La màxima de l'espeleologia, la seva raó de ser: L'EXPLORACIÓ. La descoberta. La recerca.
Tota la vida prospectant, escalant, davallant, topografiant, prenent fotos, divulgant, ... I això potser t'acaba creant un instint? Llegeixes l'orografia amb una altre vocabulari. Veus un món allà on només hi ha un forat, una depressió, una esquerda, ...
Avui, d'excursió pel Feixant del Montsec, ressegueixo amb Elena un tram diferent a d'altres ocasions, sense tenir com a objectiu principal la prospecció, però amb l'instint explorador sempre en guàrdia. Un forat, al costat de la canal, en un esperó rocós, amb una via d'escalada per la seva aresta sud, amb el camí equipat amb cadenes prop seu, i una cova propera també inèdita ja localitzada dies enrera.
Sense gaires il·lusions m'hi apropo, i accedint fàcilment a la boca puc endevinar al seu interior una rampa, terrosa; com en moltes altres ocasions ens hem trobat, preveig que acabarà amb la continuïtat colmatada, que serà una petita cavitat, ... però m'estranya no observar cap senyal de visita anterior, una pintada, una picada de martell, trepitjades, un nom, ... Sé que no consta cap referencia espeleològica en aquest sector, doncs ja vaig trobar una cova aprop i em vaig documentar recercant algun esment en la bibliografia especialitzada, al catàleg del Vallés, al Poliglota del Miñarro, l'Espeleoindex, Espeleobloc, ... Res.
Amb la llum provinent de l'exterior i la que em pot proporcionar l'app de llanterna del telèfon mòbil, m'acabo decidint i m'endinso a la cavitat, per almenys, eliminar la incògnita. Però em sorprenen unes esquerdes al fons de la saleta, on llençant una petita pedra per sondejar aquesta desapareix i ressona poc més avall. Bé, penso: "Serà un petit avenc, nou, ressenyable, com tant d'altres". Abans de girar i retornar a l'exterior, trobo una altra pedra, aquesta més gran, com lo puny. Provo un altre sondeig, més endins de l'esquerda, i ... un rebot, ... un altre rebot, ... espai de temps entre rebots, més rebots, cada cop més espaiats en el temps, ... i finalment, el darrer so esdevé llunyà, sord. Increïble! No m'ho crec! Deuen ser desenes de metres de Pou! I no sembla estret més avall! Un avenc nou, inèdit, prop de la carena, amb gran potencial, prop d'un camí equipat, amb accés rodat molt proper, ... Sembla una broma!
No me'n sé avenir!, però surto i busco cobertura per comunicar-ho als companys, doncs ja em bull la sang, i vull compartir la troballa, i iniciar l'exploració, ... però aquí no hi ha gens de cobertura!
Més tard, aconsegueixo enviar missatge, i faig una crida per iniciar l'exploració: respon en Juan C. Gómez. Ho enllestim tot i quedem a Àger per fer una primera incursió, amb material de desobstrucció inclòs! Dediquem cinc hores a desobstruir. En Juan queda tant sorprès com jo; aquesta cavitat "tira", té bones perspectives de continuïtat, força accessible amb vehicle tot terreny, amb gran potencial donat que està a cota molt alta, prop de la carena, ... Passa a ser el principal objectiu d'exploració del club, sense oblidar el Forat de l'Or, la Cova Cuberes, ... Molts fronts, i poc temps per dedica'ls-hi.
SA-1: Santa Alís-1
Aquesta
porta ha esdevingut l’entrada a una il·lusió feta realitat; anys de prospecció,
de visites, de trescar, d’imaginar, de pressentir, ... que ens esperava una
descoberta. A casa nostra, a les portes de la nostra Conca, del nostre Pallars,
a la barrera del Montsec.
Accedint a la boca amb l'abisme als nostres peus.
Enguany fa 30 anys que em vaig iniciar a l'espeleologia, amb un curset d'iniciació, i el destí m'ha fet coincidir l'aniversari amb aquesta troballa i amb la Elena.
Però és 8 de març, el cap de setmana previ a un malson: el confinament per CoronaVirus Covid-19, la Pandèmia.
La segona setmana de març transcorre amb incerteses, dubtes, notícies de confinament, quarantena, competències governamentals, ... i el diumenge esdevé el darrer dia per poder gaudir de certa llibertat de moviments, perquè dilluns es decreta el ple confinament. Visito el Forat del Tossal i aprofito per desobstruir la part terrosa deixant l'indret preparat per seguir amb equip específic.
Ja no reprendrem els treballs d'exploració fins passat el confinament, ... ¿?
Van passant els dies, ens perllonguen el confinament 15 dies més, després dues setmanes més, el espais naturals protegits com el Montsec es tanquen al trànsit des del primer moment, ... i ens veiem obligats a preparar material i informació des de casa, cadascú des de la seva, perquè no ens podem ni reunir per projectar i compartir l'anhel. Els missatges es creuen gairebé cada dia. Mantenim la descoberta en secret, per discreció, doncs no està clara la seva importància, la seva magnitud, la seva continuïtat, ... tot i que la percebem, la sentim, la desitgem. Volem presentar la descoberta als companys del nostre club amb una mínim de cos, amb una referencia que mostri la seva magnitud. Però es fa dur mantindre una il·lusió en la reserva tants dies, setmanes, mesos!
A la primera opció disponible ataquem amb
tot el material disponible, amb molta il·lusió, convençuts que
aconseguirem superar l'estretor inicial i accedir a la vertical del pou. Desitgem poder comunicar als nostres companys la descoberta, i compartir-la.
 | |
| Cova del Feixant, SA-2 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada