Canal du Midi en btt

122 km, de Toulousse a Carcassone. En tres dies, que han passat com un sospir.
Com descriure-ho? Fauna, flora, racons increïbles, ... el plaer d'anar en bici.
Deixem el cotxe a Carcassone, prop de l'estació de ferrocarril, al costat del Canal.
Ens trobem la primera sorpresa: un parell de bombers submarinistes del Departament s'equipen davant dels nostres ulls, i es fiquen a l'aigua; a treure un cotxe! Ja ens havia estranyat que dos operaris d'una grúa d'assistència en carretera estiguessin esperant al costat del Canal. Sembla ser que no hi va haver ferits.

Prenem un tren vers Toulousse, que amb poc menys d'una hora ens deixa al mig de l'efervescent urbs. Davant mateix trobem el Canal, que ens va treient a poc a poc de les zones industrialitzades.
Hem destinat a la ruta quatre dies, però amb tres ja farem, i les pernoctacions les improvitzarem dia a dia. Hi ha molts hostalatges al llarg de la ruta, i en temporada baixa no hi ha gaires aglomeracions.

Anem trobant fauna pel camí, bernatspescaires, llúdrigues, ànecs, oques, i fins i tot un cigne!

La ruta està suficientment senyalitzada, però és convenient anar documentat per poder saber on desviar-se i visitar indrets i pobles propers.
A excepció d'un curt tram, la via és practicable per a dos ciclistes alhora, i la majoria no és accesible a vehicles a motor, a excepció dels veïns i de vehicles de serveis de les escloses.
Sovint trobem gent practicant ciclisme, passejant o corrent. També força pescadors, tot i que no en vam veure cap amb cap trofeu, ni gran ni petit.

Sortint de Toulousse, el poc desnivell es supera en pujada, fins a l'aiguabarreig de les aigües del Mediterrani amb les de l'Atlàntic, a la Bassin de Nourouzze, prop de la qual hi trobem un obelisc en homenatge a aquest enginyer.

Les vistes dels plataners abraçant el Canal són precioses, i ens aixopluguen força bé de la pluja.

L'últim dia el dediquem a visitar la Cité du Carcassone.