Avui he pensat pujar a peu a Santa Helena, que fan l'aplec de l'escudella. Només hi he estat una vegada, deu fer ja 15 anys, i em fa gràcia tornar-hi.
Tímidament faig una convocatòria al grup del SAM. Encara no són ni les 9. Cap més caminaire s'apunta. Normal.
Faig cap davant dels bombers i enfilo el camí d'Eroles. Ja trobo a faltar alguna senyal vertical a la primera cruïlla, trio la pista de l'esquerra.
Sense expectatives de res amb l'objectiu de caminar simplement pel plaer de caminar i contemplar: una paret de pedra seca, els líquens de les senyals, una façana artísticament pintada, les primeres herbes florides, camps llaurats. Flairo l'olor dolça dels ametllers i escolto el cant dels moixonets. Són els primers indicis de primavera o millor dit, d'hivern anticiclònic total.
Encara trobo algunes cruïlles més, un camí que baixa a ma esquerra direcció al barranc el declino, continuo i una altra cruïlla més que em fa dubtar. Trio l'opció de l'esquerra, vorejant un camp, i que ja em porta a veure el següent senyal i el barranc de Riucós.
El riu baixa content i passo fàcilment per damunt d'unes pedres.
M'agrada veure les fites de pedres que indiquen el camí de l'antiga cabanera. Tenim de tot, fites de pedra, fites de fusta, senyalització vertical i senyalització horitzontal del camí que puja de Tremp a Eroles passant per Claret. No en excés, cal prestar atenció per endevinar el camí.
Pista amunt descobreixo algunes surgències d'aigua actives (amb la sequera que hi ha, en aquest temps!). Fa dies que no plou però hi ha fontetes i l'aigua que raja erosiona el camí.
M'encanta veure com funcionen els trenca-aigües que el jovent del camp de treball internacional de l'estiu passat (promogut pel Geoparc en col·laboració amb l'Ajuntament de Tremp) continuen operatius.
Vaig guanyant alçada i disfrutant de les vistes de la conca, són magnífiques: congost de Terradets, sant Corneli, roc de Pessonada, pantà de sant Antoni.....un mosaic de camps, d'oliveres i d'ametllers florits. Fins i tot la carretera sinuosa té el seu encant.
Amb 40 minuts ja soc gairebé a Claret, el poble situat damunt d'un turonet.
Tot just passant vora una pilona de llum foto un crit. He trobat una fera morta. És un voltor comú que s'ha electrocutat. Telefono al control Sort per comunicar la troballa als agents rurals. Custodio un ratet el cadàver i continuo el meu camí.Entro al poble de Claret, vaig a la plaça del poble, faig un glop d'aigua fresca a la font i descobreixo les restes del que sembla un antic castell.
Torno enrera i veig el campanar de l'església que m'havia passat desapercebuda. Extranya, davant del com. Vet aquí les pedres maques que he vist al sortir del sender!
Continuo el camí cercant el muret de pedra seca que em va guiant fins a l'ermita seguint un cingle, un camí que va minvant en amplada per la tanca d'una finca particular que s'ha apropiat impunement d'un tros de la plataforma.
Taules parades, focs fumejant, riures i algunes cares conegudes del SAM, Ton Subirà, Carlos Farré, la Míriam, el Pes i una altra Helena. Després fa cap la Vall, que ha pujat a peu per un altre camí.
Faig tertúlia amb el Ros i altres senyors.
Arriba l'olor del caldo d'escudella, potser és l'hora de colar avall.
No hi ha cants ni ofrena. Clic (foto a l'ermita), escolta noi ens pots fer una foto amb vistes, demana la Vall?
La baixada és ràpida, el voltor continua allà.
A Riucós fem una variant: continuem per la pista que va paral·lela al riu i sota el pont de la via del tren ens creuem als agents agents rurals que pugen a recollir l'animal mort.
Si passeu a peu pel gual us haureu de despullar, si les parts baixes no us voleu mullar.
L'opció b és passar amb 4x4 i xalar fent el "Camel tropic".
Salut i muntanya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada