dimarts, 28 d’agost del 2012

Via Tàrrega a la Roca dels Arcs

Avui hem aprofitat una finestra de temps en els nostres calendaris cada cop més atapeïts per anar a escalar, i com que no fa gaire calor (35º a l'ombra) ens hem plantat sota la Roca dels Arcs, a Vilanova de Meià, escollint una via "ràpida".
Entrant a la R-0
El darrer cop que m'hi vaig enfilar no sabia que estava desequipada, i va ser tota una prova d'orientació anar trobant l'itinerari correcte; d'això ja fa deu anys!
Hem col·locat alguna que altra protecció, però amb la inconsciència que ens caracteritza, hem anat gairebé de sabina en sabina.
Entrant a la R-1, abans del flanqueig.
La R-1 es pot fer a una sabina pujant tot recte per un curt diedre, o bé anar en diagonal a la dreta a buscar directament la R-2.
Molta calor i ambient molt solitari.

Per a més info: Blog d'Escalatroncs

diumenge, 19 d’agost del 2012

divendres, 17 d’agost del 2012

Barranc de Seròs

Capçalera de l'únic ràpel
Accés i recorregut del descens

dimecres, 15 d’agost del 2012

Senarta-Cregüeña-Coronas-Senarta (15 Agost)

El cap de setmana ens juntarem uns quants en ganes de no passar calor, així que decidirem anar a Benasc a celebrar que teníem festa a la feina i, ja de pas, la mare de deu d'agost. La intenció inicial era fer una excursió i pujar el pic Argüells des de Coronas baixant per la vall de Cregüeña.
Així, motivats anàrem a dormir al plan de senarta el més prompte que poguérem; ja es sap que quan s'ajunten alguns amics costa anar a dormir. Doncs havent dormit 4h i mitja ens desperta la Paloma... ja és hora d'alçar-se que perdrem l'autobús que ens puja a Vallibierna, junt a tots els "intrèpids" anetistes.
Ens plantem els 5: Rosa Anna, Ester, Paloma, Alícia i jo, acompanyats de la nostra gossa la Puça, amb la intenció incerta que la deixéssin pujar al autobús, maitant si anirà mig buit...
Quan arriba l'autobús a les 5:15 del matí esta tot ple, sobren 5 persones, així que el xofer ja te la excusa perfecta: resignats i amb ràbia, ens quedem en terra veient com l'autobús que ens havia d'estalviar un bon temps de pesada caminada per pista marxa.
Decidim fer el trajecte en sentit contrari (Cregüeña-Argüells-Coronas) i sobre la marxa decidir si fèiem marxa enrere o continuar, sempre amb l'esperança que al baixar l'autobús vaja més buit o hi haguera altre xofer i acceptessin a la Puça.
A mesura que anem pujant la densitat de blocs augmenta, fins arribar a l'impresionant llac de Cregüeña.

Allí decidim continuar fins al coll, i llavors decidim per quin costat  baixem. Afrontem última rampa fins el coll, per una tartera trencacames i de camí s'enduem darrere a dos anglesos (que van en sandàlies) perduts entre tanta pedra. Quan arribem al coll, se'ns han passat les ganes de continuar pujant fins el pic, així que el deixem per a un altre dia i baixem a l'Ibon Medio de Coronas a dinar.

Lleugerament recuperats, i amb el cap bollint del sol, continuem la tediosa baixada fins la parada d'autobús. De camí la Paloma que ve molt cansada i amb un fort cop al genoll i la Alícia també pateix d'articulacions.
Decidim que elles dos es queden per baixar amb el car autobús (poc més i es queden fora altra vegada!!), mentre que Rosa Anna i jo per obligació ens toca baixar a peu, junt a Ester que l'hem enganyat dient-li que recordàvem un senderet molt xulo que talla la pista... Aquest últim troç si que ens acaba de fulminar, sobretot perquè el senderet que recordàvem està molt al final i és molt curt!!!

Rebentats i contents arribem al càmping de senarta després de 12h de caminata i quasi 1700 m de desnivell, primer cap a  dalt i després cap a baix.
Això si, donem gràcies al xofer, perquè si haguéssim tingut que baixar per la vall de Cregüeña, encara ens farien mal els genolls de tanta pedra!! :D
Excursió molt recomanable!!






Tossal Llarg (Vall de Filià)

Tossal Llarg   2.686m
 

diumenge, 5 d’agost del 2012

Trobada Catalano-Occitana Port de Salau


Tot i la predicció de mal temps, uns quants socis de la SAM (amb les respectives famílies) ens aventuràrem a participar de la XXVa Pujada al Port de Salau, i així col·laborar en la reivindicació permanent del CAOC, l'agermanament de les cultures i pobles de Catalunya i Occitània.
La pluja va acabar fent acte de presència, però tot i mullar-nos una mica, ens van quedar ganes per visitar la Casa de l'Ós, centre d'interpretació recentment inaugurat al poble d'Isil.
La canalla va suportar molt bé el desnivell i les inclemències del temps, demostrant que són els futurs excursionistes de la SAM!
Socis de la SAM al Port de Salau
Trobada al Port de Salau

Feliu Izard mostrant l'àlbum de fotografies antigues

Des de fa 25 anys, el primer diumenge d'agost, es fa la Pujada al Port de Salau (2.010 m) pels dos vessants del Pirineu, pel Pallars Sobirà (Catalunya) i per l'Arièja (Occitània). Les primeres vint Pujades al Port van aplegar més de 500 persones en cada ocasió. D’aleshores ençà, els occitans hi han estat cada cop més nombrosos; el 1992 ja n’eren el doble que els catalans. El 1997 l'afluència fou molt important per cada costat. El 1998, amb pluja i neu, només hi pujaren alguns valents. El 1999 tornà ser un èxit de gent, més de 600 persones, i amb un bon sol. El 2000, amb boira, plugim i fred, hi assisteixen unes 400 persones, la meitat dels quals són occitans. Entre els anys 2001-2005 l'assistència fou molt nombrosa, i el temps esplèndid. El 2006, malgrat el fred (5 graus) es feren tots els actes i per primer cop s’hissaren les dues banderes al mig del Port. El 2007, coincidint amb el 20 aniversari de la Pujada, hi assisteixen 900 persones i, els Trabucaires de Gràcia, per segon cop. El 2008 hi pugen 800 persones amb els trabucaires i molts músics. El 2009 al Port hi ha una boira espessa i fred (5 graus) i els actes s’escurcen pel mal temps.
Tanmateix, es registren uns 400 participants. El 2010 fa un dia esplèndid i se superen tots els rècords
d’assistència anteriors: l’estimació és de 900 persones. Els Trabucaires de Gràcia i 12 músics animen la festa. El 2011 hi ha una espessa boira freda procedent del costat català. Es fan els actes, però s’escurcen pel temps.
Per manca de comunicacions, des dels dos costats és obligat pujar a peu al cim del Port. Els catalans ho tenen millor perquè una pista forestal apta per a jeeps arriba fins a uns 45 minuts a peu del Port. Els occitans, en canvi, tenen més de dues hores i mitja de camí a peu pel seu costat. Un cop a dalt, es fan uns actes de germanor amb intercanvis de productes típics dels dos costats: formatge, vins, licors, ratafia, galetes, xocolata, embotits, etc. S'hi fan danses occitanes per a tothom, interpretades per acordionistes del Pirineu occitans i catalans, i de Barcelona.
Hi ha discursos de benvinguda, cançons, danses per tothom, himnes, banderes, i s'acaba amb una gran rotllana amb el Cant dels adéus i una gran foto de família. Tot és imponent, impressionant i meravellós, sota la mirada de les àguiles i tot això, trepitjant la verdor del Port, esmaltada de flors. Hi participen les autoritats de les dues comarques i es reivindica la cultura comuna catalano-occitana i les relacions transfrontereres, que haurien de relligar les dues comarques. Si hi aneu un cop, hi tornareu cada any. És meravellós el paisatge i inoblidable la germanor i la “frairetat” de la trobada.

Extret de http://caoc.cat

Més info:
La indústria de la fusta al Port de Salau. Retalls d'història. 
sendersPallarsSobirà
RacóCatalà 
VilaWeb 


dimarts, 31 de juliol del 2012

Endevina territori (VIII)


Reconeixeu el banc? Les rajoles? El mur de pedra? Us hi heu assegut mai? Endevines de quin indret es tracta? Demà més dades, ...


Més informació: Wikipedia


diumenge, 29 de juliol del 2012

Besiverri Sud (3.023 msnm)

Conangles - Besiverri: (de 1510m a 3023m) = 1513 m
Coll Abellers - Pic d'Abellers: (de 2885m a 2983m) = 98 m
Desnivell total: 1611 m
Horari: 09:30 hores d'activitat (de 08:00 h a 17:30 h)
Rètol d'inici de l'itinerari
Arribats al estany de Besiverri
Ja observem el refugi
Tarteres de grans blocs
Refugi amb vistes

Segons trobem a la guia excursionista "Pallars-Aran", editada pel CEC, dels reconeguts autors Agustí Jolís i Maria Antònia Simó,

dimarts, 3 de juliol del 2012

Equipament del Barranc dels Lleons

La intenció de l'equipament és poder ampliar una mica el ventall d'activitats de muntanya per a fer amb nens, s'ha equipat la part baixa del barranc dels Lleons.

Material destinat a l'equipament:
1 ancoratge inox (Quimic) amb anella
2 Parabolts de 10mm amb xapa i anella
3 Parabolts amb xapa.

Situació:
A sota de la cara Nord-oest del poble de Talarn. L'entrada del barranc es fara just abans del pont de formigó que creua el barranc per on passa el sender Talarn-Sta. Engracia.

Aproximació:
 Passat el poble de Talarn en direcció a Gurp agafem el primer camí a la dreta que ens portarà a un antic abocador. Deixem el cotxe allà per baixar per sender en uns 15 min a l'entrada del barranc.

Descripció:
És un barranc molt senzill per adults on no caldria res de material per progressar, però per poder fer-lo amb nens s'ha equipat un ressalt de 3mts amb un anclatge amb anella per si es vol montar corda.
Comencem...
Just passar el pont de formigó el barranc s'engorja seguint les sinuoses parets de calcari, pocs metres després trobem el ressalt de 3 metres amb una recepció que normalment te aigua fins la cintura i el terra amb petits códols. A la part esquerra d'aquest ressalt hi ha l'ancoratge per si cal montar corda.
Uns metres més endevant hi ha un ressalt 1m i desprès un de 1'5mts que els petits podràn desgrimpar sense problemes. Passats uns 200mts el barranc s'obre i es progressa desgrimpant blocs de pedra, i passant tolles fins arribar a una roca gran on l'aigua flueix pels dos costats, ja estem arribant a la sortida. Mirem a la paret de la dreta i veurem la roca més emblanquinada per la baixada d'aigua (en cas de tormenta). Per aqui hi hem equipat una via d'escalada (3 seguros + reunió) Per on podrem ascendir per arribar al sender de retorn.
La via té uns 20mts amb un 3er grau de dificultat.
Si no es vol fer la via seguim uns 50 mts més endevant on la paret de la dreta perd alçada i trobem tot d'ancoratges que fan servir els militars per fer pràctiques. Remuntem seguint unes marques vermelles i just a dalt de la paret trobem el sender de retorn.

Retorn:
Uns 25min fins al cotxe.

Material:
 Si sortim per la via d'escalada necessitarem una corda de 25mts, material per fer reunió(2 mosquetons i una baga) i 3 cintes.

Si sortim sense escalar portar una cordeta de 8 mts minim per si es vol muntar ràpel en el ressalt de 3 mts.

Autors:
Carles Barri
Dani Terrisse
Sortida del Barranc per la Via d'escalada
Just a sota el pont
Instal.lant ancoratge al ressalt 3mts.
Equipant la reunió de la via de sortida
Un cop acabada
1x ancoratge inox amb anella
A la part baixa el barranc s'obre
Passant-nos el material
Equipant la via