Paul-Lalueza a Mont Rebei

Després de molt de temps pensant-hi, aquest cap de setmana hem fet la clàssica Paul-Lalueza a la paret de Catalunya, a Mont Rebei. Estic content d'haver-la fet perque és una gran paret i una gran via en la seva concepció. Descobrir l'enllaç del sistema de xemeneies per part dels primer ascencionistes deuria ser tota una aventura i una satisfacció. Tot i això, l'escalada dels dos últims llargs de xemeneia m'han semblat més difícils i menys bonics del que a priori esperava. Somiava amb xemeneies franques en les quals es pogués aplicar una depurada tècnica de ramonage, i en canvi, la realitat han estat unes xemeneies algunes vegades excessivament angostes, amb algunes preses de peu pulides, amb algun arbust mal posat només per esgarrintxar-te una mica i amb una motxilla penjada de la cintura que impedia una escalada elegant. Una satisfacció escalar-les però també un martiri en alguns trams.

He fet la via amb el Vicens i hem seguit la ressenya de l'Eduard basada en la primitiva del Luichy i que actualitza la unió de llargs. De la via, destacar el quart llarg de la ressenya original, una curta placa del cinquè, la dificultat del A2, el novè i el desè llarg encadenats (65 mts), i per suposat una menció especial pels tres derrers llargs de xemeneia que, malgrat tot, perduraran a la meva memòria.