En l'entorn
en què s'emmarca aquesta cova esta dominat pel massís càrstic i
el poljé de Udías els seus pobles i
els zanjones que poblen l'entorn, petjades de l'antiga mina, formen un
bell laberint on trobem menes de mineral, com la hidrozincita, juntament
amb restes de calamina i en els podem apreciar la duresa de les
labors mineres.
Enllaços
externs a wikipedia
Altres
galeries ens condueixen a les excèntriques blanques en la seva majoria intactes
malgrat la seva delicada estructura.
Es creu que,
per la seva adreça i posició en la depressió del Clot de Cobijón, aquesta cova podria
haver estat una entrada, ara fòssil, del Riu Suvia que actualment es sumeix
en la cova El Rescaño.
Això fa sospitar al grup
de Espeleo que treballa la zona, que les dues coves poden estar
connectades, teoria que estan tractant de confirmar.
L'entrada a
aquesta cova que es troba en les proximitats del poble de Cobijón però actualment es segellada per motius de seguretat i conservació.
Els accessos a la cova són dos, un, des de la
via pública d'aquest poble, i el segon en la carretera general entre El Pla
i Toporias.
Desenvolupament: + de 1580 m Desnivell: -35m
Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat de visitar aquesta bonica
cavitat de la mà d'un gran
coneixedor d'ella i de la seva història a causa del treball de recerca
realitzat com a autor del llibre:
Després de gairebé tres anys recorrent el
laberint de galeries que formen el complex miner per a realitzar el compendi de
fotografies i tota la feina de recollir documentació del arxiu de la Real
Companyia Asturiana de Minas, que omplen el llibre, es va oferir a acompanyar-me
en una visita guiada de luxe a aquesta altre cavitat, que passo a compartir amb vosaltres.
Aproximació:
Per a arribar a ella
cal prendre la carretera que ens porta cap a
Toporias i després fins al poble de la Gándara (Udias), es troba
al costat del restaurant del poble, s’accedeix a la Boca Mina, baixant per el Prat que tenim just front al
restaurant i que es un bon lloc per deixar els cotxes.
Un cop a la boca de la mina i poc després de recórrer les seves primeres galeries ensopeguem amb les primeres galeries naturals de la Cova (SOPLAOS) i aviat podrem apreciar el gran concrecionamient estalagmític que posseeix, amb volums considerables, tenim la possibilitat de realitzar les activitats/ visites guiades que ofereix una empresa local.
La cavitat, va ser descoberta quan els miners tractaven d'obrir noves galeries a la recerca de blenda, les excèntriques i formacions que decoren el seu interior són la possible causa del seu nom.
A l'interior
podem trobar una galeria d'aproximadament 10x10 metres amb gran quantitat de formacions en un
espectacular blanc pur.
Altres galeries ens condueixen a les excèntriques blanques en la seva majoria intactes malgrat la seva delicada estructura.
Continua en el pròxim apunt...
Torca Cez
La torca se situa en la zona de Hoyo Mortiro, cerca del pueblo de Riva con un desarrollo de 2500 m., es preciso material de progresión.
El passat 27 de novembre a Vilanova i la Geltru es va celebrar la trobada d'espeleologos, el dissabte al matí va estar dedicat a Jornades Tecniques per l'escola de la Federacio Catalana d'Espeleologia, en elles va participar Juan Viñuales del GESAM seccion d'Espeleologia de la SAM.
A la tarda va estar decicada a conferències entre elles gestio de l'estres a càrrec de Rosa Miro, el lliurament dels premis Font i Sagué i Gorges de Núria 2021 de la FCE.
Recordeu-vos que en aquestes jornades també es va poder gaudir de l'exposició fotogràfica Geoparc Origenes elaborada per companys de la SAM.
Sempre hi ha temps per gaudir d'un àpat entre companys.
l'organització va estar a càrrec de la FCE i el Grup Espeleologico Talaia
El diumenge dia 28 assemblea de la FCE i Campionat TPV Copa Catalunya.
El pla inicial era anar ha fer la via ferrada del Salt del Botanal, en Alíns. Però el mateix dissabte, mentre ultimàvem els detalls, decidim canviar de pla, ja que dos dels membres del grup, que no practiquen l'espeleologia, ens informen que no vindran. Quedant-nos en un reduït grup de tres persones, Sílvia, Juan i jo, més espeleòlegs que l'altra cosa, se m'ocorre que és l'ocasió perfecta per a anar a la prospecció d'unes possibles cavitats, en una zona que ca ja feia algun temps s'havien apoderat de la meva intuïció. Sense ser necessari persuadir a ningú, donada la facilitat del grup a recerca de noves peripècies, disposem de molt bon gust, i sense contradiccions ni discussió.
Mentre esmorzaven en el Bar Costa Negra de Sort, els explico una mica les característiques del terreny on es pot observar una boca de dimensions importants i la resta d'indicadors que em fan intuir que hi ha opcions que allò sigui una mica més que un simple abric de muntanya.
Una vegada ingerit ja el Cola Cao dissolt en aigua calenta, ens posem en camí.
Deixem el cotxe estacionat a La Guingueta d'Àneu, en la mateixa carretera, fet que fa que em plouen les protestes durant el camí d'aproximació, mentre, moments abans, preparem tot el material al costat del cotxe; corda, trepant, xapes, mosquetons, etc.
El camí és suau i agraït al principi, però evidentment innecessari fer-lo carregat de material, havent pogut acostar-se més amb el cotxe.
En pocs metres es comença a complicar, primer el desnivell, després el desnivell i el terreny i finalment una paret vertical d'una vintena de metres, exposat a una perillosa caiguda. Així que abans d'aventurar-nos carregats amb tot el material, decidim que tan sols un dels tres pugi per a certificar que el que intuïm que pot ser la cova, no sigui un simple abric o bauma.
Em decideixo a provar. L'escalada no és difícil però el terreny és trencadís i traïdor, des de la base de la paret no semblava tan exposat. Sílvia està impacient i quan veu que m'ho penso una mica, arrenca darrere meu. Supero dos trams no sense dificultat, el tercer que sembla que ens porta a l'entrada de la cova em fa prendre'm més temps per a decidir exactament com és la millor opció per a superar-ho. Mentrestant, Juan ens dóna indicacions des de la base...sempre s'abasta més des de la distància. Però Sílvia em diu que ella ho té clar, i sense pensar-ho dues vegades, comença a escalar l'últim tram. Amb alguna dificultat en l'últim pas, aconsegueix superar-lo, així que ara vaig jo!!
La boca d'entrada és allí mateix, i encara que Sílvia porta algun temps apostada en ella, decideix que ha d'esperar perquè sigui jo el que entri primer.
La boca és de grans dimensions, tal com s'intuïa des de la distància, però de seguida es redueix les dimensions en general tancant-se en una petita cavitat de tot just 5 o 6 metres cap a dins.
En la base de la boca, es pot observar evidències de l'activitat d'ocells rapinyaires, que de manera temporal ocupen el buit de la paret. Indubtablement es tracta d'una ubicació idònia.
Uns pocs metres més cap al sud-est, veig que s'obre en la mateixa paret una esquerda en forma obliqua, i sobre ella una altra boca penjada que tot sembla indicar que es comuniquen.
Entrem per l'esquerda, aquesta vegada Sílvia davant, que dóna accés a una diàclasi ascendent, en angle de 90 graus per damunt nostre, ens arriba la llum de la boca superior. Remuntem en obliquo fins a l'altura de la boca superior on una repisa ens permet acomodar-nos i abandonar la nostra posició d'oposició. En pocs metres l'esquerda canvia la inclinació perdent altura i dimensions cap a l'interior de la muntanya. Ja gairebé no ens arriba la llum de l'exterior, per la qual cosa no sóc capaç de veure si contínua cap a dins. Ens havíem concentrat tant a superar el mur que custodiava la boca d'entrada, que cap dels dos havia pensat a posar-se el casc amb el frontal. En un últim i patètic intent, vaig provar il·luminar amb el flaix de la càmera del telèfon mòbil. Sense resultats concloents.
Decidim tornar a la superfície i buscar un camí de descens més amable.
No sense problemes de nou en el descens, aconseguim reunir-nos amb Juan i l'equip que tant havíem trobat a faltar dins de la cova.
Tornem a la càrrega, aquesta vegada Sílvia decideix quedar-se en la base de la paret vertical, i Juan i jo, ja amb el camí après, tornem a escalar la paret per a poder endinsar-nos en la cavitat, aquesta vegada sí, amb casc i il·luminació.
Una vegada en el punt on la falta de llum em va aturar, descendeixo per l'estreta galeria fins al fons, aquest cobert per una fina sorra, que res més posar els peus sobre ella, es volatilitza creant una atmosfera irrespirable. Després d'esperar uns minuts al fet que tota aquesta pols tornés a posar-se, aconsegueixo observar que la continuïtat no és possible sense retirar tota aquesta fina sorra que reposa en el pis de la diàclasi tapant el que podria ser la continuïtat de la cova, anirem informant més en els propers dies.
Expedició interclubs GESAM (Tremp) i GELL (Lleida) a Madeira per
davallar alguns dels barrancs més populars de l'illa, amb grans
verticals de fins a 100 metres de cascada, vegetació molt abundant,
aproximacions i retorns molt llargs en algunes ocasions, vistes
panoràmiques d'infart, ... i un companyerisme increïble!
