La matinada del 22 al 23 de juny
la Flama del Canigó es renova al cim d'aquesta muntanya del Pirineu
català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu
dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d'encendre les
fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la
celebració d'una festa ancestral vinculada al solstici d'estiu que és
també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.
La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, símbol de la nostra identitat; una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l’element del foc com a símbol preeminent. La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles. Amb ella, els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. D’aquesta manera, s’han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.
https://www.omnium.cat/flama-del-canigo
LA FLAMA
Quatre rius del Pirineu baixen furients,
carregats d’aigua encesa del Canigó.
Corriols, afraus, gorges i torrents,
escampen les brases per la nació.
Ardents afluents arriben a l’Ebre,
on cada solstici està esperant
la barca que porta les quatre torxes,
de Fraga, Maó, Salses i Guardamar.
Al mig de les fites d’aquesta terra,
encendrem les fogueres de Sant Joan.
Desperten fades del riu i la serra,
que aviven els cors de tots els catalans:
«Espurnes de la nit, danseu fins l’alba,
el sol de llibertat és vostra flama!»
Andreu Carranza Font, escriptor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada