per una pineda ben tupida, que més a dalt deixa pas a uns prats on trobem moltes maduixeres silvestres en flor (caldrà tornar en unes setmanes..). També el que es convertirà en la major diversió de la Puça: Perseguir marmotes, que "avisen" de la seva presència amb els seus crits característics, tot i que a estes hores encara no te massa ganes de caminar...
El camí no te cap complicació. Nosaltres únicament trobarem un nevero en el ibonet de Literola, que a l'anada, quan encara no havia rebut l'escalfor estava una mica gelat, però que passarem amb compte sense treure els punxos.
 |
| Nevero del Ibonet de Literola, el Perdiguero al fons. |
Des de l'Ibonet de Literola tenim dues opcions: continuar seguint el barranc fins el llac de Literola o anar a buscar el Collado de Ubago cap a l'oest. Nosaltres anàrem a buscar el collado de Ubago ja que és més directa i per pujar al llac de Literola calia que féssim un bon tros per neu.
 |
| Pujant al coll de Ubago |
En la collada de Ubago esmorzem abans enfilar la llarga i pedregosa carena que ens du al cim. Poc a poc anem pujant i els blocs són cada cop més grans. La Puça comença a tindre problemes per continuar, no veu per on passar. Així que decidim que ens espere allí. Per tal que tingués una referència nostra, fart d’arrossegar el pes i a la vista que no hi havia més neu fins el que jo pensava era el cim, decidisc deixar la motxilla… i ja està, feta la pardillada del dia.
 |
| Tram de neu fins el cim, i els punxos a baix... |
La Puça si va trobar el pas i continua amb nosaltres, anem ajudant-la i quan arribem al primer cim (el Hito E del Perdiguero), veiem el que era el cim principal. Per accedir a ell, un nevero que caldrà creuar, amb un pati dels de millor no caure, i els piolets a baix. Sort que la neu era sopa i tenia menys pendent del que pareixia, així que creuarem tots sense problemes ajudats amb un bastons. Bé la Puça arribà un poc traumatitzada per la por d’algun pas on l’havíem ajudat. Des del cim, unes vistes ben boniques.
 |
| Vistes cap a l'O |
 |
| Vistes cap a l'E |
 |
| Al N, el llac del Portillon d'Oô |
El descens pel mateix camí, però abans calia trobar la meua motxilla entre el caos de blocs… si s’han transformat i ara són tots iguals!!
 |
| On he deixat la motxilla? A baix el llac de Literola encara gelat. |
Al final arribem al cotxe a les 16h, contents i ben rebentats.
Al matí següent ens toca plan dominguero, així que aprofitem per visitar el Forau d’Aigualluts, curiosa i impressionant formació que encara no havíem visitat.
dissabte, 16 de juny del 2012
Càmera, i acció!
En Ramón Canela segueix en actiu
El President de la SAM amb Ramón Canela, pioner de l'espeleologia catalana
La canalla també hi té cabuda
Una immersió per als mitjans de comunicació ...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)