 |
| Massiva participació |
dimarts, 11 de setembre del 2012
dissabte, 8 de setembre del 2012
La Tàrrega a la Roca dels Arcs (altra vegada)
Altre dia, altre company.
Torno a la Tàrrega de la Roca dels Arcs. Buscàvem una via de matinal, per estar a dinar a casa, i a la tarda participar de la Cursa Popular de la Festa Major de Tremp.
Això és un luxe! Poder escalar a Vilanova de Meià, via llarga, no equipada, clàssica, bona companyia, i a dinar a casa.
La trobem com el darrer dia, els dos pitons del Vè i el pitò del IV+ de la R3; res més. Si vols seguretat, te l'has de buscar tu mateix. Les sabines tenen alguna branca trencada, però segueixen oferint la suficient seguretat. Els "friends" troben on entrar a la perfecció, però algun tascó ha "marxat" de la seva ubicació, just abans del Vè!
Ambient i solitud.
Ambient i solitud.
 |
En Víctor a la R1    |
dimarts, 4 de setembre del 2012
Trilogia a Collegats
 | ||
Via Pallars, xemeneia autèntica.
|
 |
| Ramonage al capdamunt de la Pallars |
 |
| Paret de l'Argenteria |
 |
| Inici amb Vè grau a la Chivatos |
 |
| Cresta Chivatos |
divendres, 31 d’agost del 2012
FestaSAM 2012
 |
| Sopant a la FestaSAM, després dels tallers infantils i amb projeccions de muntanya de fons |
dimarts, 28 d’agost del 2012
Via Tàrrega a la Roca dels Arcs
Avui hem aprofitat una finestra de temps en els nostres calendaris cada cop més atapeïts per anar a escalar, i com que no fa gaire calor (35º a l'ombra) ens hem plantat sota la Roca dels Arcs, a Vilanova de Meià, escollint una via "ràpida".
 |
| Entrant a la R-0 |
El darrer cop que m'hi vaig enfilar no sabia que estava desequipada, i va ser tota una prova d'orientació anar trobant l'itinerari correcte; d'això ja fa deu anys!
Hem col·locat alguna que altra protecció, però amb la inconsciència que ens caracteritza, hem anat gairebé de sabina en sabina.
 |
| Entrant a la R-1, abans del flanqueig. |
Molta calor i ambient molt solitari.
Per a més info: Blog d'Escalatroncs
diumenge, 19 d’agost del 2012
divendres, 17 d’agost del 2012
dimecres, 15 d’agost del 2012
Senarta-Cregüeña-Coronas-Senarta (15 Agost)
El cap de setmana ens juntarem uns quants en ganes de no passar calor, així que decidirem anar a Benasc a celebrar que teníem festa a la feina i, ja de pas, la mare de deu d'agost. La intenció inicial era fer una excursió i pujar el pic Argüells des de Coronas baixant per la vall de Cregüeña.
Així, motivats anàrem a dormir al plan de senarta el més prompte que poguérem; ja es sap que quan s'ajunten alguns amics costa anar a dormir. Doncs havent dormit 4h i mitja ens desperta la Paloma... ja és hora d'alçar-se que perdrem l'autobús que ens puja a Vallibierna, junt a tots els "intrèpids" anetistes. Ens plantem els 5: Rosa Anna, Ester, Paloma, Alícia i jo, acompanyats de la nostra gossa la Puça, amb la intenció incerta que la deixéssin pujar al autobús, maitant si anirà mig buit...
Quan arriba l'autobús a les 5:15 del matí esta tot ple, sobren 5 persones, així que el xofer ja te la excusa perfecta: resignats i amb ràbia, ens quedem en terra veient com l'autobús que ens havia d'estalviar un bon temps de pesada caminada per pista marxa.Decidim fer el trajecte en sentit contrari (Cregüeña-Argüells-Coronas) i sobre la marxa decidir si fèiem marxa enrere o continuar, sempre amb l'esperança que al baixar l'autobús vaja més buit o hi haguera altre xofer i acceptessin a la Puça.
A mesura que anem pujant la densitat de blocs augmenta, fins arribar a l'impresionant llac de Cregüeña.
Allí decidim continuar fins al coll, i llavors decidim per quin costat baixem. Afrontem última rampa fins el coll, per una tartera trencacames i de camí s'enduem darrere a dos anglesos (que van en sandàlies) perduts entre tanta pedra. Quan arribem al coll, se'ns han passat les ganes de continuar pujant fins el pic, així que el deixem per a un altre dia i baixem a l'Ibon Medio de Coronas a dinar.
Lleugerament recuperats, i amb el cap bollint del sol, continuem la tediosa baixada fins la parada d'autobús. De camí la Paloma que ve molt cansada i amb un fort cop al genoll i la Alícia també pateix d'articulacions.Decidim que elles dos es queden per baixar amb el car autobús (poc més i es queden fora altra vegada!!), mentre que Rosa Anna i jo per obligació ens toca baixar a peu, junt a Ester que l'hem enganyat dient-li que recordàvem un senderet molt xulo que talla la pista... Aquest últim troç si que ens acaba de fulminar, sobretot perquè el senderet que recordàvem està molt al final i és molt curt!!!
Rebentats i contents arribem al càmping de senarta després de 12h de caminata i quasi 1700 m de desnivell, primer cap a dalt i després cap a baix.
Això si, donem gràcies al xofer, perquè si haguéssim tingut que baixar per la vall de Cregüeña, encara ens farien mal els genolls de tanta pedra!! :D
Excursió molt recomanable!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)