dissabte, 7 de març de 2009

Glaceres a Tavascan?

Sol, sense ARVA, amb el paquet que ha caigut aquesta setmana, amb la tendinitis i un vent de més 50 km/h, què podia fer?... cronometrar el procés de rescat en glaceres!!!

Així doncs, pillo tot el material i m'en vaig cap a Tavascan a buscar un racó on ningú em pugui prendre per boig. El dia és gris i neva però, poc a poc, el sol va guanyant terreny fins que queda un dia radiant, sense fred però molt ventat. M'enfonso fins als genolls i trobo una clariana asolellada enmig del bosc. Comença l'espectacle...

Des de que s'ha produït "l'accident" fins que "l'accidentat" dona la primera calada al "pitillo" post-traumàtic, passen exactament 13 minuts i 20 segons. Prova superada en laboratori. En condicions reals, caldrà posar-hi molta atenció. Conclusió: hauriem de muntar un curs de progressió i rescat en glaceres. Hi pensarem.

Tornada cap a la Pleta del Prat i merescut dinar al refugi. El temps continua radiant i és un excel·lent dia per estudiar la dinàmica de la neu transportada per el vent que em regala unes belles imatges de les muntanyes fumejant. Hi haurà plaques aquesta setmana. Segur.

Porteu-vos bé a la neu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada