dimecres, 4 de desembre del 2019

Nou atac al Forat de l'Or

 
Portàvem tot l'any esperant bones condicions de cabal i visibilitat però no havia estat possible. Aquesta tardor, al començar a ploure, hem estat esperant el moment adient per a intentar una nova exploració. A principis de desembre es va obrir una finestra per a poder intentar-ho, i dilluns 2 de desembre, els que vam poder, estàvem al pàrquing del Congost de Terradets amb els maleters plens d'ampolles, torpedes,"Rebreathers", hamaques, punts calents i petates per traginar.

La primera impressió al arribar al sifó no va ser bona, la visibilitat era mediocre i així no hi havia res a fer. Vam decidir esperar i posposar un dia l'exploració.

A l'endemà, el nivell havia baixat trenta-cinc centímetres i la visibilitat, encara que no perfecta, havia millorat. Vam optar per intentar-ho, i poc a poc, vam anar introduint el material per bussejar a l'endemà.

Entre tots, vam col·locar els vint paquets de dos bussejadors a peu del sifó, amb parada per dinar i tarda de posada a punt dels "Rebreathers" i la resta de l'equip. Dotze ampolles, dos "Rebreathers", 3 "Scooters" i molt material divers. Després ens vam anar a sopar i a planificar amb detall els objectius de la immersió i el pla de rescat si alguna cosa fallava i no sortíem en el temps pactat.

El pla era senzill, Josi topografiaria tota la cova amb el nou equip electrònic de topo col·locat en el seu "Scooter" i jo aniria primer fent de guia. Si arribàvem a la punta d'exploració de l'any passat, teníem un rodet amb 230 metres de fil per instal·lar. Pel camí aniríem deixant les ampolles d'emergència i descompressió per si algun "Rebreather" fallava i aniríem revisant i reparant possibles trencaments de fil guia a causa de les crescudes de 2019.

No és una immersió fàcil. Per arribar a la punta d'exploració de 2018, cal recórrer dos mil cinc-cents metres per passar el que amb nivell baix són sis sifons-cinc bombolles intermèdies, fet que suposa un perfil de serra molt agressiu amb una profunditat màxima de -87 metres, diversos passos estrets, pous que es enterboleixen molt, i un control de la descompressió molt alt tant a l'anada com a la tornada.

Dimecres, dia quatre, a dos quarts d'onze del matí, ens donàvem el vistiplau i començàvem la immersió. Havíem repassat moltes vegades les tasques a realitzar tant a l'anada com a la tornada, teníem clars els punts conflictius de la cavitat i les accions a realitzar si passava això o allò altre. Era el moment de ficar el cap sota l'aigua i mantenir la concentració durant els 240 minuts que duraria la immersió planificada, perquè tot el que havíem parlat es fes d'una manera metòdica, senzilla i sense contratemps.

Fora de l'aigua, a peu de sifó, estava la resta de l'equip, preparat per estar aquestes quatre llargues hores d'espera, fins que sortíssim amb les sempre desitjades bones notícies sobre una nova part explorada.

Però no va ser així. Un cop més la cova no ens va deixar actuar com volíem. La visibilitat era pitjor del que pensàvem. Tot i així i sense voler acceptar l'inevitable, instal·lem fil fins a connectar amb el fil principal, deixem diverses ampolles de "Deco" en els llocs assignats i ens endinsem en el primer sifó per veure si la cosa millorava. Però què va, res d'això i al iniciar l'ascens per sortir de l'S1, vam decidir donar-nos la volta. Després d'un minut de ràbia fent-nos senyals, vam donar mitja volta i vam sortir a superfície. Avui no era el dia.

Ja sabem que és així, les exploracions són cada vegada més complexes i requereixen condicions ideals perquè es puguin fer. Tot un any esperant sense una sola oportunitat. Moltes entrades de Jordi a la cova durant més d'un mes, per veure expressament si les condicions eren bones, cada vegada que els que passaven per allí l'informaven que hi havia possibilitats. Molts "whatsaps" en el grup que tenim del Forat de l'Or i molt d'esforç personal i familiar per part de tot l'equip per poder explorar. Dóna ràbia sortir als cinquanta minuts d'immersió després de tot això.

La part positiva és que ara sabem molt més de les reaccions del nivell d'aigua segons les precipitacions, comprarem un equip per controlar la terbolesa i escalarem un parell de punts on hi ha possibilitat d'accedir a alguna galeria fòssil que ens permeti continuar en cavitat aèria.

Enhorabona a tots per aquest nou intent d'exploració. Sense un gran equip humà, insistent, implicat i generós, no es podria dur a terme. Tant de bo que el 2020 sigui un bon any per a tots nosaltres i per a les exploracions en aquesta cavitat que tant ens atrau.

Participants: Jordi Pascual, Dani Ortego, Jordi Espinosa, Josep Pineda, la Marta, Gabri, Joel Borrazas, Josi Olave, Eliseo Belzunce i un munt més de persones que estaven atents en els seus treballs i a les seves cases amb pena de no haver pogut venir.

SAM, EGAN, GEB, Otxola. Tot un conjunt de clubs amb una passió comuna, l'espeleologia. El nostre agraïment, un cop més, a l'hotel Terradets de Cellers, per fer-nos tot més fàcil.

Traducció de Jordi Pascual


1 comentari: